L'entrega del Premi d'Honor de les Lletres a Quim Monzó es converteix en un clam contra la repressió

L'entrega aquest dilluns del 50è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a l'escriptor Quim Monzó ha estat clarament marcada per la situació política del Principat i, especialment, per l'existència de presos polítics i dirigents independentistes a l'exili. L'acte s'ha desenvolupat al Palau de la Música i ha comptat amb la presència de diversos membres del govern de la Generalitat, com el president, Quim Torra, o la consellera de Cultura, Laura Borràs. L'absència més present ha estat la de Jordi Cuixart, el president d'Òmnium Cultural, l'entitat responsable del guardó. Empresonat a Soto del Real des del 16 d'octubre, Cuixart ha adreçat una carta, que s'ha llegit a l'inici de l'acte i que ha provocat els primers crits de "presos polítics, llibertat" de la vetllada.

"La paraula és la nostra finestra al món", afirmava un text on també es llegia que "les cartes de presó nodreixen la memòria col·lectiva del país." Cuixart, que continuarà com a president d'Òmnium Cultural atès que és l'únic candidat que aspira al càrrec, ha afegit que l'entitat "va néixer per salvar els mots i ara, en democràcia, tenim el repte de salvar els drets humans. Enmig d’una deriva autoritària global, els escriptors i els artistes sou armes de destrucció massiva de la ignorància." La missiva ha acabat amb el següent desig: "Que la nostra injustícia contribueixi a enfortir els drets humans i la llibertat d'expressió arreu del món, i a fer que mai més ningú sigui empresonat enlloc per allò que pensa, diu o escriu".

L'acte, en el qual han participat els periodistes Mònica Terribas i Jordi Basté i el cantautor Albert Pla, entre d'altres, ha tingut el moment de màxima intensitat política durant la intervenció del vicepresident i portaveu d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri. Lògicament ha recordat Jordi Cuixart i també ha mencionat que l'entitat va estar suspesa durant quatre anys, del 1963 al 1967, per la dictadura franquista per reivindicar tot seguit que "el franquisme va poder amb nosaltres, si bé llavors no van tancar el nostre president a la presó. No els agradava Òmnium. No els agradem. Perquè sabien, perquè saben, que la cultura i l'educació són els fonaments del pensament crític que fa lliures les persones".

Els darrers mesos, l'entitat ha estat especialment en el punt de mira de la justícia espanyola, amb diverses actuacions dels cossos policials a les seves dependències. Davant d'això, Mauri ha subratllat que "potser ignoren que ni els embargaments, ni els escorcolls intimidatoris ni les vexacions no ens faran renunciar mai a la nostra voluntat de servei a Catalunya, que vol dir a la ciutadania d’aquest país." De fet, l'entitat no ha deixat de guanyar suport social. Si a l'inici del 2017 comptava amb 63.000 socis, que ja era de llarg la xifra més elevada de la seva història, ara s'apropa als 120.000. El vicepresident d'Òmnium també ha reivindicat la necessitat d'avançar en "l'anhel de ser un sol poble", davant d'un estat "que té com a únic projecte per a Catalunya la fractura social i civil".

Mauri ha proclamat que avui Catalunya és el "fruit de tantes lluites compartides", alhora que és "el país que sempre reneix. El país de l’1 d’octubre". I, segons ell, avui Catalunya clama tres coses, per "sobre de tot" i són "diàleg, justícia i llibertat". "Per sobre de tot, l'únic que reclamem és viure com ens plagui en un país de tothom i per a tothom, que per això ja hem començat a guanyar-nos la llibertat.", ha conclòs.

Monzó i el bibliobús de l'exili

L'últim a parlar ha estat l'homenatjat de la jornada, Quim Monzó. L'escriptor, que a banda del reconeixement obté 20.000 euros amb el premi, ha explicat com va començar a aficionar-se a la lectura de nen, per posteriorment, en un procés natural, posar-se a escriure. A la casa familiar, Monzó tenia molts pocs llibres i per proveir-se de lectures aprofitava el bibliobús que un cop al mes aparcava a la plaça de Sants de Barcelona. Ràpidament, Monzó ha connectat aquests records amb l'actualitat política.

"No sabia que l'últim viatge que va fer un d'aquests bibliobusos va tenir lloc el 23 de gener de 1939, quan les tropes de Franco estaven a punt d'entrar a Barcelona. Dins del bibliobús hi anaven Mercè Rodoreda, Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols. Cap a l'exili. Que, per comptes de per proveir de llibres els ciutadans, un bibliobús s'hagués de fer servir per portar escriptors a l'exili és un retrat nítid del que hem viscut al llarg de la història, i del que vivim encara ara. Em pregunto si haurem de tornar a fer servir aviat algun bibliobús perquè les persones (siguin o no escriptors) puguin escapar de la injustícia, de l'opressió, de la tirania." L'acte ha culminat amb el cant d'Els Segadors i més crits de "presos polítics, llibertat!".