La companyia energètica catalana, que es diu l'Energètica, comença a caminar. Aquest any, espera generar al voltant d'un 10% de l'energia que consumeixen els departaments del Govern. Així ho preveu el director general de l'empresa, Daniel Pérez, que explica que la Generalitat necessita fins a 320 GW/h. L'Energètica té un pressupost de 25 milions per a enguany, però creu que haurà d'invertir uns 200 milions fins al 2030 per aconseguir el seu objectiu, que és subministrar electricitat a tots els edificis de l'Executiu i les seves empreses públiques.

La generació de l'energia que gestionarà l'elèctrica pública procedirà de fonts renovables com els parcs eòlics i les teulades. Per això, a banda de rebre les participacions d'Avançsa a Pebesa (25%), situat al Baix Ebre, i a Trucafort (9,65%), al Baix Camp i al Priorat, la companyia s'ha proposat contactar amb els projectes renovables que ja tinguin l'autorització administrativa i la tramitació estigui avançada per plantejar-los l'entrada en l'accionariat amb la condició que, a més de la rendibilitat econòmica, també prevalgui la territorial i social. 

Participar en projectes fotovoltaics i hidràulics

L'elèctrica pública també estudia entrar en projectes fotovoltaics i hidràulics. Es plantejarà assumir la gestió d'alguna central hidroelèctrica com la de Can Trinxet, on la concessió finalitza el juliol del 2024, i la de la Colònia Llaudet, que actualment està en mans de l'Incasol i es troba en desús. Per aquest motiu, Pérez calcula que la tramitació s'allargaria almenys dos anys més. Malgrat tot, la majoria de concessions de les centrals de les conques internes no finalitzen fins al 2061.

Pel que fa a les teulades, L'Energètica invertirà en projectes renovables en funció de les licitacions, en especial col·laboració amb Patrimoni i Infraestructures fins arribar a un potencial de 329MW, segons l'ICAEN.

La companyia destinarà de forma gratuïta part de l'energia generada a les teulades d'equipaments públics com instituts o centres de salut a col·lectius vulnerables situats en un radi màxim de 2 quilòmetres, tal com fixa la normativa estatal. Es tractarà d'un percentatge difícil de definir ja que dependrà de la zona on es generi aquesta energia, segons Pérez.

Amb tot, el director general de l'empresa elèctrica de la Generalitat assenyala que és difícil determinar l'estalvi de cara aquest any per la volatilitat del preu de l'energia dels darrers mesos. Tot i això, ha dit que el cost de l'energia que generi mitjançant l'autoconsum oscil·larà entre els 60 i els 90 euros al MWh davant els més de 200 euros de mitjana que la Generalitat ha pagat en l'últim any.

El principal destinatari de l'energia serà la Generalitat, tot i que si la direcció de la companyia s'ho plantegés podria ingressar fins a un 20% procedent del sector privat. Aquest però, no és un mercat prioritari per a l'Energètica i no es preveu que ho sigui, com a mínim, en els pròxims tres o cinc anys ni tampoc s'ha analitzat quin perfil de client privat podria captar.

Col·laboració amb ajuntaments

En una trobada amb mitjans, el director de l'Energètica assegura que "cada dia" manté converses amb ajuntaments per treballar iniciatives conjuntes en la instal·lació de plaques. Es tracta de projectes petits, d'entre 1MW i 3MW i en què els municipis hi poden aportar el terreny part de la inversió i la tramitació i L'Energètica el suport extern. "Aquests projectes els volem fer aflorar", insisteix Pérez. De moment, l'elèctrica pública té en cartera una quarantena de projectes per aquest any i un centenar més en espera.

D'altra banda, en el terreny de la comercialització, el director general deixa clar que cal ser "molt prudents". "Requereix un control de la tresoreria molt rellevant per evitar caure per la volatilitat del mercat", reflexiona Pérez. Per això, l'aposta és començar amb punts de subministrament de la Generalitat de menor facturació i poc a poc agafar "múscul".

"Abans d'entrar en empreses públiques o altres ens de la Generalitat hem de centrar-nos en els 320 GWh per consumeix la Generalitat a dia d'avui", continua el director general de la companyia. A partir d'aleshores, afegeix, es podrà començar a posar el focus en les empreses públiques en funció del venciment dels contractes amb companyies elèctriques privades.

L'Energètica comptarà amb un Consell Assessor presidit per la Doctora en Economia pel Massachusetts Institute of Technology (MIT) i comptarà amb una vintena de membres de diferents perfils, com el director d'Acció Ambiental i Energia de l'Ajuntament del Prat de Llobregat i exdiputat d'ICV, Joan Herrera; el meteoròleg Francesc Mauri; l'economista Elena Parpal; la biotecnòloga Joana Mundó; el biòleg i exdiputat de la CUP Pau Juvillà i el director general de Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana, Pedro Fresco.