L'editorial Virus celebra 30 anys escampant la crítica activa

Un llibre de l'historiador i militant anarquista Antonio Téllez Solà sobre els maquis va ser el primer títol de l'editorial Virus l'any 1991, creada per un col·lectiu heterogeni vinculat al Lokal del barri del Raval de Barcelona. Pensada com un projecte autogestionat i assembleari d'edició i distribució, l'editorial Virus s'ha fet gran i segueix publicant assaig, narrativa i literatura infantil, en català i en castellà, amb una aposta pels moviments social i l'esquerra antiautoritària.

Des de l'aventura dels primers títols, han passat 30 anys, i el segell s'ha consolidat com un altaveu de diferents moviments socials i polítics. Però també s'ha convertit en una editorial de referència en matèria de memòria històrica, anarquisme, marxisme, ecologia social, urbanisme, feminisme, la crítica de la presó, el control social, la pedagogia crítica, l'antipsiquiatria o la reflexió sobre els moviments socials.

El llibre és "una eina per pensar la realitat de manera radicalment crítica i que aquesta es converteixi en una acció efectiva"

Per a l'equip de Virus, el llibre és "una eina per a pensar la realitat de manera radicalment crítica i que, aquesta crítica, es converteixi en una acció efectiva sobre les relacions de poder i les pràctiques alliberadores".

El camí no ha estat fàcil, perquè Virus s'ha construït continuant lògiques força diferents de les comercialment acceptades, i molt diferents de les que imposa la indústria editorial. "La persistència i el contagi de les lluites són claus per donar una empenta a la realitat més enllà dels marges imposats per la normalitat socialment establerta", asseguren des de Virus.

Microfísica sexista del poder, de Nerea Barjola; Masculinidades y feminismo, de Jokin Azpiazu; o l'assaig Caliban i la bruixa, de la filòsofa Silvia Federici, són alguns títols de temàtica feminista que Virus va publicar als seus inicis i que van ser tota una declaració d'intencions. Però repassant l'extens catàleg de Virus, la seva lluita és àmplia i també han publicat llibres crítics amb els efectes de les olimpíades del 1992, o amb l'economia neoliberal.

Quatre títols especials per celebrar l'efemèride

Ara, per celebrar l'efemèride, l'editorial publica quatre títols que condensen la seva tasca social i política: Realisme Capitalista, de Mark Fisher, que aborda i aprofundeix en la impotència que regna no només en la cultura oficial sinó també en les resistències que se li oposen; Margenes y umbrales, de Núria Benach i Manuel Delgado, una reflexió sobre l'espai públic sobre la qual en van parlar recentment en una entrevista a Públic; Trabajo sexual con derechos, de Gillian Abel i Lynzi Armstrong, una aposta per l'enfortiment de la legitimitat, dels drets i de la capacitat organitzativa de les treballadores sexuals; i la reedició de Matar al chino, de Miquel Fernández González. Un llibre sobre el barri del Raval que mostra com tots els poders polítics que han governat la ciutat han mantingut unes polítiques de control i persecució social destinades a assetjar aquelles realitats socials que no encaixen amb les noves directrius d'endreça urbanística.