L'aval de la Comissió de Venècia empeny la llei d'amnistia i Asens assegura que l'acord és "imminent"

La Comissió de Venècia veu "legítim" l'objectiu de la "normalització institucional, política i social a Catalunya" però demana a "totes les autoritats espanyoles" que es prenguin "el temps necessari per a un diàleg profund en l'esperit de la cooperació lleial" al voltant del debat sobre la llei d'amnistia. En un esborrany de l'informe publicat aquest divendres, la Comissió de Venècia recomana que la llei d'amnistia defineixi "de forma més precisa" l'abast "material i temporal" del perdó perquè sigui "més previsible". A més, demana establir millor el vincle entre l'1-O i el 9-N. El text diu que mentre la decisió sobre qui es beneficia de la llei la prengui un jutge, la normativa no vulnera la separació de poders.

Asens ha assegurat que el PSOE acceptarà les esmenes de Junts i que totes les parts "s'han flexibilitzat"

En aquest context que suposa un aval a la llei d'amnistia, l'advocat i negociador de Sumar, Jaume Asens ha anunciat aquest dissabte que l'acord definitiu per tirar endavant definitivament la llei d'amnistia és "imminent". "Qüestió d'hores o dies" ha dit en una entrevista a El Suplement de Catalunya Ràdio. Asens ha assegurat que el PSOE acceptarà les esmenes de Junts i que totes les parts "s'han flexibilitzat" respecte a les posicions inicials, pel qual ha celebrat la "responsabilitat" dels diversos partits implicats.

Respecte a la Comissió de Venècia, l'informe recorda que, segons el seu criteri, una llei d'amnistia que preveu que seran els jutges els que, per decisió del Parlament, hauran de decidir "si individus concrets entren en el criteri general" establert per la normativa "respecta el principi de la separació de poders".

El document, de 26 pàgines, destaca, segons explica l'ACN, que hi ha 54 països membres del Consell d'Europa d'on la Comissió de Venècia ha pogut treure "provisions constitucionals i legislatives" sobre amnisties.

En concret, la Comissió de Venècia diu que, en general, les amnisties a Europa normalment han implicat "algun tipus de forta implicació del parlament" i s'han fet per a un període "limitat" i sovint "relacionat amb aspectes polítics". A més, s'especifica que en algunes constitucions s'estableix que les amnisties no poden afectar crims de sang.

Constitucionalitat i recomanacions

En el seu informe, la Comissió de Venècia descarta pronunciar-se sobre si la llei d'amnistia seria constitucional, però admet que la qüestió ha generat molt debat entre els experts. Per això, i davant de la "controvèrsia", apunta que "seria preferible, quan es pugui, regular aquesta qüestió (l'amnistia) explícitament amb una esmena constitucional".

"La manca de claredat i determinació té el risc de que sorgeixin una gran nombre de casos i controvèrsies sobre l'aplicació correcta de la llei"

La Comissió apunta també que la llei d'amnistia és "molt àmplia" sobre el seu àmbit d'aplicació, i lamenta les "vaguetats" d'algunes de les provisions de la normativa. En aquest sentit, apunta que cal ser més "precís". "La manca de claredat i determinació té el risc de que sorgeixin una gran nombre de casos i controvèrsies sobre l'aplicació correcta de la llei", assenyala l'informe, que avisa que això "no seria coherent" amb l'objectiu inicial de la llei de buscar la reconciliació.

També va en la mateixa línia a l'hora de demanar que es "defineixi de forma més restrictiva i precisa el marge d'aplicació de la llei" pel que fa als fets de l'1-O i el 9-N i tot l'inclòs entre aquests dos moments per evitar que l'amnistia cobreixi "ciutadans que han comès crims ordinaris que tenen poc o res a veure amb les tensions socials que deriven en la llei d'amnistia".

"La Comissió recorda que l'amnistia és una mesura impersonal que s'ha d'aplicar a tot tipus de persones i el criteri no s'ha de dissenyar per cobrir individus específics"

"La Comissió recorda que l'amnistia és una mesura impersonal que s'ha d'aplicar a tot tipus de persones i el criteri no s'ha de dissenyar per cobrir individus específics", apunta el document.

A més, també demana que la normativa no inclogui que els casos de terrorisme no s'hi apliquen segons quin sigui el seu estadi processal, un punt que el PSOE ja ha retirat.

Un objectiu "legítim"

En la seva argumentació i anàlisi sobre la llei d'amnistia, la Comissió de Venècia admet que és conscient de les "crítiques" pel fet que la normativa "fos part d'un acord polític per assolir la majoria per crear govern". "Tot i això, la normalització institucional, política i social a Catalunya és un objectiu legítim", afegeix.

El text apunta, però, que no li correspon a la Comissió de Venècia decidir fins a quin punt aquest objectiu legítim s'assoleix amb la llei d'amnistia, és a dir, si la normativa és "proporcional" per aconseguir la normalització política a Catalunya.

"El parlament espanyol, al decidir si adopta, i amb quin contingut, la llei d'amnistia, haurà de valorar si la normalització a Catalunya es pot aconseguir malgrat que la llei ha creat una divisió profunda i virulenta de la classe política, les institucions, la judicatura, el món acadèmic i, per damunt de tot, la societat d'Espanya", diu.

L'informe "encoratja totes les autoritats espanyoles a prendre's el temps necessari per a un diàleg profund en l'esperit de la cooperació lleial entre institucions estatals"

Per això, l'informe "encoratja totes les autoritats espanyoles a prendre's el temps necessari per a un diàleg profund en l'esperit de la cooperació lleial entre institucions estatals, la majoria i l'oposició, per aconseguir la reconciliació social i política, i considerar explorar procediments de justícia restauradora".

El text es votarà en la reunió plenària de la Comissió de Venècia prevista pel 15 i 16 de març. Fonts del Consell d'Europa, d'on depèn la Comissió de Venècia, han evitat valorar el contingut de l'informe.