Este artículo se publicó hace 5 años.
L’augment del salari mínim ‘destapa’ irregularitats laborals en alguns Centres Especials de Treball
UGT i CCOO denuncien que algunes empreses de serveis, com el Grup Sifu, han incrementat les hores de treball per absorbir la pujada. La patronal defensa que els canvis realitzats per les entitats estan contemplats al conveni col·lectiu del sector
Barcelona-
L’obligació d’abonar un Salari Mínim Interprofessional (SMI) de 900 euros ha tret a la llum determinades irregularitats laborals en alguns Centres Especials de Treball (CET). Els sindicats UGT i CCOO recorden que tots els sous haurien de recollir aquesta pujada, però que ja han rebut queixes dels treballadors per incompliment. La patronal dels CET, que nega aquestes pràctiques, ja fa uns mesos que ha demanat a la Generalitat i al Govern de l’Estat que compensin aquestes diferències, però els diners promesos per l’Administració resulten insuficients i encara no han arribat.
En un comunicat conjunt, els sindicats UGT i CCOO admeten que “l’augment del salari mínim no ha estat acompanyat d’una dotació de més recursos a les entitats”. Aquest fet impedeix que les entitats puguin assumir la pujada dels costos laborals, ja que els preus públics que reben els CET tampoc s’han incrementat. En aquest context, algunes empreses que presten el servei d’un Centre Especial de Treball, com el Grup Sifu, “han aprofitat la situació per absorbir complements que els empleats ja tenien assolits, substituint-los per una suposada pujada de sou amb més hores de feina”, afirma Carles Abelló, portaveu de la Federació d’Educació de CCOO.
Abelló lamenta que aquest canvi en les condicions laborals s’hagi fet sota l’amenaça d’acomiadaments, Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) o tancament de centres de treball. Les pressions són especialment greus perquè es duen a terme a un col·lectiu, el dels discapacitats físics i intel·lectuals, por organitzats per reaccionar davant d'infraccions.
Des de l’àrea de la Discapacitat de la Federació de Serveis Públics de la UGT Catalunya admeten les queixes dels empleats i les centren en aspectes com el plus de festius o de nocturnitat. El responsable d’aquest sector, Carles Moreno, diu que els casos provenen d’empreses que formen part de la patronal Dincat, que agrupa a persones amb discapacitat psíquica, i de Fecect, que gestiona l’activitat laboral de persones amb discapacitat física.
Defensa del conveni col·lectiu
La patronal Fecect nega que aquests moviments siguin generalitzats i defensa l’actuació d’algunes empreses. El seu gerent, Miquel Vidal, reivindica que “l’absorció dels plusos, com el d’activitat, estan permesos pel conveni col·lectiu”. Això sí, exigeix que si algunes entitats han comès irregularitats, es depurin responsabilitats. A més, precisa que Sifu és un grup empresarial sense conveni propi i que no forma part de cap patronal del sector.
Les dificultats dels Centres Especials de Treball per complir les seves obligacions deriven de la manca de previsió de les administracions per facilitar l’aplicació de la mesura de l’augment del salari mínim. De moment, la Generalitat ha garantit que oferirà 7,5 milions d’euros extres pels CET i el Govern central ha promès 100 en l’àmbit estatal. Els sindicats xifren en 70 milions la partida necessària només a Catalunya per abonar les nòmines.
Contractes públics desactualitzats
En el seu comunicat conjunt, els sindicats també reparteixen responsabilitats a les administracions locals. “Han licitat i atorgat contractes de serveis als CET amb preus que no tenen en compte el nou escenari que planteja la pujada del salari mínim”. UGT i CCOO acusen l’Administració de “només pensar a quedar bé davant l’opinió pública sense mesurar les conseqüències”. A més, lamenten que “empreses mercantils que es posen la màscara d’economia social solucionin els seus problemes retallant drets laborals i socials de persones amb discapacitat”.
El període d’incertesa política que viu l’Estat espanyol tampoc permet conèixer quan arribaran les dotacions que han garantit la Generalitat i el Govern central. Des de l’altra patronal del sector, Dincat s’aplaudeix la pujada del salari mínim, però es reclama que “vagi acompanyat de mesures que atorguin garanties de viabilitat als CET”. L’entitat, que atén més de 30.000 persones amb discapacitat intel·lectual agrupades en més de 300 organitzacions, reivindica la millora de les condicions salarials del col·lectiu, insistint que sense més recursos “l’increment pot ocasionar perills”.
Catalunya disposa actualment de 210 Centres Especials de Treball (CET), el que permet donar feina a més de 13.000 persones. Els CET s’han erigit en una eina potent d’inserció laboral de les persones discapacitades, ja que l’atur entre aquest col·lectiu és gairebé del 70%. Aquests centres contracten tres vegades més a aquestes persones en relació a les empreses tradicionals. Des de l’Administració s’ha intentat crear un marc normatiu amb la Llei d’Integració Social del Minusvàlid (Lismi), que obliga les companyies a reservar un 2% dels llocs de feina a les persones amb discapacitat. L’incompliment de la normativa fa que el paper dels CET siguin essencial per mantenir l’ocupabilitat del col·lectiu.
Els Centres Especials de Treball han mantingut la seva activitat durant el període de crisi. De fet, segons les dades aportades per Dincat i la Fecect, des de l’any 2011 s’han creat 2.000 contractes. Un major interès per la responsabilitat social per part de les empreses i l’efecte pervers de veure aquestes persones i treballadors com a mà d’obra barata han produït aquest augment. Més enllà d’aquest fenomen, els estudis de l’àmbit comunitari reflecteixen que les entitats del tercer sector retornen a la societat un 2% més del que reben en ajuts i subvencions públiques. L’aportació social es transforma en generació de riquesa, ocupació i en el desenvolupament d’una economia productiva.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..