Ple a vessar. Aquesta podria ser una definició força exacta del que es viu al Parc Natural de Collserola cada cap de setmana des que s’ha aplicat el confinament municipal de divendres a dilluns. Si sou d’un municipi amb accés al gran pulmó verd de l’Àrea Metropolitana de Barcelona de ben segur que haureu pensat que els camins d’accés a la muntanya habitualment transitats de forma lleu o moderada han passat a ser allò que popularment en diríem la rambla. El frenesí de gent que busca la combinació somiada de natura i aire lliure és excessiu, producte del model territorial i urbanístic de país i de l’esmentada restricció de mobilitat.

La necessitat de fer esport combinada amb la possibilitat de moure’s entre municipis limítrofs, a més, ha promogut especialment l’ús de la bicicleta: les carreteres que ronden el Tibidabo o Santa Creu d’Olorda (per posar dos exemples) són un formigueig mai vist de ciclistes ocasionals i els camins del parc estan plens de grups que van en BTT. Aquesta explosió de les bicicletes de muntanya a Collserola, però, ve de lluny i ja fa anys que el seu ús al Parc és objecte de debat i de posicions confrontades.

L’ús de la bicicleta a Collserola està regulat via ordenances des de fa un parell de dècades. L’any 2000 el Consorci del PN de Collserola va aprovar un article específic que, entre altres coses, prohibia la circulació de bicicletes per corriols. L’any 2016 el Consorci va concloure que l’ordenança era insuficient i poc coneguda i va impulsar una nova ordenança amb marc sancionador inclòs que va acompanyada amb un mapa públic que detalla els 250 quilòmetres ciclables al Parc. En diverses comunicacions entre 2016 i 2018, el Consorci va explicar que no volia restringir l’ús de les bicicletes a Collserola sinó "regular en quines zones es pot dur a terme aquesta activitat i en quines condicions, pel bon estat dels ecosistemes i per la seguretat dels usuaris".

Una de les motivacions de l’Ordenança era l’alta freqüentació de ciclistes i el risc que això comporta per la biodiversitat i l’equilibri ecològic, raons per prohibir les curses ciclistes, la pràctica del descens en BTT i el pas per camins de menys de tres metres d’amplada. El cert, però, és que els ciclistes continuen passant per llocs teòricament prohibits com els camins que travessen les reserves naturals de la Font Groga o de la Rierada-Can Balasc. Aquest darrer tram, ubicat al municipi de Molins de Rei, és zona de pas habitual entre un indret tan visitat com el salt d’aigua i el barri de muntanya de La Rierada i la prohibició d’anar-hi en bicicleta és desconeguda per una àmplia majoria de ciclistes. De fet, és un tram que compta amb prop de 40.000 registres de pas a la xarxa social Strava.

El xoc entre el Parc i els ciclistes organitzats

Fa un parell d’anys diversos ciclistes van unir forces en una plataforma que l’any passat es va convertir en l’associació Collserola Sport Respecte Ciclisme (CSRC). Van ser els encarregats de convocar una manifestació "contra les restriccions ciclistes" la tardor de 2019 que va comptar amb desenes de suports i s’han erigit com a portaveus per defensar "els drets dels ciclistes a Collserola". Més enllà de l’oposició a les restriccions de pas vigents, aquest col·lectiu ha impulsat un projecte per crear un "Trail Center" de triple seu a Collserola per vincular la pràctica esportiva amb la conservació de camins i corriols i facilitar l’ús d’aquests en BTT amb valors de respecte a l’entorn natural. La proposta va ser desestimada pels responsables del Parc aquest estiu perquè "s’obvia l’objectiu principal de la declaració del Parc Natural i la motivació de la regulació ciclista". Arran d’aquesta decisió l’entitat CRSC va considerar que les negociacions per buscar solucions estaven "trencades" i en un comunicat va denunciar que el nou PEPnat [Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge] "té com a objectiu final la prohibició de tota la pràctica esportiva al Parc".

La Federació Catalana de Ciclisme ha donat suport a CSRC i acusa la Direcció del PN de ser "intransigent i poc dialogant, optant pel camí de la prohibició (...), provocant un rebuig social totalment justificat". Recentment, el clúster de l’esport INDESCAT ha demanat que totes les parts obrin la via del diàleg per buscar solucions mentre assegura que "penalitzar als usuaris prohibint la pràctica del ciclisme tot terreny no resoldrà el problema de fons". Sigui com sigui, potser el repte pendent més gran és un altre: aconseguir que la regulació sobre l’ús de la bicicleta s’apliqui sobre el terreny.