L'Audiència Nacional veu 'sedició' a les protestes de Barcelona

La jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha admès la denúncia de la Fiscalia per delicte de sedició pels fets ocorreguts a Barcelona durant els dies 20 i 21 en relació a les concentracions i manifestacions dutes a terme per impedir l'actuació de les autoritats i la Guàrdia Civil en els registres per l'organització del referèndum de l'1 d'octubre, suspès pel Tribunal Constitucional.

Lamela, que estava de guàrdia aquests dies, ha dictat un acte en el qual admet la denúncia i requereix a la Guardia Civil que lliuri els atestats d'aquells dies en què es va tractar d'impedir l'actuació dels agents policials.

La jutgessa Lamela reconeix que no tots els delictes de sedició són competència de l'Audiència Nacional, però admet aquest cas al analitzar-lo i perquè considera que els incidents van buscar com a finalitat última la ruptura o "ofensa" a la forma de govern, segons es desprèn de la lectura del seu acte.

"El delicte de sedició que tracta d'investigar el ministeri fiscal en aquest cas pot atemptar també contra la forma de Govern (en tractar de canviar il·legalment l'organització territorial de l'Estat i declarar la independència d'una part del territori nacional)", destaca la magistrada en analitzar si un determinat delicte més d'atemptar als béns jurídicament protegits pot suposar una forma d'ofensa a la forma de govern.

"El delicte de sedició que tracta d'investigar el ministeri fiscal pot atemptar també contra la forma de Govern"

La magistrada recorda que el tipus penal exigeix una conducta col·lectiva caracteritzada com alçament tumultuari dirigit a impedir per la força o fora de les vies legals l'aplicació de les lleis o a qualsevol de les persones exerceixen les seves funcions o compleixen les resolucions administratives o judicials.

En l'acte, la magistrada exposa que el bé jurídic que es protegeix és l'ordre públic entès com la pau i tranquil·litat a les manifestacions externes de la convivència ciutadana. I igualment protegeix el principi d'autoritat entès com el que la ciutadania diposita en les institucions per a l'exercici adequat de les funcions que exerceix al servei d'una societat democràtica i per tant de la col·lectivitat, un funcions que, afegeix Lamela, quedarien en dubte si fossin impedides per la força.

Segons Lamela, la finalitat última de les mobilitzacions és trencar l'organització de l'Estat

La jutge considera que aquest delicte de sedició tal com van succeir els fets és competència de l'Audiència Nacional perquè, a més d'atemptar contra els béns jurídicament protegits, "pot suposar al mateix temps una ofensa contra la forma de govern" en tractar de canviar il·legalment l'organització territorial de l'Estat i declarar la independència d'una part del territori nacional, el que determina igualment la competència de l'Audiència.

D'acord al relat de fets del fiscal, la finalitat última de les mobilitzacions és, segons Lamela, trencar l'organització de l'Estat, per la qual cosa atempta contra la forma actual de Govern a Espanya (competència que és de l'Audiència Nacional en l'article 65.1 de la Llei orgànica del poder judicial).

La ruptura de la forma de govern (article 544 del Codi Penal) es centraria en tractar de canviar il·legalment l'organització territorial de l'Estat i declarar la independència d'una part del territori nacional.