RepressióL'Audiència Nacional processa per terrorisme els 13 CDR de l'Operació Judes

El magistrat de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón ha processat per pertinença a organització terrorista als 13 presumptes membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) vinculats amb la denominada Operació Judes, practicada el setembre de. 2019, i a nou d'ells, a més, per tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista. El jutge ha seguit el criteri de la Fiscalia, que a l'agost va demanar processar per terrorisme els acusats. La decisió del magistrat, per tant, implica que els activistes seran jutjats.

En la seva interlocutòria de processament, el magistrat considera que aquest grup formava dins dels CDR l'anomenat Equip de Resposta Tàctica (ERT), una cèl·lula integrada pels investigats formada per grup reduït d'individus de diferents CDR, que "evidencien una gran radicalitat". L'ERT, però, només ha aparegut en informes policials i mai se n'ha pogut provar l'existència, negada pels imputats. Els nous acusats de tinença d'explosius van passar-se entre tres i quatre mesos empresonats i van sortir en llibertat sota fiança. Tot i els nombrosos escorcolls i registres, tampoc van trobar-se en cap moment explosius.

Sempre segons la versió de García Castellón, que dona per vàlides les versions policials, la creació d'aquesta cèl·lula ve motivada per la necessitat de comptar dins de l'estructura dels CDR amb un grup clandestí d'individus de la màxima confiança i que es mostren totalment lliurats a "la causa", havent-li estat encarregades la realització de les accions més sensibles.

Els investigats, tots ells, diu l'instructor, comparteixen principis ideològics favorables a la independència de Catalunya i l'activisme radical per aconseguir-la; el seu objectiu final com a organització, era aconseguir la independència de Catalunya, emprant per a això la violència en la seva màxima expressió, forçant amb això, de manera coercitiva, a les institucions a concedir per la via dels fets la separació de Catalunya de la resta d'Espanya.

Plans per a l'ocupació de Parlament de Catalunya

Segons la interlocutòria de processament, de 45 pàgines, els acusats van tenir una participació activa en la materialització d'algunes de les accions més que van dur a terme els CDR, com talls de carretera, abocament d'oli la calçada de la C-55 a un lloc de pas obligatori de la comitiva que traslladava els polítics presos des de la presó de Lledoners a Madrid, aixecament de les barreres dels peatges, entre altres. El jutge també els atribueix plans per ocupar el Parlament, validant acríticament la versió d'informes policials.