L'Audiència Nacional no amnistia els CDR de l'operació Judes i ho porta a la justícia europea

Els jutges continuen posant traves a l'aplicació de la llei d'amnistia, aquesta vegada als CDR de l'operació Judes. L'Audiència Nacional ha decidit enviar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) una qüestió prejudicial en relació amb si la norma és aplicable al delicte de terrorisme atribuït a dotze membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR). Volen saber si contravé, tal com els magistrats entenen, el dret comunitari i si garanteix la impunitat dels delictes. L'amnistia tot just ha beneficiat 105 persones, la meitat de les quals són policies

Cal recordar que al juliol, els magistrats es van dirigir a les parts personades a la causa dels CDR perquè es pronunciessin sobre si veien pertinent consultar el TJUE sobre la possible aplicació de la llei d'amnistia al delicte de terrorisme davant dels dubtes dels magistrats que aquesta norma pugui contravenir "greument" el dret comunitari i que pugui suposar "una infracció palesa" del mateix.

En una interlocutòria de la Secció Tercera de la Sala Penal, recollida per Europa Press, els magistrats entenen que aplicar l'amnistia als CDR "suposa enviar un missatge cap al futur (...) en el sentit que els delictes de terrorisme poden ser perdonats quan la seva intencionalitat estigui en línia amb els interessos polítics de qui dicta la llei d'amnistia".

Els jutges admeten que no consta acreditat que fruit de les seves accions dels CDR s'hagi produït "cap víctima ni resultat lesiu per a ningú", ni tampoc que "s'hagi arribat a causar danys materials", perquè "els artefactes mai es van arribar a col·locar". Però entén que el fet que actuacions de caràcter "terrorista" es puguin acollir a l'amnistia "podria suposar una infracció patent del dret de la Unió Europea.

La reforma del Codi Penal del 2015

Les entitats antirepressives recorden que la reforma del Codi Penal que es va fer el 2015 del delicte de terrorisme que va desbordar el concepte tradicional de terrorisme i "el va definir d'una forma molt més imprecisa". "És una mena de calaix de sastre que dona molt de marge a la interpretació. Com més imprecisa i més vaga és la definició d'un delicte, més marge es dona a què s'apliqui de manera molt més desproporcionada i interpretativa per part dels jutges", va alertar Cèlia Carbó, responsable de la línia d'acció d'espais de la societat civil d'Irídia, en declaracions a Públic. 

Aquesta reforma del delicte de terrorisme, impulsada pel PP i el PSOE, va provocar que passessin a ser terrorisme un conjunt amplíssim de delictes, no només delictes contra la vida i la integritat física, també contra el patrimoni, atemptat contra l'autoritat o contra els recursos naturals, sempre que tinguessin com a finalitat subvertir l'ordre constitucional.