CulturaL'Atzavara, el petit secret de la Costa Brava

“Ja hi ha data per l'enderrocament de l'Atzavara, un fet esperat per alguns (veïns per exemple) i temut per molts altres, com ara els 10 grups que hi assagen, o la nombrosa gent que ve als nostres concerts”. Així començava el número 0 del fanzine Green Onions de l'Atzavara Club el setembre de 1999. El 2 d'octubre es feia la festa de comiat amb tots els grups de Sant Feliu de Guíxols que volguessin tocar i els malaguenys Doce Aullidos. Aquell fet precipitaria l'Atzavara a una travessia per tota mena de locals: teatres, bars, clubs de tenis, pavellons, discoteques o un antic matadero, fins a l'actual localització.

Tot sempre amb un únic objectiu: organitzar concerts i posar la música a l'abast de la gent. Una resiliència que ha fet que aquest proper cap de setmana es compleixin 25 anys des que un dia de 1994 uns joves ganxons aconseguissin que els hi cedissin un local mig abandonat a l'antic camp de futbol.

“Érem deu o quinze joves amb moltes ganes de fer coses”, explica Luis Martínez, conegut com Hiru. “Vam anar al País Basc i ens vam enamorar de com funcionaven les coses. Volíem fer el mateix al nostre poble”. La necessitat hi era. Aquells joves van comptabilitzar una quarantena de grups de música en una població de poc més de 17.000 habitants. “Vam parlar amb l'Ajuntament a veure si ens podia facilitar alguna cosa, però no aconseguíem res”. I com moltes altres vegades, l'única opció va ser ocupar. En aquell cas la Casa Irla del poble. “Vam estar allà tancats entre deu i quinze dies. Al final ens van cedir un espai. Hi havia molta il·lusió”.

Casualitat de la vida, o no, el reporter de Ràdio Sant Feliu de Guíxols que va cobrir l'ocupació era un jove Santi Garcia de quinze anys. “De cop i volta vaig veure una cosa que ni m'imaginava que existia”. Més tard seria un dels impulsors de l'Atzavara, guitarra i cantant de No More Lies i productor als estudis Ultramarinos Costa Brava.

El local, que es va batejar Atzavara arran de la cançó dels banyolins HHH Camí Ral, no només era un lloc on assajaven molts grups, sinó que també s'hi podien organitzar concerts. “Diria que el primer concert van ser dels Pixamandúrries”, explica l'Hiru. De seguida es va convertir en un lloc de trobada de molts joves ganxons, com pel mateix Santi: “Sortia del cole i anava directe cap a l'Atzavara. Cada dia. De dilluns a diumenge”.

Aquell petit lloc, que després es va fer més gran a base de tirar parets, es va convertir en un formiguer de gent jove amb ganes de fer coses, especialment música. Als grups que ja assajaven allà, com els Exterminio, de seguida s'hi van sumar noves bandes com No More Lies o Be Yourself (més tard Hopeful). “Teníem les ganes tremendes d'algú que està a l'adolescència i descobreix un món que s'estava creant en aquell moment” recorda Elm Puig, baixista de Be Yourself i Hopeful i un dels impulsors anys més tard del SantFeliu Hardcore Fest. “A mi em va atrapar de seguida”, recorda en Santi, “pensar que podíem portar grups, muntar un escenari... La sensació era que estaves fent una cosa important”.

Un referent musical

En pocs mesos la barreja de persones amb inquietuds musicals i tenir un espai on et podies autogestionar els teus propis concerts va crear la tempesta perfecta. Un petit poble de la Costa Brava es va convertir a poc a poc en una xinxeta en el mapa de la música underground. A Catalunya especialment, però també a fora. “Es van ajuntar una sèrie de ments privilegiades i es van alinear els astres perquè passessin coses que no van passar a altres llocs”, explica Berta Ferrer, membre de l'Atzavara i co-fundadora anys més tard amb David Tauler (Tule) de To Be Confirmed Productions.

“Està clar que a favor no hi havia res”, explica en Santi, “però al final sempre hi ha un apòstol que comença fent un programa de ràdio, un fanzine, agafant una guitarra...”. Una d'aquestes persones va ser Agus Segura, un dels principals impulsors de l'escena ganxona a través de Juriola Records fins i tot abans de l'existència de l'Atzavara: “A Sant Feliu no hi havia res”, recorda, “van tancar totes les discoteques, els cines... i la gent venia a veure què passava a l'Atzavara”. I el que passava era que en una època sense youtube o Spotify desenes de joves entraven en contacte per primera vegada amb una música que no havien escoltat mai.

“En aquella època passava bastant, no sempre havies escoltat el grup que anava a tocar aquell dia”, recorda la Berta. “Hi havia una base que venia de l'escena hardcore-punk però també venien moltes bandes de rock i experimentals”, explica en Ricky, membre de l'Atzavara des de gairebé el començament. Centenars de grups han passat per Sant Feliu durant aquests 25 anys. Des dels primers concerts amb Afraid to Speak in Public o Virtual Noise, passant per uns clàssics de l'Atzavara com Aina, fins a arribar als més recordats com els d'Abhinanda, Randy, Promise Ring o At the Drive In. Després de tot, no cada dia es veu als de Texas tocant al bar d'un club de tenis.

Fes-ho tu mateix

Si una cosa ha caracteritzat a l'Atzavara durant aquests 25 anys ha estat la manera de fer. La seva filosofia es resumeix en tres paraules: fes-ho tu mateix. O el que es coneix com “do it yourself” (DIY). Si vols que passi alguna cosa, no esperis que algú la faci per tu. “L'Atzavara sempre ha tingut una mena d'instint cooperatiu de portar el DIY fins a les seves últimes conseqüències”, explica Xavi Calvet, membre de l'Atzavara durant molts anys i de bandes com Airmail, Bullit i ara amb el seu projecte en solitari.

“El que ha fet diferent a l'escena de Sant Feliu de la resta ha estat el DIY”, reitera Jordi Llansamà, fundador del segell independent Bcore. “Ja els feia diferents abans, però llavors no es notava tant. Ara mires com funciona un festival qualsevol i com funcionen a Sant Feliu i no té res a veure”. “A mi el que em va enamorar de l'Atzavara a part de la música, va ser l'autogestió i el DIY”, subratlla Paula Olivé, cantant i guitarra de Mendra i amb la mateixa edat que l'Atzavara. Aquesta manera de fer també crea altres maneres de relacionar-se entre els grups que toquen i el públic. “El vincle que es crea quan ve una banda a tocar és com si els coneguessis de tota la vida i fa només cinc minuts. És màgic”, explica la Mimi, membre de l'Atzavara des de fa quatre anys.

El DIY també es va traduir des del primer dia a formar els teus propis grups: Aunt Asha, Hopeful, No More Lies, Crossword, Airmail, Bullit o Please Wait són alguns exemples de bandes ganxones. “Hi ha hagut molta gent jove que emmirallats amb el que passava a Sant Feliu han après a tocar instruments i han format la seva pròpia banda”, explica la Berta. A l'Enric Pla, bateria d'Airmail, Bullit i del projecte en solitari de Xavier Calvet, i membre durant anys de l'Atzavara, el que el va marcar més no va ser veure grups suecs o dels EUA venint a tocar a Sant Feliu sinó veure als seus amics de classe a sobre un escenari tocant: “Vaig pensar: si aquest col·lega que no ha anat mai a classes puja a un escenari i es fot a tocar la guitarra com un boig i a sobre a la penya li flipa, igual jo també ho puc fer. Per mi la màgia de l'Atzavara és aquesta”.

La influència de l'Atzavara però no s'acabava a les fronteres del poble. La Gemma Rodríguez, de Girona i que va conèixer Sant Feliu de Guíxols venint als concerts de l'Atzavara va formar Two Dead Cats i Nord “perquè anàvem allà a veure els concerts". Avui fa anys que viu a Sant Feliu de Guíxols. Xavier Calvet n'és un altre exemple. Originari de Balsareny va decidir anar a viure on estava la música. “El primer cop que vaig venir aquí amb 18 anys vaig pensar que havia trobat el meu Dorado”, explica, “i si volia seguir fent música i gravant discos vaig pensar que havia d'anar a viure-hi”. El pròxim febrer farà ja 12 anys.

Ramificacions

L'escena ganxona no només ha creat grups de música. Durant aquests 25 anys les branques que han sortit de la planta mare han estat múltiples i variades. Una d'elles va ser el SantFeliu Hardcore Fest, que anys més tard va passar a dir-se SantFeliu Fest. Nascut el 1997 i inspirat en el festival hardcore belga Vort'n Vis, un referent europeu en aquells moments, va ser un dels primers festivals d'aquest tipus a Catalunya. De les 250 persones que van venir el primer any, es va passar a les 2.000 de la quarta edició.

“En el moment de més èxit de l'Atzavara i el SantFeliu Fest no hi havia un festival a cada poble com ara”, recorda en Ricky. Això permetia que es poguessin portar grups que avui dia, arran de la competència dels grans festivals es fa més difícil. L'èxit del SantFeliu Fest es va desbordar i es van haver de prendre decisions: fer-lo més gran amb tot el que això implica o continuar amb el DIY. Créixer implicava moltes coses “que tots sabem que quan entren en joc canvien les normes del partit”, reflexiona Xavi Calvet, “tot agafa un altre caire i deixa de tenir aquest toc romàntic i melòman que ha tingut sempre per tots nosaltres”. El festival, amb els seus alts i baixos, es va continuar fent durant anys, però el DIY va prevaldre.

L'altre branca que va sortir de l'Atzavara va ser els estudis Ultramarinos Costa Brava de Santi Garcia. No exagerem si diem que amb els anys s'han convertit en un dels estudis més importants de l'escena underground a casa nostra i part de l'estranger. “Ha estat fonamental perquè, juntament amb l'Atzavara i el festival, ha estat l'altra part que ha ajudat a posar Sant Feliu al mapa musical”, explica Xavi Calvet. “Indiscutiblement si en Santi hagués posat els estudis fora de Sant Feliu no hauria estat el mateix”, afirma en Ricky. Al mateix temps les bandes que anaven a l'estudi han ajudat a retroalimentar la sala de concerts. “Molts grups volien venir a gravar amb mi, però també volien tocar a l'Atzavara, era el seu somni”, explica el músic i productor, “molta gent considera l'Atzavara la meca del hardcore i parlo de grups de tota Espanya i Europa. Aprofitaven que venien a gravar per tocar a l'Atzavara. Anava tot agafat de la mà”.

L'aventura continua

Durant tot aquest temps, com qualsevol cosa que es manté activa 25 anys, l'Atzavara ha tingut els seus alts i baixos. Malgrat tot, l'aventura que van començar aquells joves músics que buscaven un lloc per fer soroll ha continuat. I com si fos un regal d'aniversari, els darrers anys han vist com una nova fornada de joves músics han agafat el relleu. “No mirem el futur més enllà de l'any que ve, però ara les coses ens estan sortint bé”, explica contenta la Paula, una de les persones que forma part d'aquest relleu. En Cristian, també un dels nous membres i amb diversos projectes musicals en marxa, també li veu futur a l'Atzavara: “és un munt d'oportunitats, un lloc on les coses passen, una catapulta cap on vull anar”.

Tot això ho celebraran aquest cap de setmana amb una nova edició del SantFeliu Fest. “Tot i no ser ambiciós serà una manera de dir a la gent que encara hi som. Si fem les coses bé, sense voler córrer massa, les coses poden anar a més”, explica la Paula. “Fent el que fem amb ganes i il·lusió jo li veig força futur”, recalca la Mimi.

En els temps que corren complir 25 anys no és poca cosa. El fet que molta gent en un moment determinat de les seves vides aboquessin la seva passió, temps i ganes en fer que passessin tantes coses en un petit poble de la Costa Brava és en si mateix una celebració de la vida i del fes-ho tu mateix. “Tot el que hem gaudit té un valor intangible però que per mi és molt gran, és com un petit secret”, explica Xavi Calvet, “un petit tresor que saps que molta gent el recordarà sempre”.