Només té poc més de 4.000 socis, però és una de les entitats amb més presència en la vida cultural i social, molt per sobre del pes relatiu de la seva massa social. Parlem de l'Ateneu Barcelonès, un club amb 160 anys d'història que aquest dijous celebra les seves eleccions. Unes eleccions a les quals hi concorren tres candidatures ben diferents. I que, com les anteriors, el 2014, han despertat expectació i s'han llegit en una certa clau política.

Les tres llistes les encapçalen respectivament l'actual president de l'entitat, l'historiador Jordi Casassas, l'arqueòleg i expert en noves tecnologies Genís Roca, i el filòsof, articulista i tertulià Bernat Dedéu. I totes tres llistes han rebut les seves etiquetes, tot i les protestes -unànimes- dels candidats.

La candidatura de Casassas es va distingir el 2014, en les eleccions potser més polititzades de la història recent de l'entitat, per apostar decididament per reivindicar el dret a decidir, enfront d'una junta sortint que preferia no posicionar-s'hi. "Va ser una de les qüestions que va contribuir a la nostra victòria", reconeix el propi Casassas. Que matisa, però, que aquest va ser un element que "a la premsa li va cridar l'atenció, però vam guanyar també per la nostra aposta per la democratització de la institució".

La candidatura de Jordi Casassas.

Per aquesta aposta pel dret a decidir, i per la composició de la seva llista -que integren, entre d'altres, la jurista Gemma Calvet, l'escriptor Jordi Coca, l'històric Enric Cirici o l'advocat i exmembre del Govern en l'època de Pasqual Maragall Xavier Muñoz-, la candidatura de Casasssas s'ha considerat com a netament sobiranista, i fins i tot propera a l'entorn convergent. Casassas reconeix el primer punt, i fins i tot va més enllà en dir que el seu equip ha estat "indiscutiblement proindependentista". Però nega el segon.

"Tenim socialistes, comunistes, gent que ha votat els Comuns, gent afí a ERC i gent afí al PDECAT, però és una junta molt plural", afirma. "Si al Jordi Coca li dius que això és una junta convergent, igual et trenca la cara", exemplifica. I ataca "aquests joves" de pretendre identificar-los amb un partit concret. "Em fa riure que es pugui atacar aquesta junta per ser afí a Convergència, però tampoc em fa por. Perquè el món convergent, corrupció a banda, és un món transversal i que ha significat l'entrada en política de milions de persones", conclou.

Quan Casassas parla "d'aquests joves" fa referència, sense citar-los, a la candidatura de Dedéu, composada per persones nascudes a partir de la dècada de 1970, i que justament fa gala del fet generacional. "Som gent que ha nascut en democràcia, que està acostumada a exercir la seva vida professional en llibertat, i som allò que en diuen 'la generació més preparada', una generació que, degut a la gerontocràcia d'aquest país, ha estat allunyada de tots els llocs de decisió, i especialment del món cultural", diu Dedéu.

La seva llista, amb noms com ara els també habituals en les columnes d'opinió Enric Vila o Anna Punsoda, té un clar component sobiranista i liberal. I el propi Dedéu admet aquest independentisme -"volem un Ateneu que sigui un far de cultura d'una capital d'estat"- i no renega del qualificatiu de 'liberals'. Tot i que procura donar-li un altre sentit. "Som liberals en el sentit que no hi ha altra cosa que estimen més que la llibertat, la llibertat de tria i d'accés a la cultura", assegura. A la vegada, proclama el caràcter no polític de la seva llista. "No hem vingut a adoctrinar, volem dotar la casa d'una pluralitat d'elecció cultural. En les moltes reunions que hem fet en la nostra candidatura mai no s'ha parlat de política", expressa.

La candidatura que encapçala Bernat Dedéu.

"La política està condicionant massa l'agenda de l'Ateneu"

També fuig de les etiquetes Roca, que encapçala una llista amb membres de juntes anteriors a l'actual. I que, per aquest mateix motiu, ha estat considerada com a representant de la sociovergència'. "M'han dit de tot, socialista, gauche divine... Que jo sàpiga, a la meva llista hi ha gent que em consta que són socialistes, gent que em consta que són convergents, i gent que em consta que són d'ERC, i gent que em consta que no són de res", afirma.

"La política està condicionant massa l'agenda de l'Ateneu", continua Roca, que es proclama com a independentista, i que explica que en la seva candidatura "hi ha gent que em consta que no ho és, i gent que no ho sé perquè no n'hem parlat". "No és el que vertebra la nostra llista", afegeix. Roca, a la vegada, deixa anar un atac a la junta actual, que s'ha significat públicament, com a Ateneu, en favor del dret a decidir. "La junta no ha d'imposar la seva posició al conjunt de socis. Em sembla incorrecte que la junta es posicioni sense consultar els socis". exclama Roca. Una opinió que no comparteix en absolut el president sortint.

"L'Ateneu ha de tenir un feedback respecte aquells temes que són interessants per al país, i aquest n'és un", argumenta Casassas, que vol deixar clar que la seva aposta és en favor del dret a decidir, i no "respecte a la independència". "Hem fet actes lligats a aquesta qüestió, però no són ni molt menys els majoritaris", afegeix. I apunta que l'entitat no ha de "pilotar res", però que tampoc pot "estar-ne al marge".

La llista de Genís Roca.

Una entitat envellida

L'Ateneu, que va viure els seus grans moments de glòria a començaments del segle XX, quan en les seves tertúlies i als seus jardins hi havia regularment noms com Josep Pla, Josep Maria de Segarra o Eugeni d'Ors, arrossega de fa temps l'estigma de ser una entitat envellida. I els tres candidats reconeixen la necessitat d'atraure socis joves, tot i que difereixen de com fer-ho i del diagnostic exacte de la malaltia.

Dedéu proposa una "política de descomptes", perquè els 32 euros mensuals de la quota de l'entitat "es fan feixucs a molts joves". Però apunta més a la programació cultural. "Si no fem una programació amb les darreres tendències, no els atraurem", afirma, i posa l'exemple que" la nova narrativa televisiva o l'art en xarxa no existeixen a l'Ateneu". "A Barcelona es fan festivals de música o de cinema amb una sabata i una espardenya, i això ho està fent gent molt creativa que ha de venir aquí a la casa", explica.

Casassas reconeix que fer descomptes en la quota és una manera d'atraure socis joves. Però recorda també el perill de "desequilibrar el pressupost". "No podem donar entrada a molta gent que ens utilitzi la casa i que no pagui. En època de campanya electoral és molt fàcil prometre el que sigui, però després s'ha de contrastar i filar prim", explica. A la vegada que precisa que "totes les institucions de Barcelona, excepte les contraculturals, presenten un envelliment", i que l'Ateneu no és un "cas excepcional".

Igualment vol matisar Roca el diagnòstic sobre l'envelliment de la massa social de l'Ateneu. "Hi ha un mite que diu que a l'Ateneu només hi ha socis de tota la vida, i això es fals: tenim una rotació de 300 o 400 persones l'any, sense comptar els alumnes de l'Escola d'Escriptura", explica. "L'antiguitat mitjana no arriba als cinc anys", afegeix. I, de fet, en aquesta rotació és on veu el problema. "Això és un club privat que la gent s'hi apunta, veu que no li dona el que esperava, i després s'esborra. El problema és d'oferta, no de captació de socis". assenyala.

Hi coincideix en part Casassas. "Ara la gent no és fidel a les entitats, sinó que les utilitza. Quan una li fa un servei, s'hi apunta tranquil·lament, i quan ja no li fa servei, es desapunta amb la mateixa tranquil·litat", relata. I afegeix que "no pots violentar a una persona perquè es quedi a l'Ateneu, perquè no té aquesta fidelitat".

Discrepàncies sobre l'etapa Casassas

El president sortint reivindica la tasca feta en el seu mandat, i explica que l'Ateneu "ha generat una presència institucional exterior extraordinària" en aquests anys, a més d'haver fet "un esforç enorme per democratitzar la gestió de la casa i per revitalitzar les seves seccions, que estaven molt esmorteïdes". Més crítics són, lògicament els seus rivals, que critiquen l'oferta cultural de la institució.

"Les activitats de la casa no són gaire rellevants", lamenta Roca. "Ara hi ha sobre la taula el tema de la pobresa energètica, i si aquí se'n parla o no, a ningú no l'importa... i això era un espai de pensament, un espai d'idees, de confrontació i de debat", afegeix. La seva proposta passa per reduir el nombre d'actes anuals, a més d'obrir-se a altres espais. "Hem d'obrir portes i sortir del carrer Canuda, aquest edifici es tan singular que ens està atrapant", argumenta. "En comptes de 700 activitats l'any aquí, que és una bestiesa, potser en podríem fer 400, i fer més coses amb el CCCB o el Lliure", proposa.

Sense pretendre sortir de l'històric palau que ocupa l'Ateneu, Dedéu hi coincideix en la necessitat de reduir el nombre d'actes i apostar per la qualitat. "En un moment en què a Barcelona hi ha un moment de creativitat extraordinari, vull que tot aquest moment passi per l'Ateneu, que l'acte més important del dia es faci l'Ateneu", explica.

Dedéu també considera com a negatiu el relativament elevat percentatge de socis que es limiten a pagar la quota, sense participar de les activitats de l'Ateneu. "Un 40% dels socis no venen mai a les activitats culturals. Si la meitat de socis del Barça no anessin al camp, encara que l'equip anés bé, tindrien un problema", expressa. I no es priva de llançar un dard al rival quan diu que això "és una de les coses que al president Casasssas li sembla bé, perquè diu que si hi ve molta gent tindrem un problema d'espai. Tant de bo, jo vull que l'Ateneu estigui ple", afirma.

Difereix en part Roca, que precisa que hi ha un percentatge de socis que paguen la quota perquè "consideren que han de donar suport a una institució de país, encara que no la gaudeixin". I, de fet, creu que en aquest aspecte hi ha mancances. "Com pot ser que el president del Banc Sabadell no sigui soci de l'Ateneu? O que no ho siguin Toni Soler, Antoni Bassas o Antoni Brufau?", es pregunta. "El problema és que ja no consideren que la institució tingui un pes simbòlic en el país", es respon.

Casassas, per la seva banda, recorda que l'Ateneu té un "problema d'espai". El seu programa, de fet, inclou com a mesura estrella l'adquisició d'un immoble veí. "És la nostra aventura, com la dels socis que el 1906 van comprar aquest palau". I, davant les crítiques dels altres dos candidats, especifica que l'operació està en estudi, i que estan en contactes no només amb bancs, sinó també amb "administracions", i explorant les possibilitats d'un mecenatge.

Unes explicacions que no satisfan els seus adversaris. Roca en el seu programa promet no endeutar-se, i explica que, en una junta anterior, "la nostra candidata a tresorera, Pilar de Torres, va eixugar un dèficit de dos milions d'euros". "No veig que s'hagi de comprar res, encara tenim deute", opina. Més gràfic encara és Dédeu. "Nosaltres no proposem comprar un totxo, que costa dos milions, això no ho pot assumir la casa", explica.

Estils diferents

Sempre amb màxima correcció, marca de la casa, però els tres candidats no escatimen atacs dissimulats als rivals. Casassas parla "d'aquests joves"; Roca, dels candidats que conceben la casa "com a usuaris del bar", i Dédeu al·ludeix als candidats que venen de la 'gauche divine'. I tots tres han rebut aquest diari d'una forma diferent, i probablement simptomàtica del seu tarannà. Casassas, en un saló interior de l'entitar; Dedéu, al jardí, fumant -"fumar és senyal de civilització-", i Roca, també al jardí, amb el portàtil desplegat a la taula.