Després d'accelerar-se les darreres setmanes, les negociacions per tirar endavant els pressupostos de la Generalitat del 2024 podrien encarar la recta final. De fet, fonts del Govern confirmen a Públic la voluntat de portar-los al Consell Executiu de la setmana vinent o, a tot estirar, de la següent. Una acció que es prendrà en haver lligat prèviament un acord per validar-los al Parlament tot seguit o per la confiança que l'entesa serà imminent.

Si no hi ha una sorpresa, els comptes es podrien materialitzar gràcies al suport de PSC i Comuns, els mateixos socis que el Govern d'ERC va tenir l'any passat. La consellera d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas, ha proclamat que confia que l'acord pressupostari serà una realitat "en dies o setmanes".

Els darrers dies s'han mogut diverses fitxes que auguren un final exitós a la negociació pressupostària. D'entrada, aquest mateix dimarts han pogut tramitar-se els comptes de l'Ajuntament de Barcelona, que es votaran definitivament al març. El pas s'ha fet l'endemà que ERC i el PSC de l'alcalde Jaume Collboni segellessin un acord de pressupostos, que probablement serà l'avantsala d'una futura entrada dels republicans al govern de la ciutat.

Tot i que les diverses parts insisteixen que no hi haurà "intercanvi de cromos" en les negociacions de les diferents administracions, a ningú se li escapa que el gest dels republicans aplana el camí d'un "sí" del PSC als pressupostos del Govern, més tenint en compte que, paral·lelament, el PSOE necessita també el suport dels republicans si vol aprovar els comptes estatals.

De fet, el primer secretari del PSC, Salvador Illa, ha elogiat ERC per "fer una cosa intel·ligent, que és política útil". En una entrevista d'aquest mateix dimarts a La 2, Illa ha reconegut que li "costaria molt" no votar els pressupostos de la Generalitat i ha admès que les converses s'han intensificat els darrers dies.

Més enllà dels avenços amb el PSC, ERC també ha aconseguit apropar posicions amb els Comuns, amb qui ja treballen a fons sobre els comptes d'enguany després que la setmana passada tanquessin un calendari per executar els compromisos pendents dels pressupostos del 2023. I és que entre Esquerra i PSC sumen 66 diputats al Parlament, per sota de la majoria absoluta de 68, de manera que el "sí" o l'abstenció d'En Comú Podem és cabdal perquè es puguin aprovar.

El partit de Jéssica Albiach manté com a línia vermella que no es dediqui ni un euro públic a materialitzar el macrocomplex d'oci i del joc Hard Rock, justament una qüestió que el PSC vol que es desencalli per donar el seu "sí". Trobar algun tipus de sortida a aquest xoc d'interessos és el repte més imminent que té l'executiu de Pere Aragonès.

Els contactes amb PSC i Comuns han estat constants les darreres setmanes, però el Govern també ha mantingut algunes trobades sobre els pressupostos amb Junts i la CUP, tot i que pràcticament es pot descartar que puguin tirar endavant amb el seu suport.

En el cas de Junts, les principals diferències amb ERC se centren en la fiscalitat, ja que els juntaires pretenen una bonificació del 99% de l'impost de Successions en els familiars de primer i segon grau, proposta que els republicans refusen. Fins al novembre, aquest tribut va aportar uns ingressos de gairebé 900 milions a la Generalitat durant el 2023, segons les darreres dades disponibles.

L'eterna tramitació del Hard Rock

En la roda de premsa posterior al Consell Executiu d'aquest dimarts, la portaveu, Patrícia Plaja, ha manifestat que el Govern no contempla que el projecte del Hard Rock sigui cap "escull" per aprovar els comptes i, de fet, ha afegit que "no hi hauria cap motiu" perquè no es pogués "repetir l'operació" de l'any passat de pactar i tirar endavant els pressupostos.

L'acord del 2023 entre PSC i el Govern va estar marcat per tres grans temes: la modernització de l'aeroport del Prat per ampliar-ne la capacitat, l'aprovació definitiva del pla urbanístic per desenvolupar el Hard Rock i la signatura del conveni amb el Govern espanyol per executar les obres de l'autopista B-40 o Ronda Nord per connectar Sabadell i Terrassa, les obres de la qual hauria de fer la Generalitat amb fons estatals.

Justament la setmana passada el ministre de Transports, Óscar Puente, va anunciar l'inici de la tramitació del conveni per construir la B-40 entre Terrassa i Sabadell, mentre que al gener els governs català i estatal van posar en marxa la comissió d'estudi sobre el futur de l'aeroport. Per tant, dels tres grans compromisos només restaria per complir el del Hard Rock.

En aquest cas, la tramitació del pla urbanístic es manté en stand by, després de diversos revessos judicials i d'informes contraris sobre el seu impacte del mateix Departament d'Acció Climàtica. Per tant, s'està a l'espera que es modifiqui com a pas imprescindible per a l'aprovació del pla urbanístic, que ha de validar el Departament de Territori.

El president Aragonès, directament, va insistir recentment que el Hard Rock no seria una realitat en els "propers mesos" i que, en qualsevol cas, el projecte s'hauria d'adaptar a la nova realitat climàtica, marcada per la sequera extrema que pateix Catalunya. De fet, ja fa més d'una dècada que el projecte va presentar-se i segueix sense materialitzar-se.

Paraules que busquen esquivar el veto d'En Comú Podem als pressupostos i que resta per veure si, alhora, també convenceran el PSC. Les demandes socialistes per aquest 2024 tenen menor magnitud i, segons ha avançat Illa, se centren en habitatge, seguretat i educació i no hauria de ser complicat que hi hagi una entesa ràpida.

Què sabem dels comptes?

A l'espera que passi pel Consell Executiu, del projecte de pressupostos només n'han transcendit algunes qüestions, com ara que tindrà un sostre de despesa de 36.700 milions, el que suposa gairebé un 10% més que el de l'any passat, i serà "expansiu", en paraules de la consellera Mas. A més a més, a través de la Llei d'acompanyament es contemplen alguns retocs fiscals, com ara una rebaixa del tram autonòmic de l'IRPF per a bona part dels contribuents o un increment de les deduccions al lloguer de l'habitatge habitual.

En concret, la reducció de l'IRPF afecta el primer tram de tributació, que passarà del 10,5% al 9,5% a nivell autonòmic i beneficiarà les persones que tinguin una base liquidable d'uns 33.000 euros, el 73% del total -uns 2,5 milions de contribuents-, segons dades del Govern. Pel que fa al lloguer, se'l podran deduir els ciutadans amb rendes de fins a 30.000 euros, en comptes dels 20.000 actuals, mentre que l'import de la bonificació fiscal passarà dels 300 als 500 euros anuals.

Aprofitant el ple monogràfic sobre la sequera que ha arrencat aquest dimarts al Parlament, el president Aragonès ha avançat que contemplen una inversió de 1.045 milions per afrontar a la sequera, destinada a infraestructures per "produir aigua, millorar la xarxa d'abastiment o millorar els regs". 

Si s'aproven, també tirarà endavant un increment de l'Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), que arribaria als 640 euros mensuals, un 4% més. L'indicador és el barem que dona accés a les prestacions socials -marca si una persona pot tenir accés o no a ajudes com la Renda Garantida de Ciutadania o altres relacionades amb habitatge, alimentació o subministraments-.