Público
Público

L'antiavortista Roberta Metsola, elegida presidenta del Parlament Europeu amb el suport de socialistes i liberals

La conservadora succeeix en el càrrec el socialdemòcrata italià David Sassoli, mort dimarts passat als 65 anys, i té un mandat per als propers dos anys i mig

La presidenta en funciones del Parlamento Europeo, Roberta Metsola, pronuncia un discurso en el Parlamento Europeo en Estrasburgo
La presidenta del Parlamento Europeo, Roberta Metsola, pronuncia un discurso en el Parlamento Europeo en Estrasburgo. JULIEN WARNAND / EFE

L'eurodiputada popular maltesa Roberta Metsola ha estat elegida presidenta del Parlament Europeu, després que el Partit Popular Europeu aconseguís el suport per a la seva candidata dels Socialistes i Demòcrates (S&D) i dels Liberals europeus (RE), fet que el converteix en la tercera dona a presidir aquesta institució a la seva història.

Metsola, de 43 anys, ha aconseguit la majoria absoluta necessària per aconseguir el càrrec en primera volta, amb 458 vots, mentre que la sueca dels Verds Alice Bah Kuhnke en va obtenir-ne 101 i l'espanyola de l'Esquerra Sira Rego, 57.

Metsola succeeix en el càrrec el socialdemòcrata italià David Sassoli, mort dimarts passat als 65 anys, i té un mandat per als propers dos anys i mig, fins que s'acabi la legislatura i se celebrin novament eleccions a l'Eurocambra.

La maltesa, a qui els eurodiputats van cantar l'aniversari feliç en conèixer-se el resultat, va superar folgadament la majoria necessària de 309 vots per aconseguir el càrrec en una votació en què van participar 690 eurodiputats. 74 vots van ser en blanc o nuls, per la qual cosa se'n van considerar vàlids 618.

Amb els 43 anys complerts aquest mateix dimarts, Metsola és a més la persona més jove a presidir una institució comunitària i la primera líder d'un dels organismes principals de la Unió Europea a procedir de Malta, el país més petit del club comunitari amb una mica més de mig milió d'habitants.

La seva candidatura ha obtingut el suport públic de, a més de la seva pròpia família política, els socialdemòcrates i liberals, que no van revelar el seu suport fins dilluns a l'hora d'esperar tancar un acord a tres sobre les prioritats per a la resta de legislatura i un nou repartiment de vicepresidències (previsiblement dues més per als socialdemòcrates i una més per als liberals).

¿Te ha resultado interesante esta noticia?