L'ANC treu múscul per exigir un govern que implementi la República

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha tornat a demostrar el seu poder de convocatòria i ha reunit desenes de milers de persones per exigir la formació immediata d'un govern de la Generalitat que comenci la implementació de la República catalana. La manifestació, que tenia justament per lema "la República ara", ha omplert el tram comprès entre el monument a Colom i el parc de la Ciutadella de Barcelona, s'ha desenvolupat en un ambient festiu i ha comptat amb representants dels principals partits independentistes. Més enllà de les habituals consignes a favor de la independència, la república o reclamant l'alliberament dels presos polítics, les proclames defensant la unitat sobiranista han estat una constant. L'encarregat de tancar la mobilització ha estat el vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro, que des de l'escenari situat al Pla de Palau ha proclamat que "som més de dos milions de persones que mai tornarem enrere. Ja no som ni ens sentim ciutadans del Regne d'Espanya. Som i ens sentim ciutadans de la república catalana i, per tant, com a ciutadans de la república exigim la seva implementació i el seu desenvolupament com una nació més".

Tot i que finalment el vicepresident i portaveu d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha acudit a la marxa i s'ha situat a la capçalera –al costat d'Alcoberro i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell–, la manifestació ha posat de manifest la divergència d'estratègies en el camp independentista. Mentre l'ANC, que ha estat l'única organitzadora de l'acte, vol passos immediats i que s'iniciï la implementació d'una república que, de moment, només ha existit a nivell dialèctic però no s'ha materialitzat, Òmnium posa el focus més a mitjà i llarg termini per incrementar el suport al projecte republicà. Pel que fa als partits, Junts per Catalunya (JxCat) i ERC prioritzen la recuperació d'un govern efectiu de la Generalitat que actuï en el marc legal espanyol, mentre que noves institucions privades situades a Bèlgica i liderades per Carles Puigdemont –com el Consell de la República– s'encarregarien de dirigir els passos cap a la república catalana. El plantejament, de moment, no compta amb el suport de la CUP, que rebutja un "retorn a l'autonomisme".

El parlament d'Alcoberro ha arribat després que diverses persones anònimes hagin explicat la seva actuació els darrers mesos afirmant que "jo me la vaig jugar i vull que els meus representants se la juguin". El vicepresident de l'ANC s'ha mostrat molt crític amb el fet que hagin passat més de tres mesos des de la celebració de les eleccions del 21 de desembre i encara no s'hagi format govern. Ha recordat que les "forces republicanes es van comprometre a restablir la legalitat prèvia al 155 i avançar cap a la implementació de la república". A més de crides a la unitat, Alcoberro ha volgut defensar la sobirania del Parlament i ha considerat "impossible d'acceptar" que el "poder judicial" espanyol "pretengui decidir a qui pot nomenar el Parlament com a president de la Generalitat", en al·lusió a les resolucions judicials contra la investidura de Carles Puigdemont o Jordi Sànchez. En una línia similar s'ha expressat el membre del secretariat de l'ANC Jordi Pairó, per a qui al Parlament no es veu la "mateixa determinació" que han mostrat els ciutadans independentistes al carrer. Pairó ha advocat per "reprendre el camí del 27 d'octubre" i començar a "desplegar la república ara".

Just abans que arrenqués la marxa, que a les 17:14h ha guardat un minut de silenci com a homenatge als dirigents independentistes que resten empresonats per l'Estat espanyol, representants dels partits interpel·lats per la mobilització han atès els mitjans. El vicepresident del Parlament i diputat de Junts per Catalunya (JxCat), Josep Costa, ha manifestat que "som aquí reivindicant el respecte per la voluntat popular i el nostre dret a fer Govern", i ha remarcat el compromís de fer un Govern "fidel" al que ha votat la ciutadania, a més de reiterar que "el candidat" a la presidència de la Generalitat és Jordi Sànchez. Aurora Madaula, Anna Geli i els consellers cessats Jordi Turull i Josep Rull han estat altres diputats de JxCat presents a l'acte. L'eurodiputat d'ERC Jordi Solé ha assegurat que "serem al carrer les vegades que faci falta per defensar els valors republicans i el projecte compartit que tenim amb la ciutadania". També ha afirmat que és una "prioritat" fer govern, a més de subratllar la importància d'un objectiu com "sumar més gent" al projecte sobiranista. La delegació republicana també estava formada per Carme Forcadell, Ernest Maragall i el secretari d'organització del partit, Isaac Peraire, mentre que la CUP estava representada pels diputats Carles Riera i Natàlia Sànchez.

Estratègies diferents de l'ANC i Òmnium

La mobilització d'aquest diumenge ha posat de manifest les estratègies diferents amb què l'ANC i Òmnium Cultural encaren l'actual moment polític de Catalunya, després de la unitat d'acció mostrada en els darrers anys. Les dues principals entitats sobiranistes del Principat han celebrat les respectives assemblees generals les darreres setmanes –Òmnium aquest dissabte, l'ANC fa tot just quinze dies– i els respectius fulls de ruta presenten matisos importants. Si Òmnium Cultural opta per evitar implicar-se en el debat partidista, l'Assemblea no ha dubtat a implicar-s'hi, amb diverses declaracions d'un biaix proper a les tesis de Junts per Catalunya (JxCat), una opció que ha generat crítiques internes.

L'ANC, com ha tornat a evidenciar aquest diumenge, pretén que el nou govern català faci passos endavant immediats cap a la materialització de la República catalana. Òmnium, en canvi, ha optat per plantejar una mirada més a llarg termini, que passa fonamentalment per intentar ampliar els suports interns al projecte independentista, sense pressionar immediatament per fer efectiva una República catalana que no s'ha materialitzat, malgrat la declaració aprovada al Parlament el passat 27 d'octubre. De fet, en el document aprovat a l'assemblea d'Òmnium s'aposta directament per treballar d'igual a igual amb sectors no independentistes per tal de crear un "imaginar de país que no sigui un reflex del sobiranisme", sinó que vagi "molt més enllà". Per a l'entitat que presideix Jordi Cuixart es tracta d'avançar cap a la "reconciliació" després dels intents de "crear divisió" a la societat catalana.