"L'Estat espanyol no ens deixa un altre camí que el de forçar l’exercici de la plena sobirania perquè el moment històric que vivim ens demana poder construir amb llibertat el nostre futur per garantir una millor qualitat de vida de la ciutadania". La frase, una clara apel·lació a la desobediència, forma part del full de ruta de l'ANC per als propers dotze mesos que, si no hi ha una sorpresa monumental, l'assemblea ordinària de l'entitat aprovarà aquest diumenge. Malgrat que el context polític ha canviat radicalment el darrer any, amb l'aplicació de l'article 155 i les seves conseqüències –destitució del govern, dissolució del Parlament i convocatòria de les eleccions del 21 de desembre– l'Assemblea Nacional Catalana ha decidit no modificar el seu guió dels darrers mesos. Manté així l'aposta per implementar una República catalana que, tot i ser teòricament proclamada el 27 d'octubre, no s'ha materialitzat, sinó que ha derivat en la intervenció absoluta de l'autonomia catalana per part del govern espanyol. El barceloní pavelló de la Mar Bella serà l'escenari d'una assemblea en què podran validar el futur de ruta de l'organització els seus 50.000 socis amb dret a vot.

A grans trets, el document defensa mantenir la mobilització ciutadana per aconseguir l'alliberament dels "presos polítics" i el retorn "dels exiliats", a més de "defensar la República catalana i el seu reconeixement efectiu i legítim". També advoca per la recuperació de les institucions que ara mateix pateixen la intervenció de l'Estat –fonamentalment el govern de la Generalitat– tot i que amb el matís que "tinguin la finalitat d'avançar en la implementació de la República. El que no acceptarem serà un retorn a l'autonomisme", explica a Públic Jordi Pairó, coordinador de la comissió d'incidència política de l'ANC, l'encarregada d'elaborar la proposta de full de ruta que es vota diumenge. Pairó deixa clar, però, que en aquesta ocasió no es plantegen terminis, "perquè són ideals perquè s'incompleixin". "Tenim clars l'objectiu i cap a on volem anar", subratlla.

L'entitat, que ha jugat un paper cabdal en les mobilitzacions independentistes dels últims anys, considera que en la nova fase del conflicte polític ha de ser la ciutadania la que "agafi el pes de la construcció d'un nou estat". Ho argumenta dient que "s'ha anat demostrant en diverses ocasions que els partits polítics, per la seva pròpia naturalesa i pel context autonòmic que en marca el seu funcionament, acaben traslladant les seves febleses i dinàmiques a les institucions", quelcom que provoca "inconsistències i tensions en l'acció conjunta" de l'independentisme.

Sobre aquesta qüestió, Jordi Pairó declara que "la batalla es guanya al carrer", ja que "serà la voluntat de la gent la que farà que es guanyi o no [la República]". "Després de l'1 d'octubre, la ciutadania no ha tingut l'oportunitat de defensar la República i la gent sortirà al carrer perquè s'hi arribi, i si s'avança en la implementació sortirà a defensar-la", afegeix. El full de ruta planteja com a objectiu estratègic preservar el caràcter "no violent i pacífic" del procés i les mobilitzacions, alhora que "col·laborar amb altres entitats en la formació popular d'accions no violentes de protesta, intervenció i d'oposició pacífica".

Aconseguir el reconeixement internacional

Pel que fa a la implementació de la República catalana, el document de l'ANC planteja que el Govern i el Parlament avancin en la constitució d'un "poder efectiu i no dependent de l'Estat espanyol" en tres àmbits fonamentals: "finançament i control de la Hisenda catalana", "poder judicial i fiscalia imparcials i al servei de la societat catalana", i una "força pública suficient per garantir la seguretat dels catalans en les circumstàncies ordinàries i també en les situacions de conflicte", en un missatge clarament implícit als Mossos d'Esquadra. També defensa potenciar i treballar el debat constituent, de manera que amb la "participació d’entitats i organitzacions socials per tal que s’acompleixin totes les premisses per a la consolidació de la República catalana, la convocatòria d’eleccions constituents, la confecció participativa de la Constitució catalana i el referèndum per ratificar-la".

La internacionalització efectiva del procés català és una de les prioritats de l'independentisme des de fa uns mesos. Ara mateix els dos focus principals són Bèlgica, on des de fa prop de quatre mesos s'han establert Carles Puigdemont i quatre consellers més del seu govern, i Suïssa, després que dimarts l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel anunciés que s'hi quedaria i no compareixeria l'endemà davant el Tribunal Suprem. L'ANC, en concret, aposta per "treballar per aconseguir el màxim suport internacional" per tal que es reconeguin tant el referèndum de l'1 d'octubre com la "República catalana proclamada" 26 dies després. A nivell internacional, l'entitat també planteja "denunciar la justícia espanyola" que, segons el seu parer, està "atiada pel PP" i crea "casos" i "causes generals" que busquen "multar i tancar a la presó indiscriminadament els independentistes, en un atac a tots els demòcrates".

17 de març: eleccions internes

Un altre dels objectius que es planteja l'ANC és "augmentar la base social per la República per ampliar i enfortir la majoria existent", un camí que vol assolir treballant amb "diferents sectors, plataformes i moviments que incideixin en els aspectes socials i polítics regeneradors de la nostra societat". Sobre aquesta qüestió, Jordi Pairó apunta que en qualsevol cas això no implica un canvi en el projecte de l'entitat, sinó que aquesta "ha de seguir amb l'acció que ha portat terme fins ara i mantenir ferm el seu projecte polític, per tal de no perdre credibilitat i que la gent s'hi sumi".

El document també considera fonamental "mantenir i reforçar la independència de l'ANC respecte dels partits polítics", ja que és la "garantia d'una transversalitat clau en el compromís i la mobilització de la societat". Les darreres setmanes aquesta independència s'ha posat en qüestió des de diverses sectors de l'independentisme, després que l'entitat fes un comunicat en què reclama que Carles Puigdemont fos investit com a "president efectiu" i no únicament simbòlic. Tot i que a hores d'ara sembla gairebé descartat que aquest extrem es produeixi, Pairó considera que "investir Puigdemont representa recuperar el govern legítim i, per tant, no acceptar el 155".

L'assemblea ordinària de diumenge també servirà per fixar la data de les eleccions al secretariat de l'ANC, que amb tota probabilitat seran el 17 de març. Després que Jordi Sànchez renunciés al càrrec per formar part de la candidatura de Junts per Catalunya a les eleccions del 21 de desembre, el principal dirigent de l'organització ha estat Agustí Alcoberro, però segons els estatuts de l'entitat no pot continuar a la direcció, de manera que en poques setmanes l'ANC estrenarà un nou president.