Lluís Llach (Girona, 1948) és músic, cantautor i recentment ha estat nomenat president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Llach va obtenir finalment el passat 1 de juny la majoria de dos terços necessària per assolir el càrrec i rellevar Dolors Feliu. Contrari a la llista cívica que l'anterior direcció defensava, Llach assegura que la seva voluntat és que els partits "es posin d'acord per fer un govern de renacionalització catalana i que vagi cap a la independència".

De fet, apunta que "només proposaria una llista cívica el dia que acabi l'Assemblea", com un "acte final", i nega haver defensat una llista única independentista. Llach ignora les veus crítiques que diuen que l'ANC es pot convertir en un satèl·lit de Junts, pero adverteix que "està en contra de la proclamació d'Illa com a president de la Generalitat" i que no renuncia la figura de Puigdemont "com una eina per assolir la independència". 

Ara que s'ha renovat l'òrgan directiu de l'ANC, quina direcció estratègica creu que ha de prendre l'entitat?

Estem en una fase de definició del nostre full de ruta. Ara comencem a estudiar els documents d'estratègia i voldríem aprovar-lo abans de finals d'any. En tot cas, penso que l'Assemblea ha de trobar respostes a les coses que passen cada dia, a banda de la preparació i l'adaptació de la nova direcció. S'acaben de conformar les comissions i ara comencen a funcionar.

L'11 de setembre encara no hi haurà un full de ruta definit?

Tenim una mena de full de ruta per entretemps, on hi ha uns punts més bàsics que està definint una comissió d'estratègia, precisament.

En què consisteixen aquests punts bàsics?

Les coses més evidents que sap tothom. Nosaltres som una entitat que tenim com a únic objectiu la independència. Per tant, les nostres tàctiques i estratègies sempre van en relació amb això. Després, l'Assemblea definitivament està en contra de la proclamació d'Illa com a president de la Generalitat i preferim, de lluny, la formació d'un govern independentista, sigui ara o el 13 d'octubre. També estem refent contactes amb les altres entitats, només ens en falta una, amb la qual ens veiem el dijous que ve. He parlat amb el president de l'AMI (Associació de Municipis per la Independència), amb Xavier Antich [president d'Òmnium Cultural], amb Toni Castellà, que és el representant del Consell de la República.

Està costant refer ponts amb alguna entitat en particular?

Sincerament, no. Després d'aquests anys i del reflux que hem patit, tothom està molt escarmentat. Dins de les entitats s'ha arribat a la conclusió que no podem imitar precisament el que critiquem, que és la desunió dels partits polítics. Les trobades han estat de col·laboració. En la preparació de l'11 de setembre, sense deixar de ser l'Assemblea qui proposa l'acte, volem que sigui coral. Ho fem per la convicció que sense col·laboració no anem enlloc.

Vostè va ser escollit president després de dues votacions molt ajustades, un símptoma de divisió interna a l'entitat. Encara es mantenen aquestes diferències?

La meva posició era la de no continuar amb la llista cívica. Entenc que hi hagués ressentiment perquè hi havia gent que, d'una manera legítima, havia estat lluitant dos anys per això i de cop i volta va aparèixer un senyor conegut. El 'no' també va ser un correctiu per a mi, em va anar bé per entendre que les coses s'han de suar.

Dit això, el gran avantatge de l'Assemblea és que quan es comencen a muntar els mecanismes funcionals, la gent s'hi posa. Una vegada la mateixa Assemblea desautoritza la llista cívica i ens posem a treballar, la gent no té temps per a aquestes discussions. Va costar molt escollir els càrrecs del Secretariat Nacional, però un cop triats, la gent entén que o dimiteix o s'implica.

Hem separat territori i mobilització. Serà transcendent perquè creiem que l'ANC ha de reconnectar amb moltes assemblees de base que se sentien desmotivades. Hem col·locat com a encarregat de les accions al territori a Jordi Pesarrodona, que és una persona que escolta molt i amb molta capacitat comunicativa. En aquesta nova etapa és molt important la bidireccionalitat entre base i cúpula, si és que es pot dir així. Les històries de fa un mes ara mateix em semblen allunyades. Col·laboro i fem feina amb gent que va dir 'no' una dotzena de vegades.

És difícil arribar a consensos amb les persones que reiteradament li deien que 'no'?

A mi no. No voldria semblar més pedant del que ja soc, però els egos no m'impressionen gens. Al revés. A la llarga se sabrà, estic col·laborant amb gent que no només no em va votar, sinó que competíem.

Recupero la qüestió de la llista cívica. L'anterior direcció defensava que l'ANC tingués una participació directa a les eleccions al Parlament, però les mateixes bases de l'entitat van tombar la proposta. Està completament descartada?

Mentre sigui president, procuraré que no entri al full de ruta. No per portar la contrària, sinó perquè considero que és un error.

Per què?

A mi la presidenta Dolors [Feliu] em va proposar fa un parell d'anys encapçalar la llista. Jo ja li vaig dir que no. Era molt arriscat fer la llista cívica sense posar en perill la mateixa Assemblea. En un moment tan difícil de desafecció, van intentar reactivar i donar a l'entitat un protagonisme que era difícil de tenir.

Si et soc sincer, només proposaria la llista cívica el dia que acabi l'ANC. És l'acte final. Encara que influeixi molt políticament, l'Assemblea ha de ser independent de tota organització política electoral, perquè li treu automàticament la necessària transversalitat per fer el seu paper de veritat. Per tant, mentre jo la pugui evitar, l'evitaré. De totes maneres, hi ha un mandat de les bases, així que ni es plantejarà.

Aleshores quina relació ha de tenir l'ANC amb els partits?

Afegeixo una cosa: jo només estic en contra que la llista cívica la faci l'Assemblea. Si qualsevol altre grup de gent vol fer-la, endavant. És evident que l'independentisme ha perdut molts vots, però si hi ha alguna quarta llista que fa que la ciutadania se senti identificada, és gairebé un deure democràtic. Ara bé, que no es faci des de l'ANC. Si aquesta llista arriba al Parlament, nosaltres la tractarem amb la mateixa contundència i amb la mateixa fraternitat que els altres partits en el camí cap a la independència.

S'ha instal·lat la idea que els partits són els enemics de l'independentisme, però no ho són encara que se'ls critiqui perquè no ho han sabut fer bé. 

Enemics no ho sé, però bona part de l'electorat independentista ha optat per l'abstenció perquè estava descontenta amb com han actuat.

Segurament no ho han fet bé. Això està claríssim. Però d'aquí a convertir els nostres aliats institucionals a la llarga en enemics... Si mai fem una DUI [Declaració Unilateral d'Independència], qui la signarà? Hem de ser crítics i al mateix temps entendre què necessitem. En l'equilibri d'interessos i egoismes hem de saber conviure i actuar.

Als partits els és molt més difícil actuar a la lleugera si darrere tenen una colla d'entitats cíviques, les més poderoses del país ―l'AMI, la Intersindical, Plataforma per la Llengua, els CDR, Òmnium Cultural―, que no pas si ens anem barallant. Primer cal fer una estratègia el més comuna possible des de les diferències de caracterització, acceptar els inconvenients tàctics com una estratègia global i no caure en el que ja es va caure, quan gairebé no es podia parlar sense intermediaris que posessin pau.

Com respon a les crítiques que afirmen que l'ANC s'està convertint en un satèl·lit de Junts, tenint en compte la visió transversal que hauria de tenir de l'independentisme?

Ho entenc perquè hi ha una figura que distorsiona el panorama polític català, que és el president a l'exili. Molta gent que no hem votat mai (o gairebé mai) a Junts, ens trobem una figura que no només és un símbol, sinó que és un fet contundent en la normalitat del país. Com que jo no tinc cap targeta i sempre he mostrat respecte cap a aquesta figura històrica, la gent ha pensat que la meva pulsió és de Junts.

Ideològicament, mai he votat Junts. En canvi, he votat Esquerra Republicana. La manca de targeta en aquest país, és a dir, anar per lliure, fa que un dia em diguin que soc d'un partit, i un altre dia de l'altre. Els que em critiquen que ho segueixin fent, perquè no penso renunciar a aquesta figura [Carles Puigdemont] com a eina de més per assolir la independència.

Parlem només de Puigdemont, no de Junts?

A veure, sense un centredreta fort independentista no farem la independència.

Aleshores no va ser un error dir públicament que votaria a Toni Comín (Junts) a les eleccions europees?

M'agradaria que ens poguéssim dedicar d'una manera lateral a la política i donar sortida a sentiments humans. La Gemma Nierga [periodista del programa Cafè d'Idees, de RTVE], que ens coneixem des de petits, em va preguntar i a mi no se'm va acudir res més que dir que votaria en Toni Comín. Però en la mateixa entrevista, vaig dir que era una persona que havia viscut la mort de la mare i del germà a Bèlgica. És amic des de fa molts anys i vaig dir que el votaria per humanisme.

En un moment de gran desmobilització de l'independentisme, quin paper ha de jugar l'ANC per reactivar el moviment?

Hem de retrobar-nos amb la gent que està a casa i que diu que si de cas l'avisin quan "vagi de debò". M'agrada dir sempre el mateix: va tant de debò, que gairebé ja no tenim temps d'avisar-te. O t'aixeques i ens hi posem tots o s'esmicolarà entre els dits. Ho has de fer solet, ningú vindrà a buscar-te. Només t'avisem que et necessitem per renacionalitzar el país. 

En aquests últims anys, tots els àmbits convivencials nacionals, des de la llengua fins a totes les estructures de convivència, s'estan veient afectades. Ens quedem sense nació i per això volem fer una campanya molt forta d'alarma per dir que la independència no és només una bandera. Nosaltres hem de lluitar denunciant totes les conseqüències de la dependència.

El robatori de 20-22.000 milions d'euros de béns estructurals del país durant anys, que fins i tot el [l'economista Santiago Niño] Becerra ja no sap ni multiplicar-ho, vol dir un empobriment de les estructures que permeten la convivència social que acaba traduint-se en la mort nacional del país. La independència ha de començar pels trens. Si això no ens fa reaccionar... I també parlem de mestres i de barracons, de llengua. Aquesta és la feina que hem de fer i l'Assemblea ha de lluitar per les coses del dia a dia i per refer la convivència nacional.

Creu que es podrà investir un president abans del 26 d'agost? Que ERC pactarà amb el PSC? Quines són les seves previsions?

Crec que si ERC pacta amb el PSC serà un suïcidi absolut per a ells. En un moment en què precisament han de fer la seva reestructuració i entendre quina és la seva essència política per tenir un paper a la societat catalana, pactar em semblaria un error. Esquerra ha de ser el centre esquerra independentista català i és absolutament necessari, com el centre dreta. 

En el cas que no hi hagi president, hi haurà repetició electoral. Vostè es posiciona a favor d'una llista única independentista?

No, no. Ni l'ANC ni jo hem defensat mai això. Si ho has llegit en algun lloc, no és veritat. Nosaltres defensem que les forces independentistes es posin d'acord per fer govern. Si ho volen fer cadascú marcant paquet, que normalment no els dona gaire solució, o bé volen fer una plataforma cadascú amb les seves personalitats, que ho facin. Si volen fer un nou Junts pel sí, és el seu problema, no el nostre.

Afirma categòricament que vostè hagi dit mai que vulgui una llista única?  A la premsa s'ha dit que sí.

No ho hem dit mai, només que es posin d'acord els partits. Jo particularment estic en contra de la llista única.

En contra?

No, en contra no. Sigui l'opció que sigui, que ells calculin quina és l'opció més rendible i que quan arribi el moment, plantegin solucions. Però ara nosaltres el que volem és que els partits es posin d'acord i que tinguin l'objectiu de fer un govern de renacionalització catalana i que vagi cap a la independència.

Amb la Mesa del Parlament sembla que ho han aconseguit, però hi ha desavinences entre Junts i ERC i la CUP no concorda amb les polítiques dels postconvergents. Serà possible una entesa?

La gent quan està amb l'aigua al coll procura la seva supervivència. I em sembla que en aquest moment els partits polítics catalans han de fer gestos d'unió per sobreviure i per egoisme, si vols. La CUP ha de ser un partit d'Estat per sobreviure. Si no, se'n van a una època molt fosca que només hauran provocat ells. Tenim una societat que és molt activa i de la mateixa manera que hi havia manifestacions d'un milió de persones, ara hi ha abstencions d'un milió de persones. La societat no s'empassa el que sigui, cada vot és pensat.

Cada vot és pensat o és que els electors estan farts i orfes d'una opció que els representi?

Estar fart és una opció política. L'abstencionisme també. A mi no m'agrada, però pot ser una actitud molt cívica i reflexionada. Posen en evidència és que en aquells forats hi ha una mancança. Els partits haurien de reflexionar en comptes de fer aquestes definicions tan fàcils. Si ells no són capaços d'entendre's, serà un desastre el 13 d'octubre si anem a repetició electoral. Ells pagaran molt cara l'època de foscor absoluta que vindrà.

Els partits independentistes sovint aposten per un referèndum pactat per aconseguir la independència. L'ANC continua sent partidària d'una DUI?

Nosaltres som partidaris d'aconseguir la independència per la via més ràpida, que en aquest cas és una DUI. A partir d'aquí, la política és molt voluble i canvia cada dia i de sobte hi ha oportunitats impensables. Considerem que l'1-O és patrimoni de la història i del país, que significa un canvi de mentalitat que no és negociable. Molta gent s'ha convertit a l'independentisme i molt poca gent s'envà encara que no votin. Som partidaris de la DUI, però l'ANC és un element viu, actiu i que conviu a la ciutadania social d'aquest país.

Quin balanç fa de la llei d'amnistia ara que ja s'ha començat a aplicar en diversos polítics i activistes?

Si hi ha amnistia, no ha de quedar ni un CDR a la presó. No ha de ser un pacte pels polítics, sinó dels polítics per la gent. En el cas de l'1 d'octubre i en el cas de l'independentisme català, oblidar això seria oblidar l'essència del que va passar. Si l'amnistia serveix perquè l'últim CDR deixi de patir, perquè els que estan a Bèlgica i a Ginebra puguin tornar i perquè l'Estat espanyol reconegui que va fer un disbarat jurídic i democràtic, aleshores bé. 

Precisament serveix per això.

Sí. L'Estat va fer coses malament i és culpable de moltes coses, però no hem d'oblidar que nosaltres també. Hem de fer autocrítiques, assumir responsabilitats i espero que després de 6 anys n'hagin après.

A què es refereix?

Comença una lluita molt poc coordinada entre els partits independentistes que acaba amb una divisió de l'hegemonia molt clara. Això té una incidència sobre l'electorat, tot i que en el 2019 mantenim la màxima participació. El mateix president confessa que el dia 10 [d'octubre de 2017] es va equivocar. Jo afegiria que el 3 i el 27 també. Junqueras es va equivocar d'una manera persistent. Són errors i aprenentatges. L'Estat espanyol també n'ha après i ens ho posarà molt difícil. No van pensar que tindríem sense mitjans la capacitat organitzativa popular i meravellosa que vam tenir. Amb la col·laboració de les institucions, és clar. 

I posats a fer autocrítica, també a la gent del carrer. Per què vam marxar a casa el dia 3 [d'octubre de 2017]? Europa es va comportar fatal, Espanya es va comportar fatal. Nosaltres també.

És optimista amb el procés per iniciar una nova etapa, malgrat que sigui llarg i difícil?

Difícil segur. Hi ha una crisi mundial que s'expressa de mil maneres i un capitalisme salvatge instal·lat a tot el món. Enmig de tot això nosaltres volem fer la independència. Però atenció perquè en aquestes situacions de crisi és quan hi ha oportunitats inesperades que ens han de trobar com un país cohesionat.