L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el Consell per la República preparen una campanya de recollida de signatures per aplicar l'article 7 del tractat de la Unió Europea a l'Estat espanyol, que implicaria sancions per violar valors bàsics del club comunitari. Així ho han anunciat aquest dijous en roda de premsa. La iniciativa es presentarà en forma d'Iniciativa Europea Ciutadana i, segons ha explicat l'expresident a l'exili, Carles Puigdemont, té com a objectiu que la Comissió Europea es pronunciï sobre el cas català.

Puigdemont ha assegurat que aquesta mesura "no és una estratègia de defensa" en el marc del procés judicial obert contra els líders del procés independentista, sinó una manera "d'interpel·lar" el conjunt de la ciutadania europea i una "oportunitat" perquè Espanya reforci el seu estat de dret.

Segons les regles comunitàries, en aquesta primera fase, l'Executiu de la UE ha d'acceptar el registre d'una iniciativa si constata que no està fora de l'àmbit de les seves competències i si "no és manifestament abusiva, frívola o temerària", ni contravé els principis i valors de la UE. Si Brussel·les accepta el registre, disposaran de dotze mesos per obtenir un milió de signatures, arribant als mínims establerts en almenys set estats membres. Ara per ara, els precursors asseguren que la iniciativa ja està signada per set ciutadans de set estats membres: Finlàndia, Suècia, França, Eslovènia, Espanya, Alemanya i Bèlgica.

Un cop completat aquest procés, els promotors hauran d'informar a la Comissió del resultat, amb dades dels suports i del finançament que hagin obtingut. Si la iniciativa obté el nombre de signatures requerides, podrà ser exposada detalladament davant l'Executiu comunitari i en una audiència pública al Parlament Europeu. Tot i això, la Comissió no està obligada a proposar mesures concretes com a conclusió, però sí a donar una resposta motivada després de la seva anàlisi.

"El gruix de la ciutadania catalana, preocupada per la regressió que pateix en els seus drets, s'adreça a la resta de ciutadans europeus perquè ens ajudin amb la seva signatura a defensar, de manera egoista, també, la seva democràcia i els seus drets", ha argumentat l'expresident català.

Puigdemont, que ha comparegut amb la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, els exconsellers també a l'exili Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí i l'exeurodiputat francès Gérard Onesta, han posat d'exemple la decisió de la Junta Electoral Central de no permetre que Puigdemont, Comín i Ponsatí es presentin a les eleccions europees. També han criticat la "utilització espúria" per part de l'Estat dels mecanismes de cooperació jurídica entre els països de la UE, en referència a les euroordres dictades contra l'expresident i els exconsellers.

Brussel·les defensa la "democràcia espanyola"

L'última vegada que la Comissió Europea es va pronunciar sobre la crisi catalana va ser fa escasses dues setmanes, quan el seu primer vicepresident i candidat socialista per a les eleccions europees, Frans Timmermans, va respondre en un debat del comitè de les regions de la Unió Europea al conseller d'Acció Exterior de la Generalitat, Alfred Bosch, que Espanya és una democràcia "plena" i que, si vol enfrontar-s'hi, ho ha de fer "políticament" i no violant lleis. "Espanya és un estat membre on s'aplica l'estat de dret, on els drets democràtics es respecten plenament i on els drets humans es respecten plenament", va dir.

Sobre aquestes declaracions, Puigdemont ha dit que el convida a signar la petició, mentre que l'exeurodiputat francès Gerard Onesta l'ha convidat a contactar amb Oriol Junqueras, cap de llista d'ERC per a les eleccions europees i pres independentista.

L'últim cop que es va plantejar activar l'article 7 va ser en els casos d'Hongria i Polònia per la seva política migratòria amb la crisi de refugiats, que es va accentuar amb la guerra de Síria. En última instància, aquest mecanisme pot portar a sancions com la suspensió del vot al Consell Europeu d'un Estat membre.