De l'amor a Espanya a la independència simbòlica, o com defensar-se davant el tribunal del Procés

Un es presenta com un "pres polític"; l'altre com com un independentista convençut, si bé mai va usar els seus poders executius per a aquest fi. Els dos, Oriol Junqueras i Joaquim Forn, s'han assegut aquest dijous al banc dels acusats en el marc del judici al Procés català, i han emprat diferents tècniques per treure les greus acusacions delictives que els atribueixen. Només Junqueras ha denunciat estar davant d'un "judici polític", el que la seva defensa va denominar dimarts una "causa general contra l'independentisme".

L' exvicepresident de la Generalitat i líder d'ERC i l'exconseller d'Interior (PDeCAT) han estat els primers acusats a comparèixer davant la Sala Penal del Tribunal Suprem, cristal·litzant així les diferències que ja eren visibles en els seus respectius escrits de defensa, i que van cobrar encara més nitidesa quan la defensa de Forn es va referir a la causa com a un judici penal a l'ús, "com una estafa o un alcoholèmia". És exactament el contrari que fa el d'ERC, amb el qual no obstant això comparteix el gruix de plantejaments: ni hi va haver violència, ni instruccions polítiques als Mossos, ni malversació.

Junqueras ha copat titulars amb el seu "estimo a Espanya", criticat per la dreta i apropiat per a tot un 14 de febrer. I, a diferència de Forn, s'ha negat a contestar les preguntes de Fiscalia, Advocacia de l'Estat i l'acusació particular de Vox. Que no anava a prestar-se com a altaveu dels ultradretans ja va ser avançat per aquest diari, si bé el líder d'ERC ha esperat fins avui per afirmar que no renunciarà "a les seves conviccions democràtiques", malgrat que "les acusacions no deixaran de perseguir-me per això ". Per això no els respon.

Amb la vista posada en el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg -no confia en aquesta causa-, el també candidat a les eleccions europees ha estat entrevistat -més que interrogar- pel seu advocat, Andreu Van den Eynde. Del "sóc una bona persona" a la seva explicació sobre el caràcter pacífic i festiu de les concentracions del Procés, Junqueras ha optat per una estratègia clarament política, emocional, personalista, molt aplaudida pels seus. És el polític que primer és demòcrata i republicà, que està independentista, que sabia que podria passar un any i mig a la presó provisional, "sense poder parlar", i que promet seguir treballant pel "mandat dels catalans", sigui quin sigui el resultat del judici.

De fet, no ha deixat de lluitar per desmuntar tots els presumptes delictes que li atribueixen Fiscalia i Advocacia de l'Estat, però ho ha fet de forma subtil, elevant el to i gesticulant en ocasions, disculpant-se per la seva "passió" dialèctica en una altra. Volia parlar, i no ha fet el menor esforç per amagar-ho.

Forn, per la seva banda, ha acaparat gairebé totes les hores de treball d'aquesta tercera sessió. A diferència de Junqueras, ell sí que ha acceptat respondre a les preguntes de les acusacions -llevat dels ultradretans-, picabaralla amb el fiscal Fidel Cadenes i al·lusió al seu "relat pel·liculer" sobre el que ha passat en les protestes davant de la Conselleria d'Economia el 20 setembre 2017 inclosos.

Per començar, i sobre la Declaració Unilateral d'Independència (DUI) del 27 d'octubre, l'exconseller ha ressaltat el seu caràcter simbòlic. Segons la seva explicació, aquest dia es van sotmetre a votació dues propostes, però sense efecte jurídic: "Es va fer una votació que no tenia efectes jurídics, i que només es votava la part resolutiva on es rebutjava el 155 i s'obria el procés constituent", ha relatat. Junqueras ni tan sols ha esmentat la DUI.

D'altra banda, el també candidat a l'Alcaldia de Barcelona ha deslligat en diverses ocasions el seu compromís polític amb el referèndum de l'1-O de les ordres que va impartir quan estava al capdavant d'Interior. "No utilitzo els mecanismes del departament d'Interior per impulsar el referèndum. El que faig és dir als Mossos: 'Vostès el que han de fer és complir amb les seves funcions de policia judicial' ", postil·lava, insistint que no els va donar ordres polítiques, tal com havia apuntat el exvicepresident només un parell d'hores abans.

A més, i segons Forn, tampoc es pot afirmar que els mossos mantinguessin una actitud passiva l'1-O, tenint en compte que el d'aquesta jornada va suposar el major desplegament de la seva història, integrat per entre 7000 i 8000 agents. "Cap dels actes dels Mossos va ser contrari a la Constitució, ni el 20-S ni l'1-O", insistia.

En això coincidia amb Junqueras. En això, en l'ús del castellà i en què no es van utilitzar diners públics per finançar el referèndum -"No va suposar cap despesa ni cap cost per als contribuents ni per a ningú", deia l'exvicepresident-, rebutjant així haver comès el delicte de malversació . Els dos coincideixen també en assenyalar que no hi va haver violència eb ek Procés, que no hi havia indicis clars que n'hi hauria l'1-O, i que els episodis de violència són atribuïbles a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil: "Hi va haver violència en determinats punts per actuacions errònies" dels dos cossos de l'Estat, deia Forn. "Votar no és delicte. Impedir per la força que es voti, sí", deia Junqueras, repetint la mateixa idea en desenes d'ocasions, usant unes o altres paraules: "No vam cometre cap delicte".

La violència és clau per sostenir l'acusació per rebel·lió, el delicte més greu dels que els atribueixen la Fiscalia i Vox, i que va aparellat a una petició de pena de 25 anys per part del Ministeri Públic, en el cas del polític d'ERC , i de 16 anys en el cas del seu excompany de gabinet.

Amb tot, després de les tres primeres sessions, amb dos dies de qüestions prèvies i la posterior declaració dels dos primers acusats, el judici es reprendrà a les 10.00 de dimarts, previsiblement amb l'interrogatori a Raül Romeva, exconseller d'Exteriors.

Marchena reprèn Vox i passa a dirigir-se a Estrasburg

Manuel Marchena ha esperat fins a la tercera jornada del judici per començar a lluir-se. El president de la Sala Penal ha arrencat la seva exposició d'aquest dijous repassant les qüestions prèvies plantejades per les defenses, de les permeses -la compareixença de l'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido, rebutjada anteriorment, o l'ús del català en les respostes de els processats- a les que encara no pot respondre, passant per les que ha desestimat, com la citació com a testimoni de l'expresident Carles Puigdemont, processat en la causa i declarat en rebel·lia: "Siguem seriosos".

Marchena ha polit al màxim les formes, ha tornat a reprendre Vox, en rebutjar les seves peticions i ha interromput al fiscal i a l'advocada de l'Estat quan ho ha considerat oportú, per exigir-los que se centressin a preguntar, o que evitessin seguir insistint amb les mateixes qüestions. El president de la Sala sap que els 12 processats recorreran a Estrasburg, i amb cada intervenció manifesta el seu esforç per buidar-los d'arguments per fer-ho.