L'amenaça que penja sobre un dels espais que ha revitalitzat l'activisme al Raval

El 4 de novembre de 2014 el que aleshores era un solar abandonat del carrer Aurora número 13 de Barcelona -en ple rovell de l'ou del barri del Raval- va cobrar vida. Veïns i activistes van aprofitar una manifestació en record de Juan Andrés Benítez, el veí de Barcelona mort una mica més d'un any abans després d'una violenta actuació d'agents dels Mossos d'Esquadra, per ocupar l'espai, que a partir d'aleshores s'anomena Àgora Juan Andrés Benítez. Quatre anys després i quan ha acollit un centenar llarg d'activitats d'entitats i col·lectius del barri, l'espai està sota amenaça de desallotjament imminent, arran de la denúncia de la propietat del solar, la societat Triquell y Garcia SL. Consolidat com un espai de referència de l'activisme social del Raval, més de 800 persones i 120 entitats -del barri, però també de la resta de Barcelona- han donat el suport a l'Àgora i defensen la seva continuïtat. Una demanda que es reforçarà aquest dijous a la tarda amb la manifestació que ha convocat l'assemblea de l'espai -amb el lemes "l'Àgora es queda al barri! Planta cara a l'especulació. El Raval no està venda"- i amb la lectura d'un pregó alternatiu de les festes del Raval a càrrec de la filòsofa Marina Garcés.

L'assemblea de l'Àgora Juan Andrés Benítez va celebrar una roda de premsa aquest dilluns per informar de la situació del solar i va reivindicar-lo com a "espai comunitari, intercultural, lliure de discriminació, solidari, autogestionat, verd i de convivència". La història del carrer Aurora número 13 amaga un altre exemple de l'especulació immobiliària que viu Barcelona des de fa molts anys, especialment intensa al centre de la ciutat. En la compareixença davant els mitjans, l'assemblea de l'Àgora va denunciar que el desallotjament es vol fer "dins un panorama de violència immobiliària" al barri, que pateix un "ferotge procés de gentrificació i turistificació", en què el solar és un "espai verd dins un barri gris", que entre d'altres qüestions serveix com a "punt de trobada lliure de discriminacions".

L'Ajuntament de Barcelona s'ha ofert com a mediador en aquest cas, sempre que el veïnat ho desitgi, i ha manifestat que no vol que l'espai es perdi. De fet, fa unes setmanes la regidora de Ciutat Vella, 0, va assegurar a la Directa que lel Consistori tenia la intenció de parlar amb la SAREB per "obrir un procés de negociació i aconseguir una cessió d'ús de tres anys, que garantiria durant aquest temps la continuïtat de l'Àgora". Sí, la SAREB, perquè justament és aquesta societat pública -també coneguda com a banc dolent- la que a la pràctica ostentaria el control del solar. L'enrevessada situació de la propietat la detallava el mateix mitjà.

Abandonament i deutes

El passat 5 de juny, a l'assemblea li va arribar l'escrit per rebre la notificació d'inici del procés de desnonament de l'Àgora arran de la denúncia de la societat Triquell y Garcia SL, que a banda de reclamar l'expulsió dels actuals usuaris també demana el pagament de 20.000 euros, malgrat que no s'hi ha acreditat cap tipus de dany. Triquell y Garcia SL havia comprat els terrenys el 2007 i dos anys més tard va enderrocar-se l'edifici que s'hi aixecava, on s'hi havia ubicat l'escola concertada Cintra. El 2010, la propietat va anunciar la voluntat de construir-hi un hotel de tres estrelles per part del Grup Evoluciona, que avui ja no existeix, malgrat que ja en aquell moment l'aleshores regidora del districte, Itziar González, havia decretat una moratòria hotelera. L'establiment no va convertir-se mai en realitat i durant més de cinc anys l'espai va estar abandonat i no va deixar d'acumular brossa i deutes. I és que el solar acumula sis hipoteques originàriament a favor de Bankia per un import que supera amb escreix els 3,5 milions d'euros. D'aquests crèdits, quatre van convertir-se en actius tòxics que van passar a mans de la Sareb i no consta que s'hagin abonat. A més a més, la societat Triquell y Garcia SL també té un embargament de més de 130.000 euros amb l'Agència Tributària i un de 40.000 amb l'Ajuntament de Barcelona.

Acció Raval, la PAH Barcelona, la Casa de la Solidaritat, el FAGC – Front d'Alliberament Gai de Catalunya, el Sindicat de Llogateres i Llogaters, l'Observatori DESC, Tanquem els CIEs, l'Espai Contrabandos o l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible són algunes de les entitats que donen suport a la continuïtat de l'Àgora, que en qualsevol cas té garantida l'oposició de bona del teixit associatiu i veïnal del Raval a l'intent de desallotjament. Dijous, de moment, es viurà una nova demostració d'aquesta complicitat teixida al llarg de gairebé quatre anys.