El treball d'anàlisi de la biodiversitat a l'àmbit metropolità del Llobregat ha conclòs que es tracta d'un espai fluvial amb més de 2.500 espècies de flora i fauna, de les quals 336 estan protegides. Es tracta d'una recerca de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que ha permès identificar espècies de papallones diürnes i líquens que mai no s'havien observat a la zona. "Aquests indicadors corroboren la vitalitat d'aquest espai natural i la seva importància dins la infraestructura verda metropolitana en relació amb la biodiversitat", defensa en una nota.

A més, les dades recopilades des del 2000 fins a l'actualitat han revelat que un 85% de les espècies d'ocells identificades a Catalunya s'han localitzat en aquest espai fluvial en algun moment. Segons aquesta investigació, de les espècies protegides en destaquen el 80% dels amfibis (granotes, gripaus, tritons i salamandres) i més del 70% dels ocells.

Durant dos anys, l'AMB ha fet un exhaustiu treball de camp recopilant informació i dades, i ha analitzat els resultats per identificar els principals espais d'interès per a la biodiversitat i plantejar mesures per millorar-la i potenciar-la a través d'eines de gestió. Dins les seves competències de manteniment i gestió d'aquest espai fluvial, l'AMB "pretén seguir-ne fent compatibles la preservació ecològica i l'ús social", detallen.

El treball ha mostrat que existeix una diferència rellevant entre el tram alt i el tram baix d'aquesta part del Llobregat: la part baixa, i en especial el Delta, és un punt d'altra concentració de biodiversitat on viuen espècies úniques a Catalunya. Tot i això, s'han identificat altres espais d'interès per a la biodiversitat en altres zones com les àrees forestals de Pallejà, els aiguamolls de Molins de Rei, els penya-segats de Ca n'Albareda, els prats i herbassars del Parc Agrari o les diferents rieres i torrents.

192 passos de fauna potencials

Per altra banda, el treball ha examinat la dificultat o facilitat que té la fauna terrestre per desplaçar-se entre els diferents espais, i es plantegen mesures per millorar la permeabilitat i restablir els fluxos ecològics. L'estudi constata que es tracta d'un espai amb molta fragmentació territorial a causa de la superposició d'infraestructures viàries i ferroviàries. Cal remarcar la funcionalitat de la xarxa de rius i torrents com a corredors ecològics, és a dir, espais que permeten superar les barreres de les infraestructures.

Tanmateix, ha indicat que la qualitat connectora de la xarxa fluvial de l'àmbit d'estudi encara té molt potencial de millora. I és que el 87% dels trams analitzats presenten una qualitat insuficient ja sigui pels criteris hidromorfològics (tipus de marges, presència de barreres transversals, canalitzacions de rieres, etc.) o per l'estructura de la vegetació (presència de vegetació de ribera, d'espècies exòtiques, etc.).

Dins l'àmbit d'estudi s'han analitzat 192 passos, per sobre o per sota de les infraestructures, que permetrien esquivar la majoria de les barreres, si estiguessin ben adaptats per a la fauna. Malgrat això, més de la meitat no compleixen els requisits de funcionalitat. Dels passos teòricament funcionals només s'ha registrat activitat faunística en un 62%, mentre que en aquells passos de fauna sense característiques funcionals, s'ha detectat activitat faunística en un 42%.

Claus per millorar la biodiversitat

L'informe ha proposat un total de 200 punts d'intervenció amb gairebé 500 actuacions sobre els setze eixos de connectivitat que inclouen els principals corredors, amb un cost de 23 milions. Les intervencions més destacades proposen una millora en les infraestructures de transport, així com intervencions en cursos fluvials. També es recullen vuit actuacions singulars amb una inversió de vuit milions, com la creació de nous passos inferiors o superiors tipus ecoductes o falsos túnels. Alhora, ha aportat directrius i propostes per millorar la biodiversitat i preservar ambientalment la zona.