El ple de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha aprovat un decret que tomba l'increment del 4,1% per a les tarifes de l'aigua potable que defensava Aigües de Barcelona, la concessionària del servei a bona part dels municipis metropolitans. Hi han votat a favor els tres grups de l'equip de govern -Entesa, ERC i PSC-, la CUP i el PP, mentre que PDECat i Cs s'hi han oposat. Abans de la votació, tots els grups metropolitans han rebut una carta de l'empresa, signada per la seva directora jurídica, Ana Maresca, demanant-los que votessin en contra del decret perquè "és contrari a Dret".

La companyia és de capital mixt, però a la pràctica el seu control recau en el grup Agbar, el gegant de la gestió de l'aigua a Catalunya, que n'ostenta el 70%. El capital restant se'l reparteixen a parts iguals la pròpia AMB i Criteri, la societat de participacions industrials de Caixabank. El grup metropolità de la CUP ha denunciat el que considera un "flagrant intent d'Aigües de Barcelona i Agbar d'influir en els vots dels grups polítics".

El decret que ha aturat l'increment tarifari és una iniciativa de la Vicepresidència de Medi Ambient de l'AMB, que encapçala el també regidor d'Aigua de l'Ajuntament de Barcelona, Eloi Badia. L'episodi suposa l'enèsim enfrontament entre l'administració pública i la concessionària dominada pel capital privat, beneficiària d'una adjudicació actualment sota sospita, fins al punt que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la va declarar nul·la.

El govern de l'AMB va anunciar fa uns dies el decret amb l'argument que els ingressos de la companyia mixta durant el 2017 van enfilar-se fins els 328 milions i van superar en 31 milions les estimacions previstes, de manera que vol ajustar la tarifa als costos reals. L'administració vol revisar el contracte de concessió per tal de "determinar l'origen exacte del desequilibri" i també pretén establir un nou acord marc plurianual per determinar les tarifes, després de decidir no prorrogar l'existent entre 2014 i 2018.

Entre d'altres qüestions, l'AMB qüestiona temes com els 10 milions que Aigües de Barcelona paga a Agbar -la seva matriu- en concepte de cànon de coneixement i el milió d'euros que la companyia va gastar-se en publicitat durant els primers quatre mesos de 2018. La xifra, revelada per Crític, igualava tota la despesa del 2017, de manera que la inversió va disparar-se en els mesos que va emergir amb força el debat sobre la possible municipalització del servei a Barcelona, arran de la consulta promoguda per entitats socials, com ara Aigua és Vida.

Actius privats sobrevalorats

Fa tot just deu dies, l'AMB va obrir un expedient a Agbar per la manca de col·laboració d'Aigües de Barcelona, que s'hauria negat "a donar informació de conceptes com ara les inversions, les tarifes o els sous dels directius", segons va explicar Eloi Badia. Tot i que l'administració participa directament a la companyia mixta, la realitat és que ni tan sols així té accés a tota la informació.

A més a més, l'ens metropolità compta amb dos informes elaborats per l'agència pública Barcelona Regional que qüestionen la valoració dels actius aportats per la part pública i la privada en el moment de creació de la societat mixta. En concret, els informes eleven el valor dels actius públics de 50,5 a 585 milions, mentre que rebaixa fins als 130 milions -344 menys dels anotats- el valor de les aportacions d'Agbar. La valoració inicial va ser decisiva per determinar la participació de cada actor en la companyia mixta, és a dir, de capital públic i privat.

Concessió sota sospita

La d'Aigües de Barcelona és la principal concessió que Agbar té a Catalunya. La creació de la societat va aprovar-se el 2012 i va començar a operar l'any següent. La companyia va rebre a dit i durant 35 anys la gestió de l'abastiment de l'aigua a 23 municipis metropolitans. El 2016, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar la creació de l'empresa i la conseqüent concessió, fonamentalment perquè no estava justificat que s'adjudiqués sense concurs públic. La societat ha seguit operant, a l'espera del que decideixi el Tribunal Suprem, que ha de resoldre el recurs presentat per la companyia a la sentència del TSJC.

L'adjudicació a dit de l'aigua metropolitana servia per tapar una irregularitat que Agbar arrossegava històricament a 16 municipis, entre els que hi ha Barcelona: la manca de contracte de concessió per gestionar l'aigua, un punt avançat fa uns anys a l'Anuari del Silencis Mediàtics, avalat per la sentència del TSJC i reiterat fa uns mesos per l'Ajuntament de Barcelona.