Un dels pilars que va afavorir la sortida de la crisi de l'any 2008, ocasionada inicialment per la fallida del sector immobiliari i el financer, van ser les vendes a l'exterior. Les exportacions de les empreses catalanes, que han tingut un creixement sostingut des de fa 15 anys, mostren un punt d'inflexió enguany.

Per primera vegada, les dades oficials constaten un descens d'aquestes operacions. De fet, les xifres de l'informe mensual de Comex, pertanyent al Ministeri d'Economia i Comerç, assenyalen que entre el gener i el juliol de 2024, les exportacions han disminuït un 8,87%, passant dels 59.660 milions als 54.638.

La baixada es produeix bàsicament en sectors com el dels productes químics, l'automòbil o els béns d'equipament. El fet que les exportacions hagin caigut més que les importacions revela que el dèficit comercial -la diferència entre el que es ven i el que es compra- s'ha incrementat, el que denota un cert estancament de l'activitat. L'efecte es nota als països de la Unió Europea, el client principal de les companyies catalanes. Tot i això, les exportacions de les firmes de Catalunya encara suposen més d'una quarta part del global de l'Estat espanyol.

En una primer anàlisi, els experts auguren que la tendència serà global i amb un caràcter estructural. En aquest sentit, descarten que tornin les èpoques en què les xifres de comerç mundial se situaven per sobre del creixement econòmic global.

Juntament amb aquest marc general, fenòmens actuals com les crisis geopolítiques i el refredament econòmic estan impactant en les vendes a l'exterior del teixit empresarial català. Des de la pandèmia de la Covid-19, els costos del sector logístic, a conseqüència del trencament de les cadenes de subministrament, s'han encarit, de forma que ja no surt viable la cerca de proveïdors arreu del món.

En un recent estudi, anomenat Evolució i transformació del model productiu català, la Cambra de Comerç de Barcelona insta a facilitar i estimular els projectes empresarials amb vocació industrial, un horitzó de llarg termini i alineats amb els objectius estratègics de transformació del model productiu, evitant tant l'excés de regulació com una planificació excessivament intrusiva.

Per a l'entitat, les prioritats per a "la transformació del model productiu implica programar i executar totes les inversions necessàries en R+D+I, energies renovables i infraestructures hídriques i també per col·laborar amb el sector energètic per ampliar i potenciar una xarxa elèctrica dimensionada per poder servir una economia electrificada i digital molt més potent".

Pèrdua d'ocupació industrial

Amb gairebé una tercera part de l'ocupació total (32,4%), segons les dades de l'estudi de la Cambra, i malgrat haver perdut gairebé nou punts des del 2000, el sector industrial i logístic continua sent el que concentra més llocs de feina. Per als pròxims anys, la Cambra albira un creixement en capital humà i en productivitat, però veu probable que guanyi pes relatiu en l'ocupació de manera significativa i sostinguda, atesa la naturalesa del canvi tecnològic en aquest sector.

"La Unió Europea i la seva locomotora, Alemanya, no passen per un bon moment i això està afectant les relacions amb el nostre principal client". Així explica la situació el director general de l'Associació Multisectorial d'Empreses (Amec), Joan Tristany. En aquest sentit, precisa que a la dependència respecte a la UE s'hi afegeixen les polítiques proteccionistes i els aranzels derivats dels conflictes entre els EUA i la Xina. "El comerç s'està utilitzant com a arma política, el que ens acaba perjudicant".

Fruit d'aquest context, Tristany adverteix d'una altra pràctica deslleial. En aquest cas, amb el propòsit de regionalitzar la producció, una vegada s'ha constatat la possibilitat que fallin algunes cadenes de subministrament globals, "s'està optant per la sostenibilitat com a excusa per implantar barreres, normatives i regulacions que no són homogènies".

Tot i la tendència al que es coneix com el near shoring, tenir proveïdors i clients més a prop, també s'estan fent passos per substituir l'exportació clàssica per operacions de proximitat. Com a teló de fons, l'auge de les mesures proteccionistes i la redefinició de les cadenes de valor globals.

Una nova llei industrial

Com a exemple, Tristany indica que les empreses associades a Amec han creat el doble de filials productives i de serveis a l'estranger en relació amb l'any passat. "Notem que la incertesa política també està allargant el període de presa de decisions per a projectes d'inversió". Per fer front a una etapa ja diferent de la de la internacionalització i la globalització, el director general de Amec al·ludeix a alternatives com la diversificació de proveïdors i la proximitat dels clients.

Per dibuixar aquests objectius, Amec demana al Govern de la Generalitat de Catalunya que col·loqui la indústria al centre. Així, advoca per "una autonomia estratègica que s'aconseguiria aprovant una nova Llei d'Indústria que reivindiqui polítiques actives. És a dir, més que construir fàbriques, tenir la capacitat de produir i de les eines tecnològiques per fer-ho". A més, Tristany defensa la necessitat de transmetre la solidesa industrial, acompanyada de la generació d'ocupació estable i ben retribuïda.

Més enllà d'aquestes reclamacions, Amec adverteix de la dificultat d'incorporar professionals a les plantilles del sector industrial per la imatge estigmatitzada associada a aquest àmbit. "Sempre pensem en una fàbrica traient fum, contaminant i que es vincula a un entorn insegur d'un polígon". Canviar aquesta percepció a través de la pedagogia i de l'aposta tecnològica, més enllà de les normatives i polítiques, també serviria per revertir el moment negatiu del sector exportador, especialment l'industrial.