L'ajustada batalla per Barcelona marca l'inici de la campanya per a les municipals

Són unes eleccions municipals i, com a tals, només a Catalunya hi ha més de 800 alcaldies en disputa -s'hi han d'afegir 120 més que ja saben qui tindrà el poder després del dia 28, ja que només hi concorre una candidatura-, però la batalla per Barcelona marcarà com poques vegades la sort d'aquests comicis locals.

I això s'ha traduït que tots els grans partits catalans hagin decidit obrir la cursa cap al 28-M a la capital, el mateix dia que l'enquesta del CIS ha situat Barcelona en Comú i el PSC com a principals candidats a liderar les urnes. En tot cas, ni Junts ni ERC renuncien a una victòria que serà políticament clau.

Més enllà d'una Ada Colau que aspira a un tercer mandat com a alcaldessa i, lògicament, ha fet una defensa de la feina feta a l'ajuntament i ha fet una crida al vot per aprofundir en una transformació de la ciutat "que ja es pot tocar", la resta de grans aspirants han apel·lat el canvi.

Un terme, com a mínim, qüestionable en el cas d'un PSC de Jaume Collboni que ha format part del govern municipal durant tot el govern, si bé ara presenti un programa més proper al de Xavier Trias i al de determinades elits econòmiques que a pretèrites pulsions socialdemòcrates.

Collboni promet "una ciutat ordenada, de barris nets i segurs"

Collboni ha arrencat oficialment la cursa cap a les urnes al Carmel, acompanyat del primer secretari del PSC, Salvador Illa, i de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. En el seu parlament, l'alcaldalbe ha garantit que si guanya les eleccions farà retornar "l'ordre, les oportunitats i l'orgull". I ha demanat el vot a aquells que vulguin "la Barcelona que anava bé, la que somiava en gran i cuidava la gent, la que deia 'hola' al món als Jocs Olímpics". I ha afegit que amb ell Barcelona tornarà a ser "una ciutat ordenada, amb barris nets i segurs; una ciutat d'oportunitats, on es garanteixi el sostre i sous dignes; i tornarà l'orgull de ser de Barcelona".

Sempre segons el CIS, el tercer a la graella de sortida és el candidat de Junts, Xavier Trias, que ha arrencat al Mercat dels Encants, acompanyat de la presidenta del partit, Laura Borràs, i el secretari general, Jordi Turull, mentre que l'expresident Carles Puigdemont ha intervingut telemàticament des de Waterloo. Trias ha reclamat una "majoria incontestable" per desbancar una Colau a qui ha acusat de "sectarisme", a banda de fer la previsible crida al "canvi" i situar la mobilitat -i la crítica al model de superilles- i el progrés econòmic com les seves prioritats.

Aragonès i Junqueras alerten de la sociovergència

El quart aspirant a l'alcaldia, Ernest Maragall, ha iniciat al Born Centre Cultural, en un acte en què també han intervingut el líder del partit, Oriol Junqueras, i el president de la Generalitat, Pere Aragonès. "La meva prioritat és que cap barceloní es torni a sentir expulsat de la ciutat. Això va començar amb el període Trias i s'ha incrementat amb Colau i Collboni. Cap lliçó dels qui especulen ni dels que no han sabut governar", ha proclamat un Maragall que ha reclamat "apleguem-nos per guanyar Barcelona, fem-ho de nou", en referència al 2019, quan ERC va ser la força més votada a la ciutat, si bé el vot de Manuel Valls a la investidura de Colau va impedir-li arribar a l'alcaldia.

El candidat republicà ha situat l'accés a l'habitatge com una de les seves grans prioritats, mentre que tant Aragonès com Junqueras han carregat contra Junts i el PSC i han atiat el fantasma d'una possible sociovergència a la ciutat -que podria sumar la majoria absoluta de 1 regidors, segons el CIS-, que ja ha existit durant l'actual mandat a la Diputació de Barcelona.