Público
Público

Sentencia del TJUE L'Advocacia demana que Junqueras prengui possessió i exerceixi com a eurodiputat fins que se suspengui la seva immunitat

En el seu escrit remès al Suprem, els serveis jurídics de l'Estat sostenen que és l'alt tribunal el que ha de decidir la forma en la qual el líder d'ERC exerceixi la seva funció representativa en tant que mantingui l'estatus de diputat europeu, en aplicació de la sentència del TJUE.

Oriol Junqueras durante la constitución de la XIII legislatura del Congreso de los Diputados. / Europa Press

L'ona expansiva de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la immunitat d'Oriol Junqueras continua deixant-se notar en la política espanyola.

Aquest dilluns s'ha conegut l'informe de l'Advocacia de l'Estat sobre Oriol Junqueras: demana al Tribunal Suprem que estimi el recurs de Junqueras i li permeti prendre possessió com a eurodiputat. També afirma que “caldria permetre” el desplaçament tant a la Junta Electoral Central com a la seu del Parlament Europeu per a complir amb els tràmits necessaris.

A diferència del que demanava ERC al Govern en funcions, l'Advocacia no defensa que Junqueras quedi en llibertat, sinó que surti de presó "amb les mesures d'assegurament previstes" que estableixi l'alt tribunal per exercir com eurodiputat. Alhora, insta al Suprem que demani al Parlament Europeu la suspensió de la immunitat del líder d'ERC "en la menor brevetat possible".

Al contrari del que diu la defensa de Junqueras, l'Advocacia considera que la sentència del passat 14 d'octubre que va condemnar el líder d'ERC a 13 anys de presó i inhabilitació no és nul·la. Afirma que la condemna és ferma i que la seva execució "és una manifestació del dret fonamental a la tutela judicial". 

L'"efectivitat d'aquest dret", juntament amb l'"assegurament del compliment de la missió que justifiquen les immunitats" dels europarlamentaris electes "haurà de servir de guia per aplicar les mesures que es puguin considerar més adequades per garantir que la llibertat de moviments que si escau pugui requerir l'exercici de les immunitats reconegudes, no pugui donar lloc a la fugida del penat i a la corresponent frustració del dret fonamental al compliment de les sentències".

Al juny, l'Advocacia es va mostrar favorable al fet que Junqueras pogués sortir de presó per recollir l'acta d'europarlamentari, xocant de nou amb la posició de la Fiscalia del Tribunal Suprem. La mateixa que va trigar escasses hores a respondre al TJUE, afirmant que la seva resolució no ha de suposar l'alliberament del líder d'ERC.

Al llarg de tot el judici -i fins i tot aquest mateix dilluns, en la resposta als incidents de nul·litat de les defenses dels condemnats-, el Ministeri Públic ha mantingut i manté que els líders del procés van cometre un delicte de rebel·lió, arremetent contra les posicions de l'Advocacia, representada en la vista oral per Rosa Seoane, que va reclamar condemnar per sedició.

Finalment, la sentència del tribunal presidit per Manuel Marchena es va construir sobre la qualificació jurídica defensada per Seoane, quelcom que, pel que sembla, el Ministeri Públic no ha sabut -o volgut- digerir.

On si van coincidir la Fiscalia i l'Advocacia és en el rebuig a consultar al TJUE sobre l'abast de la immunitat. Seoane, en línia amb els quatre fiscals de Sala que han portat el judici al Suprem, va entendre que aquesta és una qüestió que versava "sobre dret nacional". També que els drets com a eurodiputat "no s'adquireixen" fins a la primera sessió de la legislatura al Parlament Europeu, i que no són aplicables pel fet d'haver estat escollits en unes eleccions.

El TJUE ha resolt el contrari. Així ho va establir aquest tribunal dijous passat, dictaminant que el líder d'ERC hauria d'haver estat reconegut com a eurodiputat en el mateix moment en què la Junta Electoral Central (JEC) va proclamar els resultats de les eleccions del 26-M. Això va passar el 13 de juny, i des d'aquest mateix moment Junqueras gaudia d'immunitat, per la qual cosa hauria d'haver pogut assistir a la sessió constitutiva de l'Eurocambra, el 2 de juliol, a Estrasburg.

La immunitat, sentència el TJUE, implica "l'aixecament de qualsevol mesura de presó provisional que li hagi estat imposada abans de ser proclamat electe, amb la finalitat de permetre-li desplaçar-se al Parlament Europeu i participar en la sessió constitutiva".

Per contra, el Suprem va rebutjar concedir-li un permís extraordinari; tampoc va enviar un suplicatori al Parlament Europeu per poder suspendre la seva immunitat, i només va plantejar diverses qüestions prejudicials al TJUE. Ara, és l'Alt Tribunal el que ha "d'apreciar els efectes aparellats a les immunitats que gaudeix" Junqueras, d'acord amb el Dret Europeu, tal com es recull en el dictamen del TJUE.

La resposta, després del 6 de gener

L'escrit d'Advocacia era l'últim de les acusacions que estava pendent de ser presentat davant el Suprem, que va donar cinc dies hàbils per complir aquest tràmit abans de decidir sobre la immunitat de Junqueras.

Només dues hores després que es conegués la sentència del TJUE, la Sala que presideix Manuel Marchen va concedir a les parts un termini de cinc dies hàbils per presentar informes sobre com havia d'interpretar-se la resolució del tribunal europeu, en un comunicat en el qual només explicava que estudiaria "en profunditat la sentència". 

El termini finalitzarà el pròxim 2 de gener, a causa de les festes nadalenques, amb un marge de fins al dia 3 a les 15.00 h per als procuradors. Serà després del 6 de gener quan el Suprem adopti la seva decisió final sobre si anul·la la sentència del Procés, si Junqueras pot ser posat en llibertat, exercir com a europarlamentari i si sol·licitarà el suplicatori.

El posicionament de la JEC

Més enllà del que digui el Suprem, l'escrit de l'Advocacia afirma que la Junta Electoral Central és "l'òrgan competent per dirimir totes les qüestions relacionades amb la proclamació de candidats a les eleccions europees". A més, assenyala que aquesta "no s'ha pronunciat sobre la incompatibilitat de la seva condemna amb la seva condició de parlamentari europeu electe". Per als advocats dels líders independentistes, aquest matís és clau per entendre el tauler de joc on es creuen diversos posicionaments judicials i la investidura de Sánchez:

El pròxim 3 de gener, els jutges de la JEC previsiblement comunicaran al Parlament Europeu que Junqueras està inhabilitat, ja que la condemna és ferma, i que no pot ser eurodiputat. Aquest pronunciament el farà arran de la demanda interposada pel PP el passat divendres, amb la qual demanava que "es comuniqués al Parlament Europeu la pèrdua de la condició d'eurodiputat de Junqueras després de la sentència ferma del Tribunal Suprem, ja que la llei electoral estableix que resulten inelegibles els condemnats per sentència ferma".

Després de conèixer aquest posicionament, quedarà per saber quin és el del Suprem dies més tard: anul·lar la sentència tal com demana la defensa de Junqueras; permetre que exerceixi com a eurodiputat metre es demana al Parlament Europeu la suspensió de la immunitat o mantenir-lo a presó com demana la Fiscalia i acatar allò que diu la JEC.

Investidura de Pedro Sánchez

ERC va condicionar el seu suport a una investidura de Pedro Sánchez com a president del Govern a conèixer prèviament l'informe de l'Advocacia de l'Estat. La mateixa Associació d'Advocats de l'Estat va emetre aquest diumenge un comunicat en el qual rebutja “qualsevol intent d'ingerència o pressió i especialment d'amenaça que tingui per finalitat desvirtuar o condicionar l'exercici de les funcions" d'aquests lletrats de l'Estat que només se sotmeten a "criteris tècnic-jurídics".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?