Este artículo se publicó hace 6 años.
JxCat i ERC entonen el 'mea culpa'
Torra i Aragonès compareixen conjuntament per mostrar unitat davant les bases independentistes, l'endemà de l'enèsima mostra de desunió de les dues formacions. S'emplacen a enfortir els mecanismes de "coordinació", però s'excusen en part per la "situació d'excepcionalitat" i les "intromissions" judicials en l'activitat parlamentària. El Govern central adverteix que "actuarà en conseqüència" si el Parlament pren decisions "contràries a la Constitució", i adverteix que els diputats "inhabilitats" suspesos per Llarena han de transferir expressament les seves funcions.
Carles Bellsolà
Barcelona-
Política de gestos. I un cert mea culpa, però assumint només part de la culpa. El president i el vicepresident de la Generalitat, Quim Torra (JxCat) i Pere Aragonès (ERC), han comparegut conjuntament aquest divendres al migdia per donar una imatge d'unitat davant les bases independentistes. Un gest que arriba després que el dia anterior les dues formacions majoritàries del sobiranisme mostressin una profunda dissensió, que va portar fins i tot a suspendre el ple del Parlament pel desacord al voltant de la situació dels diputats processats per rebel·lió i suspesos pel jutge Llarena.
"L'estabilitat del Govern està garantida", ha afirmat Torra, en la seva part d'una declaració conjunta que s'ha negociat durant tot el matí. "Avui reforcem aquest compromís d'unitat i garantim aquesta unitat fins a, com a mínim, el dia de les sentències", ha afegit, per allunyar el fantasma d'una ruptura del pacte de govern. En la mateixa línia, Aragonès ha explicat que els dos socis s'han "conjurat" a enfortir "l'acord estratègic de legislatura", així com els "mecanismes de coordinació" entre les dues formacions, que ha reconegut que són "millorables".
Aragonès ha afegit que l'Executiu té "unitat estratègica", tot i parlar "amb dues veus", i que "les discrepàncies en política són legítimes". "Ens emplacem a definir millor l'estratègia" i a "parlar entre nosaltres", han promès. A la vegada, Torra i Aragonès han justificat en part les dissensions entre JxCat i ERC per "l'excepcionalitat del moment" i la "voluntat d'alterar" el resultat de les urnes per via judicial, al·ludint al conflicte al voltant del vot dels sis diputats processats per rebel·lió i dels quals el jutge Llarena en va ordenar la suspensió.
Preguntats per la vigència de l'amenaça de Torra al president espanyol, Pedro Sànchez, de retirar-li el seu suport al Congrés si no s'avé a parlar sobre un referèndum d'autodeterminació abans de novembre, l'han mantingut, però amb matisos. "No hem rebut una resposta formal a la carta que vaig enviar a Pedro Sánchez", ha explicat Torra, referint-se a la seva petició d'una nova reunió, obviant el fet que el Govern central ja li va respondre públicament minuts després de llançar el seu ultimàtum. Aragonès, per la seva banda, ha expressat que és "molt difícil" donar estabilitat "gratis" al Govern del PSOE.
El Govern central també amaenaça
Immediatament després de la compareixença de Torra i Aragonès, el Govern central ha explicitat la seva pròpia amenaça. "Si el Parlament adopta decisions contràries a la Constitució, el Govern, por suposat, actuarà en conseqüència", ha advertit la ministra portaveu, Isabel Celaá. La ministra ha aprofitat el clima de dissensió dels darrers dies entre JxCat i ERC per afirmar que l'independentisme està en crisi. I ha tornat a fixar els límits de qualsevol negociació entre els dos executius, quan ha dit que els independentistes han de decidir "si volen parlar d'autogovern, sí o no, si volen sortir del conflicte, sí o no".
En aquest sentit, Celaá ha reclamat a Torra que aturi la seva "retòrica inflamada", perquè "no ajuda a trobar la sortida al conflicte". Encara ha afegit que, si "els ultimàtums els carrega el diable", també succeeix el mateix amb "la retòrica", i que aquesta pot condicionar el diàleg.
Sobre la situació dels diputats dels quals Llarena en va ordenar la suspensió, Celaá ha estat també clara. Els ha considerat "ja inhabilitats", i ha afirmat que han de confirmar expressament una "transmissió de drets parlamentaris", com ja han fet els d'ERC -Oriol Junqueras i Raül Romeva- i com rebutgen fer els de JxCat -Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull-.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..