El jutjat del Penal 25 de Barcelona ha absolt l'activista independentista Tamara Carrasco del delicte d'incitació als desordres públics, pel qual la Fiscalia li demanava set mesos de presó. La jutge considera que les accions dels CDR, on Carrasco participava, eren legals i tomba així les acusacions del ministeri públic. En un primer moment, Carrasco va ser acusada de sedició, rebel·lió i pertinença a organització terrorista, i va patir una mesura cautelar inèdita: durant més d'un any només podia sortir de la seva ciutat, Viladecans, per comparèixer setmanalment al jutjat de Gavà. Aquestes acusacions, però, ja havien caigut quan es va celebrar la vista oral contra l'activista, a finals de setembre.

La Fiscalia acusava l'activista d'haver enviat un missatge de veu a través de WhatsApp on "impartia directrius per accions reivindicatives dels CDR durant la Setmana Santa del 2018", que haurien incitat als desordres públics. Tanmateix, la jutgessa rebutja aquesta afirmació i estableix que el missatge era merament "informatiu". La defensa de Carrasco ha manifestat que és la primera sentència a l'Estat sobre l'article 559 del Codi Penal, d'incitació als desordres públics, que va ser introduït el 2015.

Benet Salellas, advocat de l'activista, ha qualificat de "molt positiva" la sentència principalment per dos motius. D'una banda perquè la jutgessa critica l'actuació de la Guàrdia Civil durant la investigació qualificant "d'absolutament incomprensible" que no expliqués l'origen de l'àudio, que era la base de l'acusació i que s'atribuïa a Carrasco. De l'altra, perquè la sentència "revoca tot el missatge criminalitzador que s'ha volgut construir a l'entorn dels CDR". "La jutgessa diu que els actes que Tamara explica a l'àudio i que els CDR van fer durant el mes de març eren legals i que no hi havia cap conducta delictiva a retreure", afegeix.

Salellas ha assenyalat que l'absolució no s'ha fet per dubtes o per discussions sinó per "la premisa major" perquè la conducta que proposaven els CDR i on participava Tamara Carrasco "era totalment legítima" en exercici del dret a reunió. Així mateix, ha anunciat que demanarà una indemnització al Ministeri de Justícia per danys morals per a l'activista. 

El grup de suport d'Adrià Carrasco, també activista dels CDR perseguit per la justícia i actualment exiliat a Bèlgica, s'ha fet ressò de la notícia i ha expressat que "un cop més es demostra que l'Estat utilitza les acusacions als activistes sense cap rerefons jurídic i amb clars motius politics", i han reiterat que no deixaran en l'oblit "els dos anys de càstig i misèria".

Tamara Carrasco va ser detinguda el 10 d’abril del 2018 en una macrooperació de la Guàrdia Civil ordenada per l’Audiència Nacional. Després de 48 hores tancada i incomunicada, el 12 d’abril va sortir en llibertat, però amb la mesura cautelar de no sortir del seu municipi.

El novembre del mateix any el magistrat de l'Audiència Nacional Diego De Egea decidia enviar el cas als jutjats catalans per un delicte de desordres públics. Tot i això, va mantenir sobre Carrasco l'obligació d'estar confinada al seu municipi. Sis mesos més tard, l'Audiència de Barcelona va acordar que fos el jutjat d'instrucció número 24 de Barcelona i no el jutjat d'instrucció número 1 de Gavà qui es fes càrrec de la causa contra l'activista dels CDR.

A finals de maig del 2019, després de més d'un any, el jutjat d'instrucció número 24 de Barcelona ordenava l'aixecament del confinament de Carrasco.