L'Audiència de Girona ha jutjat l'activista acusat d'irrompre a la seu de la Generalitat a la ciutat durant el primer aniversari de l'1-O i despenjar la bandera espanyola de la façana. La Fiscalia demanava inicialment cinc anys de presó i multes de 7.200 euros. Al final del judici, però, la fiscal ha retirat l'acusació pels delictes d'atemptat contra agents de l'autoritat, lesions i danys. Manté l'acusació per desordres públics i ultratge a la bandera i sol·licita ara un any de presó i multa per valor de 1.260 euros. L'activista s'ha acollit al dret a no declarar. A les portes del Palau de Justícia hi ha hagut una concentració de suport al jove amb, també, altres investigats per les mobilitzacions d'aquell dia pel tall de les vies de l'AVE.

La  fiscal ha retirat les acusacions pels delictes d'atemptat contra agent de l'autoritat, lesions, danys i lesions lleus perquè considera que "no consta" que es causessin desperfectes a les portes d'accés ni que participés en el forcejament que va causar lesions a agents dels Mossos d'Esquadra o a vigilants de seguretat. També ha retirat la petició de 3.638,31 euros d'indemnització pels desperfectes i les lesions.

La defensa, encapçalada pel lletrat Benet Salellas, demana l'absolució. Tot i que considera que la Fiscalia ha fet un "primer pas", sosté que no ha acabat de fer "el que li hagués tocat de fer", retirar tota l'acusació, especialment pel delicte d'ultratge a la bandera. "Ha quedat com una rèmora del caràcter polític que tenia aquest judici perquè, al final, és la sobreprotecció de la bandera monàrquica espanyola el que ens ha portat aquí", ha afirmat Salellas en declaracions als mitjans. "Si ningú hagués tocat la bandera, no hauríem acabat a judici", ha afegit l'advocat de la defensa.

L'encausat, Jordi Alemany, s'ha acollit al seu dret a no declarar però ha fet ús de l'última paraula. D'entrada, ha afirmat que no reconeix la justícia espanyola i ha defensat que se'l tracti com a un "represaliat polític" i no com a un "delinqüent comú". "Les seves acusacions i les seves condemnes el que fan és encendre la guspira d'aquest moviment", ha afirmat Alemany que ha defensat la desobediència civil com a estratègia per "desgastar la maquinària de l'Estat".

"No em penedeixo del que he fet ni del que faré", ha dit l'activista davant del tribunal i ha instat la justícia espanyola a "treure les grapes de Catalunya". "El que ha de fer l'estat espanyol i les forces d'ocupació és deixar-nos en pau i obrir el camí cap a la llibertat de Catalunya", ha conclòs.

No acrediten que despengés la bandera

Alemany és l'únic acusat del grup "d'unes 300 persones" que, segons la Fiscalia, va irrompre a la Generalitat amb l'objectiu de "menysprear, despenjant-la, la bandera d'Espanya que onejava en un pal a la façana de l'edifici". Al judici, Mossos d'Esquadra que han declarat han situat l'activista (a qui han dit que reconeixen de mobilitzacions anteriors) a les protestes però cap d'ells l'ha identificat com la persona que va despenjar la bandera.

El judici ha quedat vist per a sentència. A les portes del Palau de Justícia de Girona s'ha convocat una concentració de suport a l'activista encausat. Els manifestants duien una pancarta on es podia llegir "No és ultratge, és llibertat d'expressió".

A la concentració hi han participat altres investigats per les mobilitzacions del primer aniversari de l'1-O a Girona, entre ells els alcaldes de Verges (Baix Empordà) i Celrà (Gironès), Ignasi Sabater i Dani Cornellà, ambdós de la CUP. La resta d'encausats, però, ho són pel tall de l'AVE que hi va haver abans que la manifestació es dirigís cap a la Generalitat.