El jutge de Barcelona que investiga l'espionatge al mòbil del president del Govern en funcions, Pere Aragonès, amb el programari Pegasus ha descartat per ara amnistiar l'exdirectora del CNI Paz Esteban, cosa que no han plantejat ni la Fiscalia ni la seva defensa. Ho esclareix el magistrat Santiago García a la secció novena de l'Audiència de Barcelona, ​​a la qual ha tingut accés Públic. L'Audiència va preguntar al magistrat fa uns dies si s'ha plantejat aplicar la llei d'amnistia a la causa contra Esteban, abans de resoldre el recurs que va presentar contra la seva imputació.

En una providència, el titular del jutjat d'instrucció número 29 de Barcelona respon al tribunal que a la causa "no s'ha plantejat ni d'ofici, ni a instància de les parts personades, l'aplicació de la llei d'amnistia" a l'exdirectora del Centre Nacional d'Intel·ligència. Cal recordar que Paz Esteban és ara com ara l'única investigada en aquest procediment d'investigació a l'independentisme.

En primera instància, és el jutge instructor qui hauria de decidir si Esteban és amnistiable, encara que en cas de recurs seria la secció novena Audiència de Barcelona la que acabaria resolent sobre la qüestió. La llei no conté cap al·lusió als serveis secrets, però sí que considera amnistiables les conductes "realitzades en el curs d'actuacions policials dirigides a dificultar o impedir" els actes emmarcats en el procés.

Esteban va demanar que s'arxivés la causa contra ella en un recurs davant l'Audiència de Barcelona a què va sumar la Fiscalia. El jutge instructor havia rebutjat arxivar la investigació, en espera del resultat de diverses diligències amb què pretén determinar si els atacs efectuats al mòbil d'Aragonès en l'etapa en què Esteban dirigia els serveis secrets van comptar sempre amb aval judicial.

El cas de Paz Esteban

Esteban va ser rellevada arran de l'escàndol, i segueix com a investigada. En la seva declaració davant el jutge, no va aportar cap dada sobre l'atac al mòbil del president, més enllà de les actuacions del Suprem que van avalar l'ús del programari, escudant-se que afecta informació protegida per secrets oficials. L'executiu espanyol va remetre a l'instructor aquestes actuacions, amb fragments suprimits al·legant que contenen informació reservada.

D'acord amb aquestes, el jutge del Suprem encarregat del control del CNI va avalar l'espionatge del mòbil d'Aragonès el juliol del 2019, amb dues pròrrogues més de tres mesos de l'octubre de 2019 i de gener de 2020, en considerar que podia coordinar les accions dels CDR. Tot i això, una pericial informàtica que Aragonès va aportar conclou que va tenir el mòbil infectat entre el juliol del 2018 i el març del 2020, més enllà del període en què l'espionatge del CNI comptava amb cobertura judicial.

En l'escrit en què s'adhereix al recurs d'Esteve, la Fiscalia recorda que la investigada va dirigir el CNI entre juliol del 2019 i maig del 2022, per la qual cosa "sota cap circumstància" li podrien imputar les eventuals infeccions amb Pegasus dutes a terme en dates anteriors al seu mandat. Per la seva banda, l'Advocacia de l'Estat insisteix que s'arxivi la causa contra Esteban adduint que la intromissió al mòbil d'Aragonès estava avalada judicialment: "Va ser lícita i legal".