L'ex-cap de gabinet de la conselleria de Governació Jordi Cabrafiga; el director del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), Valentín Arroyo; el director de l'àrea TIC d'aquest organisme, Lluís Domingo Anaya, i José María Reig Sevilla i Antonio Jesús Vargas, treballadors del mateix CTTI, han declarat aquest diumenge davant el magistrat del jutjat de Barcelona que s'ocupa de la causa oberta per la celebració del referèndum de l'1 d'octubre, i els han comunicat que podrien ser imputats per un delicte de rebel·lió, que pot ser castigat amb penes de més de 15 anys de presó.

Aquestes cinc persones havien estat citades a declarar pel titular d'aquest jutjat d'instrucció, el número 13, Juan Antonio Ramírez Sunyer, que investiga els preparatius del referèndum  d'autodeterminació que el Tribunal Constitucional va declarar il·legal, i que va obrir una causa en la qual hi ha una trentena de possibles imputats, molts d'ells alts càrrecs de la Generalitat.

La causa està oberta en aquest moment amb la possible investigació per delictes de rebel·lió, sedició, malversació, prevaricació, desobediència i revelació de secrets.

En acabar les declaracions, l'advocat de l'acusació particular, que exerceix el partit VOX, Javier Ortega, ha explicat que tots ells han coincidit a negar que participessin en la presa de decisions relacionades amb l'1-O.

Preguntes sobre la web del referèndum

També han assegurat, segons aquest lletrat, que no van rebre ordres polítiques de cap mena. En la seva opinió, la investigació realitzada per la Policia i la Guardia Civil, amb reiterades visites al CTTI, confirma la participació "directa" d'aquestes persones en l'activació de la pàgina web del referèndum de l'1-O, referendum.cat, i que a més van intentar "sortejar els mecanismes de bloqueig que havien dictat tant el jutge instructor com la fiscalia".

L'advocat ha explicat que encara queda pendent determinar qui va pagar la pàgina web i fins a quin punt l'administració va participar econòmicament en el projecte. El magistrat no sembla haver obtingut cap pista sobre qui va fer possible el desenvolupament d'aquesta eina digital.

El jutge ha acordat que inclourà en la causa tots els correus electrònics dels 32 acusats, des de març a octubre de l'any passat, amb el que, segons el parer d'aquest lletrat, es podrà demostrar la participació dels investigats en l'activació  del website.

Els cinc imputats que han declarat avui han respost tant a les preguntes dels seus advocats, com del fiscal i del jutge, qui ha intentat aclarir diversos aspectes tècnics relacionats amb el llançament de la pàgina web referendum.cat.

Segons altres fonts del cas, amb les declaracions d'aquest diumenge el magistrat volia determinar com funcionava la web referendum.cat, qui gestionava els servidors i qui tenia responsabilitat sobre el domini.

Jordi Cabrafiga va ser el responsable de supervisar el projecte de la web referéndum.cat, segons un informe de la Guardia Civil inclòs en el sumari, i de coordinar decisions amb altres departaments de la Generalitat.

El passat 8 de setembre, Cabrafiga, que era cap de gabinet de la consellería de Governació -dirigida aleshores per Meritxell Borràs-, va demanar a un informàtic de la consellería d'Economia que li fessin arribar a partir de llavors missatges a un telèfon "net, amb SIM nova i sense rastrejar".

Valentín Arroyo era director del CTTI, l'empresa pública de la Generalitat en la qual s'integren tots els serveis informàtics i de telecomunicacions de l'Administració catalana, la qual va rebre l'ordre de bloquejar temporalment les seves funcions de consulta de dades abans de l'1-O, perquè no poguessin ser traslladades a una altra aplicació per ser usades durant el referèndum.

Cadena de citacions i dubtes sobre qui és competent

Les properes declaracions d'aquesta causa estan previstes per al proper dia 14, quan estan citats el jutge i exsenador d'ERC, Santiago Vidal, i l'expresident del Consell Nacional per a la Transició Nacional, Carles Viver i Pi-Sunyer.

Aquestes citacions del Jutge Ramírez Sunyer planteja el dubte sobre quina és la instància judicial competent en aquesta causa, que en el seu moment va assumir la jutgessa Carmen Lamela de l'Audiència Nacional i que en aquests moments instrueix Pablo Llarena des del Tribunal Suprem. Les investigacions sobre l'1-O es realitzen doncs per duplicat. Lamela va dir en el seu moment que les investigacions pel delicte de rebel·lió només les podia dur a terme la pròpia Audiència o el Suprem. 

El mateix dia 14, Llarena ha cridat a declarar l'ex-diputada de la CUP, Mireia Boya, el dilluns dia 19 han d'anar a declarar la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal. A l'endemà, el dimarts 20, estan citats el president Artur Mas i l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència, Neus Lloveras. Per dimecres 21 està prevista la compareixença al Suprem de l'ex-diputada de la CUP Anna Gabriel.