Segon moviment de la justícia espanyola en un mateix dia i 24 hores abans de l'aprovació de la Llei d'amnistia al Congrés dels Diputats, on es debatrà i es votarà el text. El magistrat de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón ha seguit els passos del jutge Joaquín Aguirre -instructor de l'anomenada Operació Voloh- i també ha decidit prorrogar sis mesos més de la instrucció de la causa del Tsunami Democratic en considerar que falten diligències per practicar.

En una interlocutòria, el magistrat apunta que els investigats, com Carles Puigdemont, Marta Rovira i una desena de persones més, han de ser processats per terrorisme, ja que van crear una estructura estable i jerarquitzada per "subvertir l'ordre constitucional" mitjançant la mobilització massiva, uns fets que considera constitutius d'un presumpte delicte de terrorisme.

Entre les diligències que falten, el jutge apunta a l'interrogatori dels familiars del turista francès mort d'un infart durant la mobilització massiva i pacífica de l'aeroport del Prat l'octubre del 2019, i que insisteix a vincular amb les mobilitzacions postsentència tot i que no consti en cap atestat dels Mossos.

García Castellón també diu que estan pendents un recurs davant la Sala Penal de l'Audiència Nacional, així com la decisió del Tribunal Suprem pel que fa a l'exposició raonada elevada per l'instructor. En una interlocutòria, en què també rebutja l'expiració del termini al·legada per l'investigat Josep Lluís Alay, García Castellón explica que prorroga la causa inicialment fins al 29 de juliol, sense perjudici de les pròrrogues successives per períodes de sis mesos o inferiors que poguessin acordar-se si escau abans de la finalització d'aquest termini.

Segona pròrroga en un dia 

Aquest dilluns el jutge del Jutjat d'Instrucció 1, Joaquín Aguirre, ha prorrogat sis mesos la investigació de la trama russa del Procés, l'anomenada Operació Voloh, que havia de concloure el 27 de febrer. En la resolució, el magistrat considera que l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i membres del seu entorn -com l'exresponsable de relacions internacionals de CDC Víctor Terradellas; el cap de l'oficina de l'expresident de la Generalitat, Josep Lluís Alay, i l'informàtic Jaume Cabaní- van mantenir "estretes relacions personals" amb polítics d'extrema dreta alemanya i italiana i amb els serveis secrets russos.

Tots dos moviments arriben just un dia abans del debat per la Llei d'amnistia al Congrés, on previsiblement s'aprovarà per anar al Senat. L'independentisme i el PSOE han intentat blindar l'amnistia en el període d'esmenes, però l'acció d'alguns jutges per esquivar-la pot deixar en res aquests canvis.