"En la justícia no s'ha produït la Transició, es veu perfectament en el cas Puig Antich"

Entrevista al periodista Jordi Panyella, autor del llibre 'Salvador Puig Antich, cas obert', on ressegueix el procés penal que va culminar fa 50 anys amb l'execució del jove llibertari

Jordi Panyella ha resseguit com ningú el procés penal que va acabar amb l'ajusticiament de Salvador Puig Antich la matinada del 2 de març de 1974. Bona part de la seva investigació reposa en el llibre Salvador Puig Antich, cas obert (Angle Editorial, 2014) i en altres indagacions que ha obtingut de resultes d'entrevistar testimonis directes dels fets. Periodista del diari El Punt Avui, Panyella (Barcelona, 1966) analitza el context en què es va produir terrible execució del jove llibertari, contra el qual els jutges de l'època van fabricar un sumari ple de falsedats per condemnar-lo a la pena capital.

Podríem afirmar que el cas Puig Antich és la metàfora d'un règim que va morir matant?

Conté tots els elements. És la ràbia acumulada i condensada del franquisme en aquell episodi. I cada vegada que parlem de Puig Antich ens adonem de la barbaritat que va significar. En el cas del Salvador, per exemple, vaig llegir recentment una carta preciosa que la mare li va escriure quan ell començava a tenir vel·leïtats revolucionàries. Està plena de sentiments i redactada de forma molt pulcra per una dona que havia sigut mestra durant la República, la qual cosa revela fins a quin punt la dictadura va impedir que aquella generació continués desenvolupament la seva tasca docent. El dany va ser tan bèstia que només quan reprenem el cas del Salvador i altres en som conscients.

La continuïtat de les estructures policials i judicials provinents del franquisme ha impedit qualsevol una reparació jurídica?

Sens dubte. Si en algun àmbit no s'ha produït la Transició és en la justícia. En el cas del Salvador es veu perfectament. Per exemple, quan l'any 2005 es va presentar al Tribunal Suprem el segon recurs de revisió, els advocats van topar amb una sala segona empeltada de franquisme, que va rebutjar el recurs malgrat que estava ben fonamentat i comptava amb l'aval de dos magistrats, segons els quals el Salvador no va tenir un judici just i que el principi de justícia havia estat completament trepitjat.

La circumstància que Carlos Rey, el redactor de la sentència, hagi sigut l'advocat de la exdirigent del Partit Popular a Catalunya Alicia Sánchez Camacho en el cas de corrupció Método 3, també confirma el cordó umbilical que lliga l'actualitat amb el franquisme?

Només cal veure com els botxins han continuat vivint, treballant i enriquint-se tranquil·lament. Si el segon recurs ja posava de manifest la impunitat en termes legals, totes les accions que es van prendre a posteriori tampoc no han fructificat. Fins i tot José Utrera Molina, responsable del seu assassinat, va morir al llit i el dia que l'enterraven li cantaven el Cara al sol amb el seu gendre, l'exalcalde popular de Madrid Alberto Ruiz Gallardón, allà present. Igual que el jutjat de Barcelona va tombar la querella, també ben fonamentada, contra Carlos Rey per crims de lesa humanitat o les vegades que la causa s'ha desestimat sobre la base que els fets, d'acord amb la Llei d'amnistia del 77, han prescrit.

Després de cinc dècades, a què obeeix tanta negativa a abordar el cas?

"PSOE i PP estan d'acord en els pilars fonamentals que sustenten el Règim del 78"

És la prova que l'Estat s'autodefensa i no entén de sigles a l'hora d'articular un discurs de pacificació entre espanyols. De fet, qui condecora el subinspector Fernando Anguas, mort en l'incident en què es va detenir el Salvador, amb la medalla d'or al mèrit policial, va ser el PSOE, no pas el PP. Tots dos estan d'acord en els pilars fonamentals sobre els quals se sustenta el que coneixem per règim del 78. No tenen cap intenció de tocar-los.

Les dificultats que les germanes s'han trobat amb vista a declarar també palesa aquesta manca de voluntat?

És una vergonya. Que, al cap de tants anys, se les privi del dret a una tutela judicial efectiva i hagin d'anar a l'Argentina a buscar justícia, hauria de remoure qualsevol magistrat mínimament democràtic.

Ara com ara, què queda per conèixer de l'incident en què va ser arrestat el Salvador?

S'ha dit tot, i totes les proves confirmen que va ser un procés injust, inclòs un detall que no se sabia fins ara. Es veu que, segons els vells activistes del MIL, l'arma que portava el Salvador venia dels maquis i estava trucada, de manera que disparava en forma de ràfegues. Si realment fos així, explicaria que l'inspector Anguas presentava molts trets en el seu cos. Però què passa? Com que el tribunal es va negar a la prova balística, tal com reclamava la defensa i és preceptiu, no es pot saber exactament quin fusell tenia el Salvador. Els del MIL diran que va matar el policia amb aquella mena de metralladora, per així remarcar que era un acte de militància, però la veritat és que és impossible saber-ho. I així i tot, va ser condemnat a mort.

Creus que tindrà recorregut el procés engegat a Buenos Aires per la magistrada Maria Servini?

"Dubto que el procés a l'Argentina acabi amb una resolució condemnatòria"

Per la transcendència que té la causa, hauria de desencadenar alguns moviments. Però dubto que acabi amb una resolució condemnatòria. I més veient la protecció de què gaudeixen els botxins per part de l'Estat. A la [jutge] Servini li han posat molts obstacles per obtenir testimonis o extradir algun dels investigats. Igual que, parapetant-se en la Llei d'amnistia, el Tribunal d'Estrasburg ha denegat totes les peticions de les germanes perquè el cas pugui dirimir-se degudament. Sense aquesta col·laboració, és molt difícil que passi res.

El mur d'impunitat és massa alt?

"Amb una tríada jurídica, l'Estat ha tancat totes les portes per abordar el cas Puig Antich"

El que impedeix avançar és una tríada jurídica. D'una banda, la Llei d'amnistia, que si pensàvem que havia de servir per exonerar els perseguits pel franquisme, hem descobert que va ordir-se per blindar els criminals de la dictadura que tenien les mans tacades de sang. En segon lloc, la retroactivitat de les lleis, en virtut del qual a ningú se li pot aplicar una norma que el perjudiqui per un episodi ocorregut amb anterioritat. I, finalment, la prescripció del delicte. Amb aquests dispositius, l'Estat ha tancat totes les portes i els jutges s'han estalviat abordar un cas que, amb el pas dels anys, ha esdevingut mediàtic.

El procés iniciat a Madrid per unes tortures comeses per la Brigada Políticosocial l'any 1975 podria fer canviar les tornes?

"Veurem si la llei de memòria serveix per col·locar quatre rètols en edificis o si permet encausar els funcionaris que van cometre aquells crims tan sinistres"

M'estranyaria. Penso que quedarà en una solució formal més que no pas en diligències que destapin els abusos que es produïen en els calabossos. La lluita ara és comprovar l'abast que té l'actual llei de memòria democràtica en relació amb les peticions de justícia que hi ha arreu de l'Estat. Tant pel que fa al cas Puig Antich com molts altres. Veurem si finalment es tracta d'una llei-aparador, pensada per col·locar quatre rètols en edificis, o si pretén que les autoritats actuïn en conseqüència i encausin els funcionaris que van cometre aquells crims tan sinistres.