La justícia francesa dona la raó a l'Estat i no accepta l'ús del català als plens municipals de la Catalunya Nord

Ara fa tot just un any, el municipi d'Elna, a la Catalunya Nord, va aprovar un canvi de reglament intern per permetre debatre als plens municipals en català. Al setembre, però, el prefecte dels Pirineus Orientals va decidir portar el municipi d'Elna davant la justícia amb l'argument que l'única llengua oficial de la República és el francès. També van tirar endavant aquesta mesura els consistoris nord-catalans de Banys d'Arles, Portvendres i Tarerac.

La ponent pública del Tribunal Administratiu de Montpeller s'ha pronunciat aquest dimarts sobre la denúncia del prefecte dels Pirineus Orientals al consistori mord-català. El Tribunal ha donat la raó a l'Estat i aposta per anul·lar el canvi dels reglaments que permetia parlar català als plens d'aquests municipis.

Durant la seva intervenció, la magistrada ha recordat que "la llengua de la República" és el francès i creu que el fet de traduir els debats, tal com plantejaven els consistoris, deixa en pitjor posició el francès. L'advocat de tres dels ajuntaments afectats, Mateu Pons, però, creu que aquest argumentari és absurd: "És com si tu estimes més el primer fill perquè és el primer".

Propera parada, la justícia europea 

La sentència es farà pública el proper 9 de maig però l'alcalde d'Elna, Nicolàs Garcia, ja ha avançat que si el tribunal fa cas a la ponent pública i no els dona la raó ho portaran davant de la justícia europea, concretament al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). "Hem obert una porta, ja hem guanyat", ha afirmat a la sortida del judici.

Elna es va convertir l'abril passat en el primer municipi nord-català a adoptar la decisió de permetre debatre als plens en català. L'Ajuntament va aprovar –amb el vot en contra dels cinc regidors de dretes de l'oposició- canviar el punt 19 del reglament intern del consistori per permetre intervenir a les sessions en català. La mesura, avalada per una jurista, havia de permetre que els regidors que es vulguin expressar en aquesta llengua ho puguin fer sempre que després es tradueixi al francès per facilitar la comprensió de tothom i que, en el cas que es facin actes escrites en català, la traducció al francès "destaqués" per damunt del català.

La decisió es va prendre arran d'un episodi al ple en què dos regidors van abandonar la sessió quan el tinent d'alcalde, Pere Manzanares, va intervenir en català. Poc després d'aprovar el canvi, el prefecte dels Pirineus Orientals es va adreçar per carta a l'alcalde demanant-li que fes marxa enrere i retirés la modificació. A banda de no obeir la petició del prefecte, Elna va demanar al Tribunal de Montpeller que el Consell Constitucional es pronunciés, però va ser rebutjat.

Aleshores el prefecte va decidir denunciar el consistori i portar el cas a la justícia francesa, que s'ha pronunciat a favor de l'Estat francès.