La justícia francesa confirma el veto del català als plens de la Catalunya del Nord

La justícia francesa reafirma que el francès ha de ser la llengua prioritària als plens dels ajuntaments de la Catalunya del Nord. El Tribunal d'Apel·lació de Tolosa de Llenguadoc conclou que la modificació del reglament aprovat pel municipi d'Elna permetent als regidors expressar-se en català als plens "infringeix" l'article 2 de la Constitució francesa. Ho considera així, encara que contempli una traducció al francès, defensant que el francès és la llengua oficial de la república. 

No obstant això, obre la porta a la possibilitat de traduir les intervencions en francès al català. El tribunal admet que les disposicions d'aquest article no "impedeixen" que la presentació de les deliberacions i intervencions dels regidors, "un cop expressades en francès, puguin ser traduïdes" a aquesta llengua. Després de conèixer la decisió, els alcaldes i Òmnium han anunciat que aniran fins a Estrasburg per evitar que el català sigui "de segona".

El tribunal ha confirmat així el que ja s'havia manifestat a la vista d'apel·lació del novembre i el que va dictaminar el de Montpeller el maig de l'any passat. A la sentència, reitera l'anul·lació del reglament que permetia l'ús del català als plens d'aquest ajuntament, que després s'haurien de traduir al francès. Posteriorment, al reglament també s'hi van sumar quatre ajuntaments més de la zona.

L'alt tribunal recorda que -per llei- la llengua francesa és "un element fonamental de la personalitat i patrimoni de França, essent la llengua de la República en virtut de la Constitució". En aquest sentit, afegeix les disposicions de la Llei de 4 d'agost del 1994 "no impedeixen l'ús de les llengües regionals ni en accions públiques i privades". Així, "ni prohibeixen ni autoritzen" als regidors expressar-se en una llengua regional.

Malgrat això, recorda que l'article 2 de la Constitució estableix que "l'idioma de la República és el francès" i que el seu ús "és obligatori per a les persones jurídiques de dret públic". Conclou que l'article que es va fer per "marcar l'afecció de França a les llengües regionals" no va "crear cap dret ni llibertat que sigui oposable en benefici dels particulars o de les col·lectivitats territorials", com tampoc reduir l'abast de l'article 2.

Els alcaldes i Òmnium planten cara

Després de conèixer la sentència, els alcaldes i Òmnium han resolt plantar cara. Després d'una reunió amb l'advocat per valorar la resolució, el president de l'entitat, Xavier Antich, ha anunciat que recorreran la sentència al Consell d'Estat, amb l'objectiu d'arribar al Tribunal d'Estrasburg, per evitar que el català sigui "una llengua subalterna, de segona" a les administracions. L'alcaldessa d'Els Banys i l'alcalde d'Elna han remarcat que la sentència "no és una victòria però tampoc una derrota" perquè sí que acaba reconeixent el dret individual a fer servir el català als plens.

Un llarg periple judicial

La decisió del Tribunal d'Apel·lació de Tolosa de Llenguadoc arriba després d'un llarg periple que es remunta a l'abril del 2022. L'Ajuntament d'Elna va aprovar canviar el reglament per permetre fer les intervencions als plens en català. Es convertia en el primer municipi nord-català que adopta una decisió d'aquesta magnitud. El reglament, però, establia la condició que es traduïssin les intervencions al francès. Després s'hi van sumar Els Banys, Portvendres, Tarerac i Sant Andreu de la Sureda.