El Tribunal d'Apel·lació de Londres ha anunciat aquest divendres la decisió d'extraditar Julian Assange als Estats Units. El Govern nord-americà demana que el periodista australià sigui jutjat per 18 delictes relacionats amb la Llei d'Espionatge i la pirateria informàtica, uns càrrecs que podrien suposar al fundador de WikiLeaks fins a 175 anys de condemna.

Aquesta decisió arriba després que l'11 d'agost passat el jutge del Tribunal Superior de Justícia de Londres Timothy Holroyde, qüestionés la decisió de la seva homòloga Vanessa Baraitser de negar-se a l'extradició per salvaguardar la salut mental d'Assange i davant el risc de suïcidi si és condemnat finalment als Estats Units, on, segons la jutgessa, el seu ingrés en una presó seria un dur "confinament".

La postura d'Holroyde va ser un revés dur per a Julian Assange, que porta empresonat al Regne Unit des d'abril de 2019 i fins ara havia apel·lat a la seva fràgil salut mental per evitar l'entrega als Estats Units, acreditada per un informe forense del psiquiatre Michael Kopelman.

Tot i que la defensa pot recórrer aquesta decisió, els passos que cal seguir ara seran que el cas torni a la inferior Cort de Westminster per després remetre'l a la ministra britànica de l'Interior, Priti Patel, que és qui té potestat per ordenar l'extradició, segons informa Efe cintant fonts judicials.

Un perillós precedent contra la llibertat de premsa

La defensa del periodista té clar el precedent que suposaria la seva extradició: "Permetria a la Justícia dels EUA perseguir periodistes crítics per tot el món". Així ho relatava l'advocat Aitor Martínez a Públic. "El poder judicial del Regne Unit ha de tenir en compte que no es troba davant d'un cas que afecti una persona, Julian Assange, o un mitjà, WikiLeaks, es tracta d'un cas que afecta la llibertat de premsa al món" , assenyalava Martínez el mes d'octubre passat.