Junts registra 12 esmenes a l'amnistia per lliure, i ERC opta per buscar acords amb el PSOE, Sumar, Bildu i BNG

Malgrat que l'objectiu era registrar esmenes pactades i conjuntes, ERC i Junts han registrat finalment per separat les seves propostes de modificació parcial a la llei d'amnistia, el pas previ a la redacció final de la llei que es votarà en comissió i al ple. Paral·lelament, el PSOE ha mantingut la seva negativa a introduir a la norma un major blindatge per assegurar que les interpretacions dels jutges no n'excloguin les causes dels CDR i el Tsunami, que el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón considera terrorisme. La discrepància entre les formacions deixa per al tràmit de la comissió -que comença aquest mateix dijous- l'acord necessari perquè prosperin les modificacions.

Junts per Catalunya s'ha desmarcat i ha presentat en solitari fins a 12 esmenes a l'articulat de la llei d'amnistia. El partit ha optat finalment per no anar de la mà del PSOE, Sumar i ERC en aquest tràmit parlamentari, amb aquest bloc d'esmenes registrades aquest dimarts al Congrés dels Diputats. Un altre dels blocs l'han firmat conjuntament socialistes, Sumar, republicans, EH Bildu i BNG.

Algunes de les esmenes que presenten els postconvergents són tècniques, però d'altres tenen contingut polític. Segons detalla el diari Ara, la formació de Carles Puigdemont ha presentat una esmena en què proposa eliminar el delicte de terrorisme de l'apartat d'exclusions de la norma.

Segons notícies prèvies, el PSOE, ERC i Junts havien arribat a una entesa per al registre de quatre esmenes tècniques, i negociaven sobre una cinquena. L'objectiu de les forces independentistes en aquesta cinquena era blindar que els fets del Tsunami Democràtic, qualificats de terrorisme pel jutge García Castellón, puguin entrar dins de l'amnistia. El termini de presentació de les modificacions acabava aquest dimarts a les 18 h.

Les esmenes d'ERC

D'altra banda, Esquerra Republicana ha registrat aquest dimarts dos blocs d'esmenes a la llei d'amnistia "per tal de millorar-ne la seguretat jurídica i ampliar l'abast de la llei en alguns supòsits".

Per una banda, les negociacions han donat els seus fruits en forma d'esmenes conjuntes que "milloren el redactat de la llei", però els republicans constaten que calen més avenços i que encara hi ha marge de negociació en ponència i comissió fins a l'aprovació definitiva. En aquest sentit, han registrat també esmenes pròpies que continuaran negociant en els propers dies.

D'una banda, els republicans han transaccionat fins a vuit esmenes amb PSOE, Sumar, EH-Bildu i BNG que milloren detalls d'alguns articles. Per exemple, es contextualitza que l'amnistia s'emmarca en el procés d'independència de Catalunya; s'exclou de la cobertura de l'amnistia els delictes del títol 24 del Codi Penal que atempten contra el dret humanitari (com ara els genocidis i els delictes de lesa humanitat); s'acorda que s'eliminarà del registre central d'infraccions contra la seguretat ciutadana les multes de la llei mordassa; i s'estableix que l'amnistia es podrà aplicar en qualsevol moment del procediment penal, també durant els judicis orals; entre d'altres.

Per altra banda, Esquerra Republicana ha presentat quatre esmenes pròpies, que en aquest moment no s'han arribat a transaccionar degut al poc temps per materialitzar un acord, però que confien pactar durant la ponència de la llei i la comissió, en què la negociació continuarà.

En concret, les quatre esmenes d'Esquerra Republicana impliquen:

Suprimir l'exclusió dels casos de terrorisme de la llei per tal de blindar-la al màxim possible, alhora que es garanteix la inclusió de tots els casos. Suprimir el llindar de gravetat que s'estableix en l'exclusió de les tortures i tractes degradants. Per als republicans, supeditar l'exclusió d'aquests actes a un llindar de gravetat dona un excessiu marge d'interpretació als jutges. Establir que la Generalitat pugui retornar les multes de la llei mordassa. I per últim, afegir que no només siguin les qüestions d'inconstitucionalitat les que facin alçar les mesures cautelars d'un procediment (com ara la presó preventiva o les ordres de detenció), sinó que també ho facin les qüestions prejudicials al TJUE.

El tràmit parlamentari

La llei d'amnistia continua el seu tràmit parlamentari al Congrés dels Diputats després que la majoria de la investidura votes en contra la setmana passada de les dues esmenes a la totalitat presentades pel PP i l'extrema dreta de Vox contra la proposició de llei. Van caure amb els 178 vots del PSOE, Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, el PNB, Podem i el BNG.