Carles Puigdemont ja va situar la gestió de la immigració en el punt de mira durant la famosa conferència a Brussel·les el novembre passat en el marc de l'inici de les negociacions de Junts amb el PSOE per investir Pedro Sánchez. "Tenim la taxa d'immigració més alta de tota la Península, el 16,2%, més de dos punts per damunt de la de Madrid, i no tenim competències ni recursos per a gestionar-la", va dir l'expresident aleshores.

Dos mesos després d'aquella conferència i un gir narratiu d'última hora, els postconvergents han facilitat l'aprovació in extremis dels primers decrets de la legislatura del Govern espanyol no participant en les votacions a canvi de la cessió de les competències d'immigració a la Generalitat. 

Una cessió que es presenta complicada a nivell jurídic, bàsicament perquè són competències reservades a l'Estat, segons va dictaminar el Tribunal Constitucional en la seva sentència sobre l'Estatut de Catalunya. Després de l'acord, Junts ha aprofundit encara més l'enduriment del seu discurs en matèria d'immigració, emulant una línia xenòfoba i racista de l'extrema dreta. Un discurs fins ara representat -dins de l'independentisme català- pel Front Nacional de Catalunya i, sobretot, Aliança Catalana, el partit de Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll amb el permís de Junts. 

Sense anar més lluny, ni 24 hores després de l'aprovació dels decrets, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha posat el focus en el problema de la multireincidència i ha defensat que la Generalitat ha de poder decidir si s'expulsa o no els migrants multireincidents. "Hem de mirar en quines condicions se'ls pots fer fora", ha dit en una entrevista a Catalunya Ràdio aquest dijous.

El partit de Puigdemont defensa que el Govern tingui "les competències de qualsevol Estat", incloent-hi permisos de residència, fluxos o qüestions laborals. Si bé ha assenyalat que el principal problema a abordar és per què hi ha multireincidència, Turull ha afirmat que "cap alcalde està satisfet que hi hagi persones al seu poble que hagin reincidit 210 vegades", fent referència a l'alerta que van fer els alcaldes de Junts al Maresme.

El posicionament dels alcaldes del Maresme, el precedent

Des de fa setmanes, fins i tot mesos, que Junts ha començat a parlar sobre el tema de la immigració, sobretot després de perdre l'alcaldia de Ripoll davant de l'extrema dreta catalana de Sílvia Orriols. La formació de Puigdemont ha posat el focus en aquesta qüestió, i ho ha fet amb un enfocament qüestionable, ja que en més d'una ocasió ha relacionat migració i delinqüència, el marc habitual de l'extrema dreta per criminalitzar els nouvinguts. "Hi ha immunitat per a una sèrie de gent que no té la sensació que qui la fa la paga", ha indicat Turull durant l'entrevista.

Fa unes setmanes, Junts va defensar aquest enfocament arran del posicionament de nou alcaldes del Maresme, que van ser notícia per demanar l'expulsió dels immigrants irregulars que eren reincidents. L'alcalde de Calella, Marc Buch, va demanar directament l'expulsió d'aquells delinqüents multireincidents que estiguin en situació irregular arran de la "inseguretat" que denuncia que viu el municipi. "Si no han vingut a integrar-se i a treballar com fa la majoria de la població, no tenen cabuda a casa nostra", va afirmar Buch. La direcció de Junts va tancar files amb els alcaldes: "Catalunya és un país acollidor, però també de drets i deures".

El cert és que l'associació entre migració i delinqüència no és real, ja que entre el 2000 i el 2014 la població migrant va créixer d'un 2,28% a un 10,74%, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), mentre que la taxa de criminalitat va passar del 45,9 delictes per cada 1.000 habitants a 44,7, segons el Ministeri d'Interior. David Karvala, portaveu d'Unitat contra el Racisme, afegeix que "no és simplement una qüestió de falsedat documental, sinó que és una utilització racista per desviar l'atenció del públic i no abordar les causes reals del problema".

Caldo de cultiu perfecte per als discursos antiimmigració

Aquesta mena de posicionaments són el caldo de cultiu perfecte per als discursos antiimmigració de l'extrema dreta, que anteriorment han capitalitzat Plataforma per Catalunya o el PP de Xavier García-Albiol a Badalona. I més recentment Aliança Catalana. D'aquesta manera, es normalitza un discurs que va en contra dels drets humans i discrimina una part de la població a partir d'un prejudici.

Més enllà de la pròpia radicalització de la dreta, en declaracions a Públic, Anna I. López, doctora en Ciència Política especialitzada en l'extrema dreta, va assenyalar que les conseqüències d'aquest discurs criminalitzador és que permea al conjunt de la societat i potencia les actituds racistes i xenòfobes. "Quan el discurs racista entra a l'escena política i es normalitza, hi ha un augment de delictes d'odi", va apuntar l'experta. "És molt perillós perquè obre el camí a l'extrema dreta", apunta David Karvala.

Eleccions catalanes i europees a la vista

L'enduriment de la narrativa de Junts sobre la immigració respon a diversos factors, però un factor clau ha estat l'entrada de l'extrema dreta catalana en alguns ajuntaments, concretament a Ripoll, on governa Aliança Catalana, el partit de Sílvia Orriols. Junts vol capitalitzar el discurs en matèria d'immigració, més aviat de rebuig, de cara a les properes cites electorals -europees i catalanes- i evitar així la pèrdua d'electorat.

Karvala assenyala que Junts, en matèria d'immigració, està actuant "com un partit de dretes, igual que el PP o el partit de Macron a França, i ho fa per un tema electoral". El portaveu d'Unitat contra el Racisme lamenta que "en lloc de combatre el racisme, l'alimenta amb aquest posicionament".