Oriol Junqueras ha materialitzat aquest dilluns la seva retirada de la presidència d'Esquerra, tal com va anunciar després de la desfeta electoral que els republicans van patir a les eleccions al Parlament del 12 de maig. Caldrà veure si aquest és un punt i final, o un punt i seguit, en el lideratge de Junqueras al capdavant d'ERC, però de moment aquest dilluns ha participat en la seva última Executiva nacional del partit i s'ha acomiadat dels companys i companyes de la direcció.

Un adéu que s'ha viscut amb una certa fredor per part dels que s'alineen amb la tesi liderada per la secretària general, Marta Rovira, que aposta per una renovació total de la cúpula que ha pilotat Esquerra els últims 13 anys, i protagonitzar-ne una transició tranquil·la cap a una nova direcció. Tot i això, fonts internes asseguren que la cordialitat ha estat present i no s'han viscut els moments d'alta tensió i forta discussió que van protagonitzar les reunions de l'Executiva immediatament posteriors a les eleccions del 12 de maig.

Procés d'"escolta" de les bases per tot el país

Junqueras té previst visitar demà la seu nacional d'ERC al carrer Calàbria de Barcelona per acomiadar-se del personal del partit i tancar oficialment la seva etapa com a president d'Esquerra, un cop presentada la dimissió. A partir d'aquí iniciarà allò que Junqueras ha anomenat "un procés de contacte i escolta" amb la militància del partit de tots els territoris, amb visites per tot Catalunya, per auscultar les inquietuds de les bases d'ERC. Amb això, Junqueras decidirà si es presenta a la reelecció a la presidència d'Esquerra al congrés fixat per al 30 de novembre.

Fonts properes a Junqueras asseguren que "està decidit i té convicció i força per liderar una nova etapa de reconstrucció del partit, però dependrà de les vibracions que li transmetin des de les bases". Aquestes mateixes fonts recorden que durant bona part de la seva presidència, Junqueras ha estat "amb les mans lligades per poder exercir les seves funcions, primer 4 anys a la presó i després inhabilitat fins ara". Els col·laboradors més estrets asseguren que una vegada aplicada l'amnistia, Junqueras no descarta presentar-se a les eleccions si les bases li donen la confiança per continuar dirigint el partit al novembre. Cal recordar que Junqueras només s'ha presentat una vegada el 2012, ja que el 2015 ERC no es va presentar a causa de la candidatura independentista conjunta de Junts pel Sí. I després el 2017 Junqueras ja era a la presó, i encara que va liderar la llista no va poder ocupar l'escó.

Amb "legitimitat" i "força" per continuar liderant ERC

En aquest sentit, Junqueras no se sent responsable de les diverses desfetes electorals que ha patit ERC el darrer any, ja que no ha pogut participar en les decisions estratègiques, assegura. De fet, fonts del seu entorn afirmen que decisions com l'avenç electoral de les eleccions es va fer per part del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i no es va consultar al president del partit. Amb això Junqueras es considera amb "legitimitat" i "forces" per liderar aquesta etapa que denomina de "reconstrucció", malgrat els mals resultats electorals.

Una visió que xoca amb aquella que expressen els partidaris d'una renovació total de la cúpula directiva d'Esquerra, amb Marta Rovira al capdavant, després d'"un cicle esgotat". Els retrets sobre l'actuació de cadascuna de les parts confrontades -la que lidera Rovira i Aragonès per una banda i la de Junqueras- han estat nombrosos i agres en algun moment. I vénen de lluny, però especialment augmentats després dels mals resultats a les eleccions municipals i generals.

Aquest dilluns, l'Executiva nacional d'Esquerra també ha servit per valorar els resultats de les eleccions europees. I també hi ha hagut una òptica diferent segons el sector de la direcció que hi ha intervingut. Junqueras ha defensat que les eleccions europees, en què el president del partit fins avui s'ha involucrat personalment, suposen un punt d'inflexió en la caiguda electoral dels republicans. Tot i haver perdut més de 6 punts i 370.000 vots. Mentrestant, els partidaris de Rovira mantenen que tot i ser una caiguda menor de la prevista i haver revalidat els tres eurodiputats d'Ara Repúbliques és un símptoma més del fort desgast electoral que pateix el partit, que va més enllà d'uns comicis o d'altres, i que requereix un canvi de lideratges i d'estratègia, encara que realitzats de manera "assossegada".

La ruptura d'un tàndem històric, Rovira agafa el timó

No es detecta a Esquerra una fractura a les bases que pugui provocar una batalla campal ni possibles escissions. La divisió se centra en els partidaris d'una renovació total de la direcció, i els que consideren que en la situació actual Junqueras encara és un actiu polític i electoral. Però cal veure si sorgeix una candidatura de renovació que faci front a l'opció de Junqueras de cara al congrés del novembre. I qui la lidera i la conforma. S'estan movent coses al partit, però es desconeix en aquests moments qui serien els candidats o candidates. El que queda clar és que des d'aquest dilluns ha quedat oficialitzada la ruptura del tàndem entre Junqueras i Rovira que va agafar les regnes del partit el 2011, en el pitjor moment de la història d'Esquerra, amb només 10 diputats després dels tripartits de Maragall i Montilla.

De moment, la secretària general, Marta Rovira, agafarà el timó d'Esquerra i pilotarà la nau en una complexa i difícil situació després de la desfeta electoral, però amb decisions importants per prendre. Entre elles la que té a veure amb la constitució aquesta tarda de la Mesa del Parlament i especialment per la negociació per a la investidura del socialista Salvador Illa com a president de la Generalitat. A ERC es mostren partidaris a negociar però no descarten una repetició electoral –"no ens fa por", asseguren des de la direcció- si no s'accepten les condicions, que passen per un sistema de finançament "singular" per a Catalunya a l'estil del pacte fiscal basc.

El Consell Nacional posa dissabte les bases de la consulta per a la investidura

Junqueras dimiteix aquest dilluns i dissabte que ve assistirà al Consell Nacional d'ERC ja com a militant de base i expresident del partit. Segons apunta l'ACN, no es preveu que Junqueras parli, ja que una intervenció seva es podria entendre com un comiat definitiu. En canvi, el seu entorn insisteix que, en qualsevol cas, l'adéu només és temporal i provisional. El Consell Nacional de dissabte servirà per establir les bases de la consulta a la militància sobre una eventual investidura. Les bases aprovaran el reglament de la pregunta, que no serà concreta sobre cap candidat a presidir la Generalitat, ja que no s'espera que encara hi hagi cap acord dels partits ni proposta en ferm.