Si algú pensava que la Fiscalia anava a moure's un mil·límetre i suavitzar mínimament les seves posicions en el marc del judici a la cúpula del procés, aquest dimarts haurà vist aquesta idea estavellar-se contra un mur. El fiscal Javier Zaragoza ha assegurat davant el Tribunal Suprem que els fets esdevinguts a Catalunya "entre març de 2015 i octubre de 2017 van ser un cop d'estat", "la substitució d'un ordre jurídic per un altre per mètodes il·legals".

Zaragoza, que ha exposat la primera part de l'informe final de la Fiscalia després de gairebé quatre mesos de judici, ha assegurat que els processats pretenien "derogar i suspendre la Constitució i proclamar la independència d'una part del territori nacional". La seva tesi és la que ja va exposar al seu escrit d'acusació provisional, si bé avui ha afilat el llenguatge i ha comprat la definició del procés com "un cop d'Estat", rebatent fins i tot les conclusions de l'Advocacia de l'Estat, que acusa d'un suposat delicte de sedició. "No pot ser una sedició, un crim contra l'ordre públic. Això va ser un atac contra l'ordre constitucional", incidia.

Al seu torn, el fiscal ha negat que els processats siguin "presos polítics", i els ha acusat d'"intentar liquidar la Constitució espanyola de 1978", de fer-ho usant "mètodes coactius", "utilitzant la violència". Segons Saragossa, va haver-hi violència, i la rebel·lió "no necessita ni violència greu ni violència armada": "No fan falta armes ni militars". "Ha estat la crònica d'un alçament anunciat".

També ha justificat les càrregues policials per impedir el referèndum de l'1 d'octubre de 2017 -"L'ús de la força necessària és legítim quan no existeixen altres mitjans"-, i ha assegurat que els processats van incomplir i van desobeir "reiteradament les resolucions judicials".

"Han infringit les lleis de la convivència, han trencat l'ordre constitucional. Han enfrontat a milers de ciutadans contra els servidors de l'ordre públic, han obstaculitzat greument les actuacions judicials, han destinat fons públics per finançar activitats il·lícites", resolia.

La setmana passada, la Fiscalia ja va avançar que elevava a definitiu el seu escrit d'acusació provisional, per la qual cosa manté les mateixes peticions de presó per als processats. De la mateixa manera actuen l'Advocacia de l'Estat i l'acusació popular, exercida pel partit ultradretà Vox, que prendran la paraula en la sessió de la tarda.

Junqueras, "el motor principal de la rebel·lió"

Com recull al seu escrit d'acusació, Zaragoza ha repetit que va haver-hi "tres pilars" en els quals es va sustentar l'estratègia cap a la independència: El Govern -"Maquinista principal"-, el Parlament i les organitzacions socials, fonamentalment l'ANC i Òmnium Cultural. "Va haver-hi un concert entre la Generalitat, el Parlament i els actors socials", afirmava.

En aquest "concert per delinquir", el fiscal descrivia l'exvicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, com "el motor principal de la rebel·lió". "És qui ha estat empenyent des de fa molt temps perquè aquesta situació es produís", incidia.

Retreia a Junqueras que desoís fins a "vuit" advertiments del Tribunal Constitucional, i incidia en la seva "responsabilitat i lideratge" en el procés. Junqueras i la resta del Govern, així com la llavors presidenta del Parlament, Carme Forcadell, van desobeir "totes i cadascuna de les decisions, actuacions i sentències dictades pel Constitucional", sostenia.

En aquest punt, Zaragoza disparava també contra l'exconseller d'Interior, Joaquim Forn, i repassava les reunions en les quals la cúpula dels Mossos va advertir al president Carles Puigdemont, a Junqueras i a Forn, dels alts riscos que hi hagués episodis de violència l'1-O.

El fiscal afirmava que en aquest període Catalunya va viure "en un Estat d'excepció de facto", sempre amb la col·laboració dels Mossos d'Esquadra envers el full de ruta independentista. "Tot el disseny dels Mossos per l'1-O va ser un muntatge", afegia, malgrat que l'operatiu de la policia catalana va ser avalat pel coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos, al comandament de l'actuació de tots els cossos policials per frustrar el referèndum.

I, pel que fa a la "mobilització popular" impulsada per l'ANC i Òmnium Cultural, Zaragoza ha assegurat que aquesta va servir com una més de les "armes" usades "per empènyer el desenvolupament de tot el procés". Els seus líders, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, van tenir "una participació important com a dinamitzadors" d'aquesta mobilització, per permetre les votacions i per "impedir l'actuació" de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil l'1-O. A ells s'ha referit irònicament com "els reis i senyors de l'ordre cívic de Barcelona".

Després d'una exposició d'una mica més d'una hora, Zaragoza cedia la paraula al fiscal Jaime Moreno, i s'acomiadava amb un al·legat dirigit directament als 12 processats: "No els demano que renunciïn a les seves conviccions. Tenen tot el dret a defensar els seus ideals. Això és una democràcia. Però no els poden imposar per mètodes il·legals".

"Sense violència física no hauria estat possible"

Per la seva banda, el fiscal Moreno ha centrat la seva intervenció a desgranar els elements que, al seu criteri, proven que va haver-hi violència durant el procés, la violència "suficient" per complir els objectius dels processats. "Sense violència física no hauria estat possible traçar els camins necessaris per a aquest full de ruta". "[Els acusats] Sabien que hi hauria enfrontaments i van cridar la ciutadania a enfrontar-se", resumia. Com a exemple d'aquestes crides a "enfrontar-se" es referia a diverses declaracions i tuits cridant a la participació en el referèndum, fins i tot aquells que explícitament esmentaven el caràcter pacífic de les reivindicacions independentistes.

Així, el fiscal s'ha referit a "tres moments" de violència "necessària": "La necessitat de creuar el Rubicó del referèndum [1 d'octubre]"; la necessitat "d'evitar la recerca d'un jutge que havia tocat la medul·la de l'organització del referèndum [la protesta del 20-S]", i la importància d'"assetjar a les forces i cossos de seguretat de l'Estat", això és: els escarnis a policies i guàrdies civils enviats per frustrar el referèndum.

"Catalunya es va convertir en un polvorí i el clima va ser insurreccional", sintetitzava el representant del Ministeri Públic. A més, Moreno incidia que la Generalitat ja tenia "policia, força coactiva, capacitat legislativa i de despesa", i per tant no requeria "prendre centres de poder", ja que els controlava tots.

I, sobre els exemples concrets de violència, el fiscal assegurava que el còmput de civils i policies ferits l'1-O no hauria de "deslligar-se", com de forma "intel·ligent" han pretès les defenses, i que el total de 1.093 ferits l'1-O (1.000 eren civils) són atribuïbles a l'actuació del Govern. "Va haver-hi intimidació", "insults", "amenaces". "Ens han explicat les puntades al cap, als testicles, fractures, cops de puny...", deia.

El dard del fiscal Moreno al Govern de Rajoy

D'altra banda, el fiscal Moreno no ha deixat passar l'ocasió de llançar un dard a l'Executiu de Mariano Rajoy. Ho feia quan comparava l'1-O amb la consulta sobiranista del 9 de novembre de 2014. En aquest punt, argumentava que, "a diferència del 9-N", "l'Estat va intervenir [l'1-O], fonamentalment a través del poder judicial", etzibava, retraient així la falta d'actuació política.

Aquesta resposta política va arribar després de la declaració unilateral d'independència (DUI) -"Simbòlica", segons els acusats-, amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució per primera vegada en la història.

"El Govern va actuar com una organització criminal"

La tercera fiscal a intervenir, Consuelo Madrigal, ha acusat el Govern d'actuar com una "organització criminal" per costejar les despeses del referèndum de l'1-O, amb les seves corresponents "maniobres per a encobrir delictes".

Madrigal, que s'ha encarregat de l'exposició del suposat delicte de malversació -que el Ministeri Públic estima en 3 milions d'euros- ha afirmat que tots els consellers van dur a terme "un exercici abusiu de funcions públiques per executar el referèndum, ignorant de pas els "reiterats" advertiments del Constitucional.

Segons Madrigal, l'emissió de factures negatives per part d'empresaris que van efectuar o van acceptar efectuar treballs per l'1-O, no suposa una renúncia a cobrar aquests treballs, i per tant el prejudici a les arques públiques es donaria, encara que no s'haguessin arribat a abonar aquests imports.