"Vull denunciar la crueltat roïna i mesquina de qualsevol forma de feixisme". David Fernàndez, exdiputat de la CUP al Parlament de Catalunya, responia així a l'única pregunta formulada pels ultradretans de Vox, que exerceixen com a acusació popular en el judici a la cúpula del Procés. Fernàndez ha fet una defensa ferma del dret a l'autodeterminació en la seva declaració. Durant el seu testimoni, el també periodista ha recalcat que "era conscient" que l'1-O era un acte de "desobediència" i que continuarà exercint-la "mentre l'autodeterminació sigui un delicte". 

En aquest sentit, ha recalcat que va desobeir a "consciència", com també va fer-ho a la consulta del 9 de novembre de 2014. "I no només jo, sinó crec que també 2,3 milions de persones perquè, si l'autodeterminació és el delicte, em declaro culpable i reincident, perquè mentre sigui delicte seguiré fent-ho i reincidint fins que aquest dret no sigui un delicte, sinó que sigui un dret democràtic". La declaració de David Fernández ha estat, probablement, una de les més contundents efectuades al judici en defensa de la desobediència com a eina d'intervenció política. Les seves respostes han estat més curtes, però es poden considerar comparables a les que va fer al principi del judici com acusat el president d'Òmnium Cultural,  Jordi Cuixart.

A preguntes de Benet Salellas, advocat de Jordi Cuixart, Fernàndez ha relatat també les "vuit hores de setge policial" de la seu de la CUP, a Barcelona, el 20 de setembre de 2017. Ha defensat l'"actitud deliberadament pacífica" dels concentrats, i ha titllat d'"anòmala" la pretesa actuació policial, que passava per registrar l'edifici "sense ordre judicial".

Com a testimoni de les defenses, davant la Sala Penal del Tribunal Suprem, l'exparlamentari ha accedit a contestar els ultradretans després d'embrancar-se en una breu picabaralla amb el president del tribunal, Manuel Marchena, que li ha recordat les conseqüències legals de no respondre a una de les parts, en estar citat com a testimoni.

El lletrat i candidat de Vox a les eleccions del 28-A i del 26-M, Pedro Fernández, ha preguntat a l'exdiputat si membres d'Arran o de l'esquerra abertzale van participar en tallers de resistència passiva en els dies previs al referèndum sobiranista de l'1 de octubre de 2017. "Si no declarés a l'extrema dreta, quedaria invalidat el meu testimoni?", ha qüestionat el testimoni al president del tribunal. Marchena li ha recordat la seva "obligació de contestar", i que, de no fer-ho, s'exposava a ser imputat per un presumpte delicte de desobediència. De fet, dos exdiputats de la CUP, Antonio Baños i Eulàlia Reguant, estan precisament en aquesta situació per no haver respost a la ultradreta, informa Alejandro López de Miguel.
​
"El president del Tribunal no està per resoldre dubtes jurídics. Si vostè no vol declarar, assumeix les conseqüències", li etzibava Marchena.

"Per imperatiu legal", el testimoni ha contestat finalment Fernàndez que sí que va haver-hi membres d'Arran entre els organitzadors, però no membres de l'esquerra abertzale, encara que no podia descartar que prenguessin part en els tallers, sense exercir tasques d'organització: "Van participar-hi milers de persones ", ha tancat.

Desobediència civil 

El caràcter pacífic de la mobilització que va acompanyar el referèndum de l'1 d'octubre també ha estat posat en relleu en els interrogatoris de dirigents polítics i socials, com Jordi Armadans, director de l'ONG Fundipau; o Ruben Wagensberg, diputat d'ERC, especialment significat per la seva participació en la campanya 'Casa nostra, casa vostra' en favor de l'acollida a les persones migrants. Wagensberg ha qualificat diputat  el referèndum com "l'acte de desobediència civil més destacat dels darrers temps a Europa". A preguntes del fiscal Fidel Cadena sobre el motiu de la seva presència en més d'un centre de votació va argumentar que ho va fer "no per impedir res, sinó per defensar el dret a votar".

Marchena se sent insultat

Altres testimonis, com el tinent d'Alcaldia de Barcelona, Gerardo Pisarello, o l'advocat Enoch Albertí, experts en Dret Constitucional, van intentar fer referència, a preguntes de la Defensa, al dret d'autodeterminació. El president de la Sala, Manuel Marchena ho va impedir visiblement alterat. Va rebutjar les referències històriques que intentava aportar Pisarello i va arribar a qualificar com un "insult" als magistrats del Tribunal el fet que uns constitucionalistes els intentessin explicar en què consisteix el dret d'autodeterminació.  

Expulsat de la sala per portar una samarreta de suport als presos

Durant la jornada del matí ha estat expulsat de la sala un membre del públic que havia acudit al Tribunal Suprem per mostrar el seu suport als presos polítics. Era Albert Boada, exregidor de la Crida per Sabadell, que lluïa una samarreta amb el lema "llibertat presos polítics". Segons ha explicat ell mateix en un vídeo, quan s'ha assegut se li han apropat dos agents de la Policia Nacional i li han dit que havia de marxar de la sala per "desordres públics". També li han explicat que el denunciarien per "vestir d'aquella manera" i, finalment, l'han tret de la sala després d'envoltar-lo entre vuit agents del cos.