Judici al ProcésEl cap de l'operatiu de l'1-O acusa els Mossos d'"obstruir físicament" la tasca dels policies per evitar el referèndum

Per fi algú s'ha responsabilitzat de l'operatiu policial de l'1-O, però a continuació ha culpat de tot el que va passar aquell dia als Mossos d'Esquadra. Un operatiu dels Mossos "no dissenyat" per complir amb el mandat judicial, i "masses perfectament coordinades mitjançant exercicis de força física" per "impedir l'entrada de les forces i cossos de seguretat de l'Estat" als col·legis electorals ". Això és el que van trobar els gairebé 6.000 agents de Policia Nacional i Guàrdia Civil quan van actuar contra el referèndum de l'1-O, segons el responsable d'aquest operatiu policial, Diego Pérez de los Cobos, coronel de la Guàrdia Civil.

Pérez de los Cobos defensa l'"ús exquisit de la proporcionalitat" dels agents

En la seva compareixença com a testimoni davant la Sala Penal del Tribunal Suprem, que ha de jutjar el Procés català, Pérez de los Cobos s'ha emprat a fons per convèncer els magistrats que el Procés va ser violent, conscient que el seu testimoni és clau per sostenir el delicte per rebel·lió del que estan acusats la majoria dels dirigents independentistes processats en aquesta causa.

Colpejant amb una duresa inusitada durant les seves tres hores de declaració, afirmant que no hi va haver ordre política de retirada -i que les actuacions van continuar a la tarda-, el coronel de la Guàrdia Civil ha apujat el to contra l'exmajor dels Mossos Josep Lluis Trapero per seguir l'estela de la Generalitat i no el mandat judicial -"la seva actitud era de posar pals a les rodes en tot"-, però també contra la policia catalana en genèric.  

"La gran pregunta [abans de l'1-O] era com van a actuar els Mossos", sostenia, per contestar per si mateix. Els ha acusat de dissenyar "un dispositiu més encaminat a facilitar la celebració del referèndum il·legal" que "a impedir-lo", "fet perquè no funcionés", d'adoptar una actitud de "passivitat absoluta". I fins i tot d'"entorpir" i "obstruir físicament" l'actuació policial deliberadament en 10 o 11 locals que no ha detallat. Això hauria desembocat en "situacions delicades", en contrastar el suport dels Mossos als ciutadans concentrats amb l'actuació dels agents de Policia Nacional i Guàrdia Civil que van intentar fer-se amb les urnes. 

Acusa els Mossos de dissenyar "un dispositiu més encaminat a facilitar la celebració del referèndum il·legal" que "a impedir-loo"

Li retreia haver dissenyat un desplegament per a l'1-O que només pretenia aportar certa imatge de legitimitat al referèndum, al posar parelles d'agents a les portes dels més de 2.200 col·legis electorals, sense que aquests intervinguessin per impedir les votacions -ha menyspreat i desmentit l'informe dels Mossos sobre com van impedir votacions en 99 col·legis electorals. "Només van servir per disseminar la força i fer-la inoperant", va sentenciar després.

Segons aquest relat, els Mossos haurien participat fins i tot en tasques de contravigilància. Així, i davant preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, Pérez de los Cobos ha confirmat que hi va haver "vehicles camuflats" dels Mossos exercint aquest tipus de tasca -"s'han comprovat matrícules"-, ha afirmat.

En aquesta línia, i seguint també l'estela del exdelegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i l'exsecretari d'Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, Pérez de los Cobos afirmava que, d'haver comptat amb el suport dels Mossos, els 6.000 agents "haurien estat suficients per complir una part considerable de la interlocutòria".

Un ús "exquisit de la proporcionalitat" l'1-O

En aquesta equació introduïa, a més, la variable de "l'alt grau d'agressivitat i hostilitat" dels concentrats a les escoles. Juntament amb la "passivitat" dels Mossos, aquesta "agressivitat" va dificultar considerablement la seva actuació, tenint en compte que en alguns col·legis fins i tot es va col·locar a "avis i nens com avantguarda dels parapets", per dificultar l'actuació dels agents.

Les imatges de l'1-O demostren que els policies sí que van actuar amb violència, tot i la versió del coronel Pérez de los Cobos, però, com era d'esperar, ell ha seguit la línia dibuixada per tots els representants del Govern de Rajoy i de les forces de seguretat fins a la data pel que fa a aquestes actuacions.

Ha defensat que l'actuació dels agents sota el seu comandament va pretendre ser "el més escrupolosa possible", que "en cap cas es va encaminar cap a les persones" que estaven votant, sinó que es va orientar contra els que van intentar impedir-los que complissin la seva tasca. Van evitar que es votés en 200 centres, en 113 amb "actuació de força". Sempre, deia, amb un "ús exquisit de la proporcionalitat", pel que no "van arribar a desallotjar els locals en els quals estaven tenint lloc les votacions". "Enfrontaments amb ciutadans no n'hi va haver en cap cas", incidia.

Ni rastre d'autocrítica, ni rastre de referències a la violència que ja han retret l'ONU, el Consell d'Europa o Amnistia Internacional, i que està sent investigada pel Jutjat d'Instrucció Número 7 de Barcelona, amb prop de tres desenes d'agents imputats en aquesta causa.

En qualsevol cas, i després de declarar durant tres hores, Pérez de los Cobos tornarà a comparèixer com a testimoni aquest dimecres. Només una de les defenses, la que coordina el lletrat Xavier Melero (Joaquim Forn), ha pogut plantejar-li preguntes abans que Manuel Marchena decidís donar per finalitzada la jornada de treball, passades les 20.30 hores. I altres advocats han mostrat el seu interès per qüestionar el que va ser el màxim responsable directe de l'operatiu de l'1 d'octubre. O, almenys, l'únic que ha donat la cara fins a la data.