Jordi Cabré guanya el 59è premi Sant Jordi de Novel·la amb un thriller psicològic

L'absència dels presos, especialment la de Jordi Cuixart, ha marcat per segon any consecutiu la Nit de Santa Llúcia, la festa de les Lletres Catalanes que organitza Òmnium Cultural. L'edició d'enguany, la 68a, s'ha celebrat a Sabadell i segons el vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri, s'ha escollit "perquè és i ha estat la ciutat d'acollida de grans amics com la Carme Forcadell, en Jordi Cuixart o la Muriel Casals, a qui continuem trobant a faltar". L'espectacle ha volgut recordar la història industrial de la ciutat i ha posat al centre de l'esdeveniment la paraula, amb textos d'autors sabadellencs com Joan Oliver o Roc Casagran. L'acte l'ha presentat Marta Càceres.

Com a novetat, cal destacar que aquest any i durant els tres propers, serà la Fundació Enciclopèdia Catalana, juntament amb Òmnium Cultural, qui editi el premi Sant Jordi, que arribarà a les llibreries el pròxim febrer.

Un thriller metaliterari, guanyador del Premi Sant Jordi d'enguany

Jordi Cabré (Barcelona, 1974) s'ha endut el 59è Premi Sant Jordi de Novel·la, dotat de 60.000 euros, amb Digues un desig, una obra sobre identitats, mentides i la por en aprofundir en els límits d'un mateix. "Digues un desig és un thriller psicològic que intenta mostrar com tant la realitat com la ficció poden acabar destrossant la nostra vida. De fet, la línia entre aquests dos conceptes és tan fina que sovint ho confonem. Tots tenim una part de nosaltres que ens agrada negar", ha dit Cabré sobre la seva novel·la. L'autor havia quedat finalista del premi el 2003 i el 2011.

David Guzman, membre del jurat del Sant Jordi ha destacat la capacitat de Cabré d'involucrar el lector en una espiral metaliterari que fa qüestionar la mateixa experiència de lectura. "Se n'ha de destacar també el gran exercici d'estil i l'humor que travessa tota la novel·la".

Jordi Cabré s'ha adreçat als assistents al lliurament de guardons de la Nit de Santa Llúcia i els ha parlat, com tants altres, dels absents, empresonats o a l'exili, quatre d'ells en vaga de fam, i ha fet una crida prou explícita a la mobilització ciutadana. "Quan convé hem de ser capaços de col·lapsar la ciutat de Barcelona", ha afirmat.

Poesia que neix del desamor i una revisió dels clàssics

El Premi Carles Riba de Poesia -el més antic a Catalunya- ha estat per a Carles Rebassa (Palma, 1977) i la seva obra Sons bruts, un llibre de sonets que dóna compte "d'un combat entre l'amor i la mort i que va veure el seu origen el 2003 fruit d'un desamor", segons l'autor. Els 68 sonets, cisellats des del 2003 fins al 2018, "són un bon senyal de l'excel·lent estat de salut de la poesia", ha dit Maria Cabrera, una de les membres del jurat. "La construcció d'un llibre de poemes és paral·lel a la construcció d'un cos. Vaig triar el sonet perquè és una unitat poètica filosòfica que batega per ella mateixa", ha dit Rabassa durant la roda de premsa anterior a l'entrega del premi.

Rebassa ha rebut el premi amb una proclamació dels principis que inspiren la seva poesia. "Poesia a favor de la desobediència i contra la repressió", "poesia contra el capital i a favor de la revolta", poesia per poder "cagar-se en Déu i la mare de Déu sense haver de passar pel jutjat". "A mi sempre m'han ensenyat que quan tinc un micròfon al davant només puc fer o política o poesia. I el millor, és fer les dues alhora" ha dit abans de fer una crida en defensa de la llengua comuna dels Països Catalans. "Cal que ens mantinguem ferms en la defensa quotidiana de la llengua", ha demanat.

Per la seva part, Víctor Garcia Tur (Barcelona, 1981) s'ha alçat amb el Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions amb El país dels cecs, un recull de contes que abasten més de 400 anys d'història: el primer conte se situa en la Xina del segle XVII i el darrer centra la seva història en els viatges en el temps. Tot un homenatge a les obres de grans mestres narratius com Ursula K. Le Guin, Jorge Luis Borges o Rudyard Kipling. "He buscat contes que sempre m'havien interessat moltíssim i els he reelaborat. He agafat idees d'altres autors i les he portat cap al meu terreny". El conte que dóna títol al recull imagina la possibilitat d'un Borges caigut a Catalunya i a l'exili argentí després de la guerra civil. Tot un homenatge i reverència a l'herència que planteja una reflexió interessant sobre la idea de l'originalitat i el plagi en el món de la literatura.

Reconeixement al periodisme crític

El Premi Internacional Joan B. Cendrós ha caigut enguany en mans del finlandès Pertti Pesonen, un periodista de la televisió pública de Finlàndia, autor de La venjança espanyola ('Espajalainen kosto'), que narra com ha canviat la vida quotidiana de les parelles de Jordi Cuixart i Joaquim Forn, Txell Bonet i Laura Masvidal, respectivament. Així, s'ha volgut premiar aquest periodista en la seva tasca d'internacionalització de la causa catalana.

Pertti Pesonen ha lamentat les desqualificacions que alguns mitjans han llançat contra ell pel fet d'haver explicat el que va veure l'1 d'octubre de l'any passat a Catalunya i s'ha adreçat a la parella de Jordi Cuixart, Txell Bonet, amb un senyal de solidaritat pel fet d'haver de passar el Nadal, ella i el seu fill, per segon any consecutiu, sense la companyia del seu company i pare.

A l'edició de l'any passat, es va atorgar per primer cop el Premi de Comunicació Muriel Casals, que va recaure en les redaccions d'informatius de TV3 i Catalunya Ràdio. Aquest any el premi se l'han endut el productor Jaume Roures i el periodista Tatxo Benet "per la qualitat periodística dels seus projectes empresarials i per la seva voluntat de profunditat democràtica", en vàries iniciatives com Público, els documentals Las cloacas de Interior i 20-S o la iniciativa d'haver muntat el centre internacional de premsa per al referèndum de l'1 d'octubre.

 En el moment de recollir el premi Jaume Roures i Tatxo Benet han fet referència a la seva diferent procedència i han destacat el seu acord i coincidència en la seva feina quotidiana, al costat de milers de persones. Roures ha afirmat que el moment actual reclama "intel·ligència" i que Òmnium Cultural representa aquesta qualitat. I Benet ha parlat a més de "la constància" com "clau de volta de tot plegat". "Amb constància aconseguirem el que volem", ha assegurat.

La necessitat de reivindicar el conte i la novel·la infantil i juvenil

Núria Franquet (Premià de Mar, 1972) s'ha fet amb el 56è premi Josep M. Folch i Torres de novel·les per a nois i noies (un premi que a l'edició de l'any passat va quedar desert) amb La Liang dins del quadre i Maite Carranza ha guanyat el 45è premi Joaquim Ruyra de Narrativa Juvenil amb l'Alè del Drac.

Durant la roda de premsa anterior a la gala, Franquet ha volgut reivindicar els personatges femenins en els contes infantils: "Volia escriure sobre una nena que se sent molt petita a causa del seu desarrelament. He intentat abordar la realitat i els sentiments que tenen molts infants quan migren a un altre país". Per part seva, Maite Carranza ha imaginat una ficció per a explicar la genialitat d'un geni de casa nostra, Antoni Gaudí.

"Fer de la cultura la clau de la revolta"

En la cloenda de l'acte, el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, l'alcalde de Sabadell, Maties Serracant, el president del Parlament, Roger Torrent, i el president de la Generalitat, Quim Torra, han intervingut per assenyalar la dificultat que representa la celebració de la Nit de Santa Llúcia, per segona vegada, en absència del seu president, Jordi Cuixart, empresonat des del 16 d'octubre del 2017, per la seva implicació en la convocatòria del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre. D'una manera o d'una altra tots han assenyalat la vinculació entre dos conceptes: cultura i llibertat. 

Gairebé tots ells han parlat també de dues dones de Sabadell, "l'enyoradissima Muriel Casals" i "l'estimada Carme Forcadell" -en paraules de Marcel Mauri- per posar en valor "el seu lideratge femení, valent i ferm", i han recordat la vinculació de Cuixart amb aquesta ciutat, així com la d'altres personalitats de la cultura, com Teresa Rebull, Feliu Formosa, Teresa Claramunt o Ramon Barnils.

"Davant la repressió hem de fer de la cultura la clau de la revolta que ens permeti avançar cap a la República culta i justa que necessitem", ha dit Marcel Mauri, que ha recordat i emfasitzat una frase de Cuixart: "Mai, mai, mai podran empresonar les idees".

El propi Cuixart, en una carta des de la presó de Lledoners, també ha subratllat la capacitat de la cultura i la literatura per enderrocar els règims totalitaris. "Els hereus de Franco  no aturaran mai l’anhel democràtic de la majoria del poble de Catalunya", ha escrit.

I en relació als pròxims dies, Marcel Mauri ha afirmat que Òmnium Cultural respondrà amb determinació i contundència a “la provocació de portar el Consell de Ministres a Barcelona un any després d’unes eleccions imposades”. “Davant les seves ofenses, no dubteu que respondrem amb intel·ligència, determinació i la no-violència com a bandera”.

Roger Torrent, a més d'explicar la conversa que havia mantingut feia poques hores a la presó de Mas d'Enric amb Carme Forcadell, s'ha referit als presos en vaga de fam, per proclamar que "la vergonya perseguirà per sempre més a aquells que la permeten".

I Quim Torra, que ha denunciat la utilització de nou d'un relat fictici sobre el caràcter violent de l'independentisme, ha tornat a assenyalar que "a Catalunya no hi ha un problema de convivència sinó de democràcia".