Este artículo se publicó hace 6 años.
PROCÉS A L'INDEPENDENTISMEJoaquín Urías: "Els jutges estan prenent decisions guiats per la seva ideologia"
El professor de Dret Constitucional i exlletrat del TC veu "manca de neutralitat" en els tribunals que estan encausant l'independentisme. "No cal que rebin ordres". Urías ha participat a Barcelona en la jornada 'Veus emmordassades', organitzada per l'ajuntament de la ciutat i la plataforma No callarem.
Carles Bellsolà
Barcelona-
Molt s'ha parlat –per posar-la en dubte– les darreres setmanes d'una pretesa manca d'independència del poder judicial en les decisions que pren relatives al procés sobiranista. El professor de Dret Constitucional i exlletrat del Tribunal Constitucional (TC) Joaquín Urías, una veu especialment crítica amb el comportament dels tribunals espanyols, no veu clara aquesta manca d'independència, perquè "això significaria que obeeixen ordres" del Govern central, i no n'estic segur que sigui el cas". Però sí que hi aprecia una clara "manca de neutralitat" dels jutges.
"Magistrats com els del Tribunal Constitucional, jutges com el del Suprem [en al·lusió al jutge del TS Pablo Llarena] estan prenent decisions guiats per la seva pròpia ideologia", afirma Urías a Públic en una cel·la de l'antiga presó Model de Barcelona, on ha participat aquest dijous en la jornada Veus emmordassades. La llibertat d'expressió a presó, organitzada per l'ajuntament de la ciutat i la plataforma No callarem.al voltant de la "pressió repressora" de l'Estat respecte a la llibertat d'expressió.
"No cal que rebin ordres", expressa Urías. Considera que molts jutges "estan convençuts que la unitat d'Espanya és un bé tan important que, per frenar [la independència de Catalunya] hi cap qualsevol cosa". Explica que, des del Suprem, el Constitucional i l'Audiència Nacional s'està "interpretant les lleis d'una forma que no s'havia fet mai, més restrictiva" en el cas de l'independentisme. I que, al seu parer, són "interpretacions contràries al dret".
"L'independentista que s'enfronta a un jutge espanyol es troba, en la major part dels casos, davant d'un jutge que ha pres partit", opina. "Això és molt greu. Si els jutges no són neutrals i no veuen tots els casos per igual i la ideologia del jutge determina les seves decisions, estem en un estat amb poques garanties", conclou l'exlletrat del TC.
La jornada s'ha celebrat poques hores després que el jutge Llarena rebutgés -per segon cop- la petició del número 2 de JxCat, Jordi Sànchez, per participar en el seu ple d'investidura, que s'ha acabat suspenent. Llarena ha argumentat que persisteix el "risc de reiteració delictiva" en cas que Sànchez sortís investit president de la Generalitat. Cosa que, per a Urías, és una "invasió de l'autonomia parlamentària".
"A Espanya tenim un error, i és que ens pensem que la separació de poders només beneficia els jutges, quan també els posa límits", raona. "La separació de poders significa que un polític no li ha de dir a un jutge què ha de fer, però també que un jutge no pot ficar-se en l'àmbit d'un parlament". assenyala. "Que un jutge intenti determinar qui pot ser i qui no pot ser president d'una comunitat autònoma em sembla una ingerència que se surt al 100% de les seves competències", opina. I afegeix que l'únic argument jurídic possible per denegar a Sànchez un "dret fonamental" com el de la participació política seria que el fet mateix de la seva sortida de presó constituís un risc. "Llarena no ho ha fet, ha donat arguments polítics", conclou.
En la seva resolució, de fet, el jutge Llarena justifica la seva decisió per les "greus conseqüències" que tindria la investidura de Sànchez per a la col·lectivitat. I cita jurisprudència del TC per afirmar que "la limitació dels drets polítics d'un individu resulta adient quan vingui fundada en altres finalitats constitucionalment legítimes". Urías no ho veu tan clar: "a un dret fonamental hi pots oposar un altre dret fonamental, del mateix rang, però Llarena no especifica quin". I afegeix que, al llarg de la seva instrucció, el jutge "ha limitat drets fonamentals, en més d'una ocasió, per motius ideològics", cosa que considera "una infracció greu".
"No crec que Llarena, voluntàriament, estigui saltant-se les normes. Crec que està convençut que les normes són com ell vol que siguin"
Tot i apreciar-hi una "infracció", Urías no hi veu futur en la possible querella per prevaricació contra Llarena que aquest divendres estudiarà la Mesa del Parlament. "Prevaricació vol dir voluntarietat. No crec que Llarena, voluntàriament, estigui saltant-se les normes. Crec que està convençut que les normes són com ell vol que siguin. I assenyala que el president del Parlament, Roger Torrent, "s'equivoca" en suspendre el ple, perquè "hi cabria" celebrar-lo a distància, fins i tot sense la videoconferència que també ha vetat el Suprem, per "defensa delegada" del programa de govern de Sànchez. "Ho podria haver fet sense desobeir ningú", tot i que admet que el Govern central podria recórrer aquesta decisió.
Urías és molt crític amb la resolució d'aquest dijous de Llarena. Però no pas en el punt en què aquest no considera suficient el requeriment del Comitè de Drets Humans de l'ONU a l'Estat per garantir els "drets polítics" de Sànchez d'acord amb l'article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. "Es demana a Espanya que es garanteixin els drets polítics de Sànchez, i aquests s'estan garantint amb control judicial. No és un disbarat", explica.
Perseguir com a terrorisme la "desobediència política"
Sí que torna a ser crític amb la reforma del Codi Penal del 2015 -pactada entre PP i PSOE- que amplia la definició de terrorisme, perquè "persegueix com a terrorisme el que, en realitat, és desobediència política". Precisa que ja es va fer un pas decisiu en aquest sentit amb la reforma de l'any 2000. I que, el resultat, és que "actes polítics al carrer com són manifestacions, talls de trànsit, pintades o escarnis, de sobte a Espanya es poden perseguir com si fos terrorisme".
L'acord de PP i PSOE per modificar la llei es va tancar immediatament després dels atemptats a la redacció de Charlie Hebdo. En aquest sentit, Urías afirma que "ens el van vendre com a 'pacte antiyihadista', però en realitat era un 'pacte per a la pau social', que es va fer per intentar perseguir moviments com el 15M". "Si, a sobre, en fem una interpretació extensiva, el que tenim és la criminalització de qualsevol protesta".
"Aquests articles només es poden usar per a la repressió política", assegura, fins i tot en el cas que "hi hagi una banda terrorista actuant". Cosa que no és el cas de Catalunya. Per la qual cosa interpreta que les acusacions de terrorisme contra una integrant d'un Comitè de Defensa de la República -desestimades hores abans per l'Audiència Nacional- són "un intent de la Fiscalia d'aconseguir legitimació internacional". "A veure si cola. Que a la resta del món pensin que a Catalunya hi ha violència semblant a la terrorista, com a forma de pressionar els jutges alemanys i d'altres països", davant les peticions d'extradició de polítics catalans processats en la causa contar l'independentisme.
Urías creu que "en teoria", la decisió de l'Audiència Nacional d'aquest dijous hauria de tancar la porta a noves acusacions de terrorisme similars. Però també apunta que s'ha donat un "avís a navegants", perquè "tothom que vulgui participar en un acte de rebel·lia" al carrer "s'ho pensi dues vegades".
Una argumentació semblant es repeteix des d'altres veus crítiques pel que fa a la llei mordassa, que ha provocat una allau de sancions administratives -normalment, per desobediència a l'autoritat- a participans en manifestacions. Ll'exlletrat del TC considera aquesta llei "un dels més grans passos enrere en la defensa dels drets fonamentals a Espanya". Fonamentalment, perquè permet que la policia pugui imposar multes, "sense control d'un jutge, sense advocat defensor i sense aportar-hi proves". "El que significa és que l'Estat, quan vol, et castiga".
Una jornada sobre la llibertat d'expressió
Dins de la jornada 'Veus emmordassades', Urías ha participat en un debat sota el títol de 'Veus afectades', al costat del filòsof Josep Ramoneda, l'advocada Laia Serra i el magistrat de l'Audiència de Barcelona José Luis Ramírez. Ramoneda ha constatat que "la paraula és la base de la democràcia", i que els límits a la libertat d'expressió han de ser "els mínims indispensables". "No es pot pretendre que només es puguin dir coses que són suposadament correctes. La llibertat d'expressió no és la llibertat d'expressar la veritat".
Serra ha introduït el matís dels atacs als col·lectius discriminats mitjançant un "discurs d'odi", i ha alertat que una "no ingerència" absoluta en els límits de la llibertat d'expressió els pot afectar especialment, donat que sovint no disposen de les mateixes "eines" per defensar-se que els "privilegiats". Ramírez, per la seva banda, s'ha referit als "discursos prohibits". Ha expressat que "qualsevol idea" pot representar una incitació a l'acció. Que, en aquest sentit, es pot prohibir el "discurs terrorista". Però que "el problema el tenim si es parteix d'un concepte molt ampli del que és incitació a l'acció".
Prèviament ha tingut lloc l'altra taula rodona de la jornada, 'Veus afectades', amb Fernando Rapa, cofundador de la revista Mongolia; Cassandra Vera, condemnada en primera instància i després absolta pel Suprem d'un delicte d'humiliació a víctimes del terrorisme per uns acudits sobre Carrero Blanco, i el raper Valtonyc, condemnat a tres anys de presó -sentència confirmada pel Suprem- per delictes d'enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries greus a la corona en les lletres de les seves cançons.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..