A la 67a Festa de les Lletres Catalanes -també coneguda com a Nit de Santa Llúcia- hi ha faltat algú. Cares llargues, abraçades amb sentiment i un groc discret però present, aquest divendres. A les solapes, en forma de llaç, una bufanda, un mocador, una xapa. La vetllada cultural organitzada per Òmnium Cultural viu una de les seves edicions més tristes a causa de l'empresonament del seu president, Jordi Cuixart. Al poliesportiu Virrei Amat de Nou Barris, a Barcelona, comencen a arribar els convidats, que somriuen a càmera però miren a terra, davant la incertesa de la situació política que es viu a Catalunya. Un cop a dins i a primera fila, quatre cadires buides i uns llaços grocs. En falten quatre, però estaran més presents que mai.

Malgrat ser a Soto del Real, Cuixart ha inaugurat la vetllada amb una carta enviada des de la presó on ha agraït l'escalf que està rebent de gran part de la societat catalana, i ha tingut unes paraules per la seva família i per Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sànchez, també empresonats. Ha animat els catalans i catalanes a seguir enfortint el sentiment de pertinença col·lectiva. "El captiveri pren sentit si es lluita per la democràcia", diu la carta. Cuixart també ha destacat el potencial de la literatura com a eina de transformació en els moments difícils i ha centrat el seu discurs en la Catalunya construïda per la gent vinguda d'arreu del món, "orgull d'aquest país". Precisament aquest ha estat el fil conductor de la nit, un homenatge constant als barris construïts pels migrats. L'elecció de Nou Barris no és casual, i el lema d'enguany ha estat Les lletres surten al carrer, amb la clara voluntat de reivindicar la cultura popular i de barri, aquella que sovint queda amagada sota la parafernàlia, el rebombori, les llums, els photocalls i els càterings.

Puigdemont, Forcadell, Colau i Mauri

Les institucions han fet presència a la vetllada i han reivindicat el paper d'Òmnium en la defensa de la llengua i la cultura catalana. la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha destacat el paper que juga la llengua en el desenvolupament de la cultura i ha fet referència a les imminents eleccions del 21 de desembre: "el país del futur el decidirem els catalans i catalanes democràticament i pacíficament a les urnes. Perseverar és guanyar i nosaltres remuntarem aquesta situació".

Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, ha reivindicat el dret a decidir tot i no ser independentista, i ha destacat la importància que la cultura es construeixi per al i des del carrer, per apropar-la al poble. "La cultura no és cultura si perd la seva voluntat popular", ha dit. Tant Marcel Mauri, vicepresident d'Òmnium, com Mercè Conesa, presidenta de la Diputació de Barcelona, han destacat l'excepcionalitat de la nit i han condemnat la situació política actual. "La por no ens podrà. És un moment d'incertesa i d'esperança al mateix temps. El nostre poble té memòria, cultura i futur i la nostra resposta contra la repressió mai serà la venjança, sinó la cultura, la llengua, la cohesió social i tot el què ens explica com a poble", ha dit Mauri.

Una de les grans sorpreses de la nit ha estat la intervenció de Carles Puigdemont des de Brussel·les, que, com Forcadell o Colau, ha volgut agrair la feina d'Òmnium i felicitar els premiats i les premiades. Especialment aplaudida ha estat també la intervenció de Txell Bonet, companya de Cuixart. "L'art i la cultura són armes que ens fan créixer com a persones, no com a estadístiques. Són el que fan elevar l'esperit", ha afirmat.

Primer Premi de Comunicació Muriel Casals

Aquest any s'ha atorgat per primer cop el Premi de Comunicació Muriel Casals, l'expresidenta d'Òmnium desapareguda el febrer de 2016, a qui Cuixart ha recordant en la seva carta. El premi s'ha atorgat a les redaccions d'informatius de TV3 i Catalunya Ràdio per haver convertit els mitjans públics catalans en un referent informatiu. "Reivindiquem la feina ben feta. Som gent normal i honesta que creiem en el periodisme amb una vocació de servei públic. Si la nostra culpa és tenir una perspectiva catalana de la realitat, benvinguda sigui. Per molt que disparin, no defallirem", ha dit David Bassa, director d'informatius de TV3.

Clara Queraltó Olivé (El Pla del Penedès, 1988), s'ha emportat el Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions amb El que pensen els altres, un recull d'històries protagonitzades per personatges esquerdats que suren a la deriva i que s'aferren al passat perquè el present i el futur els venen grans, en paraules de la seva autora. El Premi Carles Riba de Poesia -el més antic a Catalunya- ha estat atorgat a Josep Maria Fulquet (Barcelona, 1948) amb Ample vol de la nit, i el rossellonès Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) s'ha endut el 58è Premi Sant Jordi de Novel·la amb Jo sóc aquell que va matar Franco.

S'haurà d'esperar fins el febrer per saber el nom del guanyador o guanyadora del Premi Òmnium a la Millor Novel·la en Llengua Catalana de l'Any, pel qual estan nominats Raül Garrigasait, Vicenç Pagès Jordà i Marina Guasch, qui recentment ha guanyat el Premi Documenta 2017.

Jody Williams, que va rebre el Premi Nobel de la Pau el 1997 per la seva lluita contra les mines antipersona, i que ha rebut el Premi Internacional Joan B. Cendrós, no ha pogut assistir a la vetllada, però ha enviat una carta on ha demanat la llibertat dels Jordis i ha lamentat la situació d'excepció i lamentable que es viu a Catalunya, segons ha subratllat. "La lluita pels drets humans i la llibertat d'expressió és una lluita llarga i ens hem de comprometre", deia la carta.

La nit, presentada per l'actor Jordi Martínez i amenitzada per l'actuació de Maria Arnal i Marcel Bagés també ha comptat amb diversos números de circ procedents de l'espectacle "Invisible", de Joan Arqué, una obra basada en la fugida física i psicològica. L'acte ha acabat amb l'emotiva actuació dels alumnes de l'Escola Oriol Martorell, que han interpretat Els Segadors. Aquest any però, no hi ha hagut copa de cava en finalitzar l'acte. "Només quan els presos polítics tornin a casa podrem brindar", han recalcat els organitzadors.