JUDICI 1-OJavier Zaragoza afirma que la "sedició" catalana fa més mal que el cop de Tejero

El fiscal del Tribunal Suprem que va encapçalar l'acusació contra els dotze polítics i dirigents socials catalans condemnats per sedició, desobediència i malversació de cabals públics, segons el cas, ha parlat per primera vegada des que es va donar a conèixer l'anomenada 'sentència del procés' i ho ha fet per a un mitjà de comunicació del Marroc, L'Observateur du Maroc et d'Afrique.

Javier Zaragoza deixa clar que està convençut de l'actuació del Ministeri Fiscal, fins el punt que es pronuncia sobre quin ha estat més perjudicial per a la democràcia espanyola, si els fets que van donar lloc al referèndum de Catalunya l'1 d'octubre de 2017 o l'entrada armada per part del tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero i els seus homes, el 23 de febrer de 1981. O quin paper van tenir els Mossos d'Esquadra en la "sedició", malgrat ser un judici que no li incumbeix, ja que és l'Audiència Nacional qui ha fet la instrucció i jutjarà al gener als comandaments Josep Lluis Trapero i Teresa Laplana.

També es pronuncia sobre la petició d'una amnistia o la possibilitat d'atorgar l'indult a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Carme Forcadell, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Dolors Bassa. L'entrevista en profunditat està realitzada pel periodista Hakim Arif i va ser publicada la setmana del 22 al 28 de novembre al Marroc.

"El 1981, després de la temptativa colpista, la democràcia va sortir enfortida; en el cas català, hi ha devastadors efectes"

El periodista no triga a preguntar per un altre esdeveniment històric que immediatament es fa present quan es parla de la condemna per rebel·lió que el fiscal Zaragoza volia aconseguir en aquest judici i que finalment va quedar en sedició: "Hi ha similituds amb el frustrat cop d'Estat del 1981?".

Zaragoza diu que també s'ha fet aquesta pregunta moltes vegades i expressa una contundent opinió: "Existeixen similituds i també notables diferències. En aquell, una força armada va entrar al Congrés dels Diputats amb la finalitat de substituir el Govern de la Nació, finalitat expressament prevista com a rebel (apartat 6è de l'art. 214 del Codi Penal vigent aleshores); en aquest, s'ha tractat d'un alçament de caràcter institucional, que ha sorgit des del poder constituït d'una Comunitat Autònoma, en el qual no s'ha utilitzat força armada, i amb finalitats rebels diferents, com són derogar la Constitució i declarar la independència d'una part del territori nacional".

Les similituds són formals, segons explica: "Tots dos alçaments encaixen sense dificultats en el que, des d'una perspectiva jurídica i política, es denominen cops d'estat, ja que en tots dos casos es pretenia substituir la legalitat democràtica per mitjans il·legals".

Més enllà del que considera legalitat formal, Javier Zaragoza afegeix: "La diferència més notable la situaria en el terreny de les conseqüències: el 1981, després de fracassar la temptativa colpista, la democràcia espanyola va sortir enfortida; en el cas català, s'han generat devastadors efectes en l'àmbit familiar, personal, econòmic, social i polític, una tensió social i una alteració de la convivència que serà molt difícil recompondre".

Malgrat la violència utilitzada en el cas del militar colpista i de totes les tropes que el van acompanyar el 23 de febrer, el fiscal Zaragoza explica el concepte tan discutit de violència que s'expressa en la sentència i que li ha impedit aconseguir les seves finalitats de la condemna per rebel·lió contra els dirigents i activistes catalans.

"La violència és un element imprescindible en el delicte de rebel·lió, perquè el Codi Penal defineix la rebel·lió com un alçament públic i violent. En el concepte de violència s'inclou no només la violència física, sinó també la violència compulsiva o intimidatòria. Perquè existeixi el delicte de rebel·lió no és necessari que s'utilitzin armes, s'utilitzi força armada o es cometin actes de violència greu, perquè la concurrència d'aquestes circumstàncies determina un agreujament dels fets".

La sentència recull aquest concepte de "violència compulsiva" i l'assimila a les "mirades d'odi" que els manifestants dirigien contra la Guàrdia Civil, i que va produir una forta intimidació en els agents armats segons ells mateixos van exposar un darrere l'altre, Zaragoza insisteix: "La violència va ser un instrument imprescindible per a la finalitat rebel, i que va complir la seva funció en el moment en què va ser necessari utilitzar-la per a aconseguir els seus propòsits".

Sobre Mossos d'Esquadra "La seva actuació en defensa de la legalitat pot qualificar-se d'enganyosa i insuficient"

El periodista s'interessa també pel paper que el cos policial català va jugar en el procés independentista, encara que Zaragoza no va aconseguir que al Suprem es jutgés als seus comandaments, Josep Lluis Trapero i Teresa Laplana, en el mateix procediment que a polítics i dirigents socials, ja que aquest procediment es va quedar a l'Audiència Nacional. L'absència d'una "força armada" dins dels processaments al Tribunal Suprem, va ser un factor fonamental per a que la condemna no hagi estat per rebel·lió.

El fiscal reflexiona: "El Cos de Mossos d'Esquadra es va trobar davant un seriós dilema: d'una banda, depenia orgànicament del Govern català, que es trobava al capdavant del cop d'estat, i que impulsava la celebració del referèndum il·legal; d'altra banda, estava obligat a complir les resolucions judicials que havien prohibit el referèndum, i en conseqüència a impedir la seva celebració".

La seva conclusió sobre aquest paper dels Mossos d'Esquadra és que "finalment van dissenyar un dispositiu policial que simulava complir amb les ordres judicials, però que en la pràctica facilitava enormement la realització del referèndum il·legal. La passivitat i la inacció dels mateixos van ser la clau per a que es pogués celebrar, perquè si realment haguessin complert amb el seu deure el referèndum mai s'hauria produït. La seva actuació en defensa de la legalitat pot qualificar-se, en conseqüència, d'enganyosa i insuficient".

"L'amnistia no està contemplada en cap norma, i tampoc és acceptable en un context democràtic"

El fiscal Javier Zaragoza descarta que pogués declarar-se una amnistia en favor dels condemnats perquè segons ell aquesta figura "no està contemplada en cap norma, i tampoc és acceptable en un context democràtic que es beneficiï a aquells que posen en greu risc l'ordre constitucional. És una institució basada en l'oblit que s'aplica per alliberar als presos polítics en els moments de canvi de règim polític".

Sobre l'indult només recorda que és un pilota que recaurà en la teulada del nou Govern: "Una altra cosa ben diferent és l'indult, que permet l'extinció de la pena, atenent raons de justícia, equitat o utilitat pública, per decisió del Govern".

El periodista de L'Observateur du Maroc et d'Afrique s'interessa per les conseqüències d'aquesta sentència, en al·lusió al conflicte del Sàhara: "La condemna dels separatistes constitueix una jurisprudència espanyola interessant. Poden uns altres països plantejar-ho en els seus possibles conflictes interns?"

I el fiscal també es pronuncia: "El separatisme no és condemnable pel fet de ser-ho, ja que les idees separatistes o independentistes són en principi legítimes; el que no és tolerable en democràcia és la imposició d'un projecte polític al marge de les lleis i dels procediments constitucionals".