L'advocat de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, ha aprofitat la seva compareixença a la comissió de Justícia del Congrés dels Diputats per reiterar que no té cap confiança en la Justícia espanyola, ara que falten poques setmanes perquè arrenqui al Tribunal Suprem el judici de l'1-O. El lletrat tampoc confia en un hipotètic indult que, a posteriori, poguessin obtenir els dirigents independentistes si són condemnats. Per tot plegat, Alonso-Cuevillas ha explicat que "com a bon advocat li he recomanat a Carles Puigdemont que aprengui flamenc", descartant el seu retorn a Catalunya a curt termini.

Jaume Alonso-Cuevillas ha comparegut a la Comissió de Justícia perquè aquesta estudia la reforma de la Llei d'Indults, i ell hi ha participat com a doctor en Dret i catedràtic de Dret Processal de la Universitat de Barcelona. Durant la seva intervenció s'ha mostrat contrari a què s'incorpori a la norma un llistat de delictes que quedarien exclosos de la mesura de gràcia, com ara els de rebel·lió o sedició, tal com pretén el PP.

Molt crític amb la instrucció del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, ha dubtat de la "transparència" amb què s'ha dut a terme la causa de tots els fets vinculats al procés i ha recordat que el seu equip està realitzant un informe, del que ja tenen redactades "100 pàgines", sobre si l'alt tribunal han respectat les normes de repartiment de les causes, per tal d'aconseguir que recaigués en Llarena. Segons ell, no hi ha transparència en aquests repartiments, perquè la normativa és "complexíssima" i no hi ha cap portal que mostri amb "claredat" si s'ha complert.

Un cop més, ha insistit que tots els encausats pel procés han de ser absolts dels delictes dels que se'ls acusa perquè "no hi ha rebel·lió, no hi ha sedició, ni malversació". "Ho han dit la majoria de catedràtics de Dret penal d'Espanya, de totes les tendències polítiques, de tots els racons de la geografia espanyola, a més dels tribunals europeus que van rebutjar l'extradició dels investigats fugits", ha recordat. Així mateix, ha recordat que l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro i l'expresident del Govern espanyol Mariano Rajoy van dir "en seu parlamentària que no s'havia gastat ni un sol euro del pressupost en res que tingués a veure amb el referèndum" de l'1-O.

Sobre la reforma de la Llei d'indults, que data del 1870, ha comentat que no s'ha de legislar atenent un "cas concret" perquè, al seu entendre, només cal posar "noms i cognoms". La reforma de la normativa va ser impulsada en el seu dia pel PSOE per no donar aquest perdó als condemnats per corrupció o per violència masclista i la seva tramitació s'ha reactivat després de portar mesos congelada al Congrés. Però ara el PP, fonamentalment a través del seu líder, Pablo Casado, vol que s'eviti l'indult a les persones condemnades per rebel·lió o sedició, justament dos delictes que la Fiscalia i l'Advocacia General de l'Estat, respectivament, atribueixen a una part dels encausats en la causa de l'1-O.

El lletrat s'ha oposat a la idea que la norma prevegi un "elenc" de delictes perquè considera que en cada cas concret, encara que siguin "execrables" com el terrorisme, la corrupció o delictes sexuals, hi ha circumstàncies que s'han d'analitzar, perquè, segons ha dit, l'aplicació de la llei en ocasions pot resultar "injusta". En aquest sentit, ha criticat al PP que en la seva esmena ha "camuflat" els delictes pels quals estan acusats els líders independentistes -en una llarga llista de delictes en què, segons ha ironitzat, li ha faltat incloure els delictes de "fauna" i "flora". Així, ha afirmat que "intentar legislar 'ad hoc', al cas concret", en un Estat de Dret "no és admissible": "Els falten posar nom i cognoms".