Investigadors catalans identifiquen marcadors inflamatoris relacionats amb el pronòstic del càncer de mama

Investigadors de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i l'Institut Català d'Oncologia (ICO) han identificat marcadors inflamatoris relacionats amb el pronòstic del càncer de mama. L'estudi, en col·laboració amb l'Agència Internacional de Recerca en Càncer (IARC) i publicat al British Journal of Cancer, ha relacionat els nivells de certes molècules inflamatòries amb la mortalitat en pacients amb càncer de mama.

Es tracta d'un treball prospectiu que analitza l'associació entre els nivells de diversos marcadors d'inflamació en sang, mesurats en 1.538 dones de vuit països abans que rebessin un diagnòstic de càncer de mama, i la supervivència a llarg termini de les mateixes pacients. És un projecte col·laboratiu que investiga les relacions entre la dieta, la nutrició, l'estil de vida, els factors ambientals i la incidència de càncer i altres malalties cròniques a Europa.

Al contrari d'una inflamació aguda, com la provocada per una ferida o una infecció, la inflamació crònica es refereix a un estat d'inflamació general de baixa intensitat que es manté en el temps. Aquest tipus d'inflamació s'ha associat amb malalties com la diabetis, les cardiovasculars, la disfunció renal o el càncer, on pot afavorir la progressió tumoral i la metàstasi.

Tot i que la relació entre aquests processos inflamatoris i el càncer de mama no és encara del tot clara, se sap que la inflamació pot ser promoguda per l'excés de pes, mentre que l'activitat física exerceix un efecte antiinflamatori. Aquest estat d'inflamació crònica ha estat proposat com un factor que podria influir no només en l'aparició del càncer de mama, sinó també en el pronòstic un cop establert el diagnòstic.

La inflamació crònica pot tenir un paper important 

Per una banda, s'han quantificat els nivells en sang d'un seguit de citocines, molècules relacionades amb la inflamació, a partir de mostres extretes abans del diagnòstic. Després d'un seguiment mitjà de 7 anys, s'ha analitzat el risc de supervivència i mortalitat a causa del càncer de mama o per altres causes d'acord als nivells en sang d'aquestes molècules.

Els resultats han mostrat que els nivells elevats d'algunes citocines, com la interleucina 6 (IL-6), la interleucina 10 (IL-10) i el factor de necrosi tumoral alfa (TNFα), estan associats a una menor supervivència, amb un impacte més gran en les dones en una etapa posterior a la menopausa en el moment del diagnòstic.

Aquest descobriment avala la hipòtesi que la inflamació crònica pot tenir un paper important en la progressió del càncer de mama, tot i que els investigadors subratllen la importància de fer altres estudis que recullin i analitzin mostres de sang preses en diferents moments abans i després del diagnòstic de càncer. A més, és fonamental que aquests estudis tinguin una representació suficient de tots els subtipus de càncer de mama per poder establir conclusions més específiques en relació a aquests mecanismes biològics.