Una investigació l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona ha identificat cinc factors independents que prediuen la resposta a la immunoteràpia en pacients amb càncer. La recerca suposa un avenç significatiu en la personalització dels tractaments oncològics, contribuint a identificar de manera més precisa quins malalts respondran favorablement a aquestes teràpies.

A més, els resultats suggereixen que la immunoteràpia podria usar-se en individus amb tumors que a priori no es poden combatre amb aquests medicaments com ara carcinomes hepàtics o renals. Un dels aspectes més destacats de l'estudi és la validació dels cinc factors en sis cohorts independents de pacients amb càncers com el de pulmó, còlon i melanoma, amb un total de 1.491 participants. El treball s'ha publicat a Nature Genetics.

En concret, s'han analitzat les dades genòmiques, transcriptòmiques i clíniques de 479 pacients amb tumors metastàtics tractats amb inhibidors de punts de control immunològic (CPIs), un tipus d'immunoteràpia àmpliament utilitzada. "Hem utilitzat un enfocament no esbiaixat per analitzar milers de característiques moleculars i clíniques, i hem identificat cinc factors independents que influeixen en la resposta a la immunoteràpia i en la supervivència", ha dit la doctora Núria López-Bigas, investigadora ICREA de l'IRB.

Aquest avenç podria tenir importants implicacions clíniques en el futur, ja que podria evitar que malalts amb baixa probabilitat de resposta patissin els efectes secundaris dels CPIs, que poden derivar en malalties autoimmunes, i, a més, ajudar a reduir el cost dels tractaments. Actualment, només entre un 20 i un 40% dels pacients milloren amb aquests tractaments oncològics.

Cinc factors, cinc claus per a la immunoteràpia

Un dels cinc factors identificats és la càrrega mutacional del tumor: aquells que tenen més mutacions tendeixen a generar més neoantígens, facilitant que el sistema immunitari els reconegui i els ataqui. En segon lloc, una major infiltració de cèl·lules T està directament relacionada amb una millor resposta a la immunoteràpia, sempre segons l'estudi.

El tercer punt que destaca la recerca és el factor de creixement transformant beta (TGF-β) en el microambient tumoral, perquè una alta activitat de TGF-β pot suprimir la resposta immunitària. Tot plegat es tradueix en una tendència dels pacients a una pitjor supervivència després del tractament amb immunoteràpia.

Per altra banda, els individus que s'han sotmès a teràpies prèvies tendeixen a respondre pitjor a la immunoteràpia. Finalment, els científics han destacat el potencial que té el tumor de proliferar: aquells que presenten un índex elevat de reproduir-se i que, per tant, tendeixen a ser més agressius, provoquen menor supervivència en els individus després del tractament.

Una medicina personalitzada en oncologia

Aquests cinc factors ofereixen un marc de referència per organitzar el vast coneixement actual sobre els biomarcadors de resposta a la immunoteràpia. A banda, els investigadors han demostrat que un model multivariant que combina aquests cinc factors permet classificar els pacients amb més precisió que només la càrrega mutacional del tumor (que s'utilitza actualment en la pràctica clínica), predient qui respondrà millor a la immunoteràpia.