La negociació per a la investidura de Pedro Sánchez, si és que s'arriba a donar, ha començat però de manera purament incipient. Els primers contactes entre els representants -que no les primeres espases- del PSOE, Junts i ERC, amb la tasca entre bambolines de la gent de Sumar, s'han limitat a pura exploració i intent de guanyar confiança entre les parts. "La negociació tindrà diverses fases i ara mateix estem en una de pura aproximació", assegura un membre de la direcció nacional d'Esquerra. "Això no serà ni fàcil ni ràpid", afegeix un dirigent de Junts, a diferència del que s'apunta des dels socialistes que preferirien una negociació més ràpida. I és que el tempo de la negociació tindrà tanta importància, o més, que els temes a resoldre ja que afronta un setembre diabòlic ple de paranys entre la Diada i el 3-O.

Tant Junts com ERC desvinculen la negociació de la investidura de l'acord per a la Mesa del Congrés que ha donat la presidència a la socialista Francina Armengol. Tot i que és cert que els republicans es mostren satisfets: "Hem començat amb bon peu", asseguren des de la direcció d'Esquerra. I també a Junts han fet un gir en la seva posició contrària a la negociació i la mateixa cap de files del partit al Congrés, Míriam Nogueras, es mostra optimista admetent que després dels acords de la Mesa "canvia molt el panorama" polític a Estat. "Veurem si el PSOE es mou o no", afegeix.

Fort impacte ambiental sobre la negociació

Però això no elimina la complexitat de les línies vermelles que han imposat tant Esquerra com Junts: La llei d'amnistia i el referèndum d'autodeterminació respectivament. A això cal sumar que la negociació per a la investidura no escaparà de l'impacte ambiental. La convocatòria electoral del 23J, i el resultat, han comportat una conjunció astral que obliga el PSOE a dependre d'un acord amb els independentistes catalans i a negociar amb ells en el mes de més pressió política a Catalunya de tot l'any, especialment al front sobiranista. Sempre que no s'arribi a un acord abans de l'11 de setembre, cosa molt improbable si es compleixen els auguris dels dirigents independentistes consultats, tant des d'Esquerra com des de Junts asseguren que "la negociació va per llarg". Entre ells, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, segons el qual "l'acord de dijous és un acord estrictament de la Mesa, ara comencen les negociacions per a la investidura".

Així doncs, la negociació per a la investidura de Pedro Sánchez haurà d'enfrontar molt probablement un mes de setembre diabòlic que té dates tan significades i de tanta càrrega política per als independentistes catalans com la Diada o el 20 de setembre. Data aquesta última en què es commemoren els sis anys de l'assalt policial i judicial a la Generalitat per evitar el referèndum i que va acabar amb la detenció i empresonament dels llavors presidents de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Un calendari que ja culmina a l'octubre en una sempre tensa, emotiva i enfervorida commemoració del sisè aniversari de dos fets claus: el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 i les protestes del 3 d'octubre del 2017 contra les brutals càrregues policials que van afectar milers de ciutadans que van acudir als col·legis electorals l'1-O.

El PSOE intenta no perdre temps

No és estrany que, amb aquest calendari sobre la taula, des del Partit Socialista aspirin a aconseguir tancar, o almenys encarrilar, un acord o principi d'acord que si no es pot signar abans de la Diada almenys posi les bases per arribar a la investidura un cop superada la tensió d'aquestes dates paradigmàtiques. Encara que hi ha el perill que, segons es produeixin les mobilitzacions, la tensió als carrers es pugui endur el negociat fins aleshores. Si bé és cert que la capacitat mobilitzadora de les entitats independentistes ha baixat substancialment els darrers anys també ho és que mantenen una sorollosa capacitat de convocatòria i que Junts, a diferència d'Esquerra, és un partit molt sensible a la pressió d'aquestes bases independentistes més radicalitzades.

De moment, per si de cas, el Partit Socialista no ha perdut ni un minut més del necessari per activar els mecanismes de la investidura i la fulgurant nova presidenta del Congrés, Francina Armengol, ja va visitar divendres el Rei Felip VI, poques hores després de ser elegida, perquè el cap de l'Estat pugui iniciar les rondes de contactes amb els grups parlamentaris. Cosa que el monarca ja ha començat aquest dilluns encara que amb l'absència dels independentistes bascos i catalans d'Esquerra, Junts, EH Bildu i del BNG. Caldrà esperar veure com es desenvolupa l'audiència d'aquest dimarts amb els líders del PP, Alberto Núñez Feijóo, i del PSOE, Pedro Sánchez. I quan, i sobretot quina, és la decisió de Felip VI sobre la investidura, si l'encarrega directament a Sánchez o dóna una primera oportunitat a Feijóo malgrat l'evidència de no tenir cap possibilitat d'èxit.

Els escenaris per a la negociació que pot obrir Felip VI

Aquesta serà una decisió fonamental. Tindrà rellevància de fons polític, especialment per al futur de Feijóo, però sobretot marcarà el tempo a Sánchez. Felip VI podria decidir no moure fitxa i guanyar temps posposant l'encàrrec per després d'una segona ronda de consultes en unes setmanes. Però si decideix activar el procés i encarregar una investidura té dues opcions: la primera, sens dubte fallida, a Feijóo –sempre en cas que el president del PP opti a això com de moment asseguren tots els dirigents del partit-, que Armengol fixaria abans de la Diada. Això obriria un període de dos mesos per a Sánchez que tindria temps per negociar la seva investidura fins a finals d'octubre o principis de novembre. Amb el cronòmetre en contra però ja lluny de les tenses cites independentistes del setembre i el principi d'octubre. I algunes fonts socialistes apunten que "Sánchez es mou bé sota pressió i tenir en marxa el cronòmetre pot ser un esperó i fins i tot un instrument per pressionar ERC i Junts".

En canvi, si el Cap de l'Estat descarta la investidura de Feijóo i l'encarrega directament a Sánchez abans d'acabar el mes d'agost, això podria complicar les coses, ja que la presidenta del Congrés té la potestat de fixar la data del ple de investidura però difícilment la podria portar fins al mes d'octubre si les negociacions s'allarguen com a conseqüència de l'intens calendari independentista del setembre.

Aquesta situació portaria Sánchez a prendre una decisió entre rebutjar l'encàrrec del Rei aquesta primera ocasió i reprendre-la més endavant amb l'acord ja tancat, si és que ho aconsegueix, –un cas que ja té un precedent amb Mariano Rajoy el febrer del 2016 -. O assumir una primera sessió d'investidura fallida que posi en marxa el cronòmetre parlamentari cap a la convocatòria de noves eleccions i negociar contrarellotge amb els independentistes fins a finals d'octubre per ser investit en una segona sessió –res impedeix que un candidat se sotmeti a més d'una sessió d'investidura-.

Sense obviar una tercera possibilitat: Que en cas que Sánchez rebutgi provisionalment sotmetre's a una investidura, Feijóo estaria legitimat a demanar al Rei l'encàrrec d'una sessió d'investidura malgrat no tenir opcions –també hi ha el precedent de Pedro Sánchez al març de 2016 després de la renúncia de Rajoy- i una vegada més la investidura fallida activaria el cronòmetre que acceleraria la negociació. Però sempre situant les opcions de Sánchez per a finals d'octubre o principis de novembre.

Les dates icòniques de l'independentisme

I és que en qualsevol dels escenaris que es dibuixen, una vegada Felip VI prengui la decisió constitucional d'encarregar investidura a un dels candidats, el més important serà evitar situar-la en el marc que va des de l'11 de setembre al 3 d'octubre. La Diada és la Festa Nacional de Catalunya però històricament suposa una jornada marcada de simbolisme reivindicatiu per al nacionalisme i l'independentisme català. La commemoració de la derrota de la Guerra de Successió en aquesta data de 1714 es viu als sectors sobiranistes des de fa segles, fins i tot clandestinament durant la dictadura i especialment a partir de la recuperació democràtica, com una data d'afirmació nacional i de reivindicació per a la recuperació de les llibertats nacionals i dels seus furs que va perdre Catalunya després de la victòria borbònica del segle XVIII.

A això cal afegir -ja en temps moderns- les commemoracions de les dates icòniques del referèndum de l'1 d'octubre del 2017 i de les protestes del 3 d'octubre. O altres al setembre com l'actuació policial del 20-S o, encara que menys reivindicada per l'independentisme però sí molt recordades per l'unionisme espanyolista, les sessions parlamentàries del 6 i el 7 de setembre en què es van aprovar al Parlament les lleis per a fer el referèndum. Sense oblidar que el dia 19 de setembre serà important allò que decideixi el Consell d'Afers Generals de la UE, sota presidència espanyola, respecte a la petició d'oficialitat del català, l'euskera o el gallec cursada pel Govern espanyol arran dels acords amb Junts per a la Mesa del Congrés.

Totes aquestes dates han estat un motor de mobilització potent dels sectors més radicalitzats de l'independentisme aglutinats entorn de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Després de les convocatòries unitàries i multitudinàries de l'independentisme que es van succeir entre el 2012 i el 2017, la Diada i la resta de dates icòniques relacionades amb el referèndum de l'1-O han anat concentrant els sectors més favorables a l'unilateralisme independentista i contraris a la negociació amb el Govern espanyol. Amb una objectiva reducció de la participació però mantenint una gens menyspreable capacitat de mobilització. I amb una impugnació total a la negociació que ha dut a terme Esquerra amb el Govern del PSOE i UP a la Mesa de Diàleg durant l'anterior legislatura.

Rebuig que va portar Esquerra a no participar l'any passat a la manifestació de la Diada per primera vegada a la història. I que va desembocar en una forta esbroncada i insults a l'expresidenta del Parlament, la republicana Carme Forcadell, que va participar en la commemoració del cinquè aniversari de l'1-O. Ni els gairebé quatre anys de presó com a conseqüència del referèndum va lliurar Forcadell de les ires dels exaltats.

Junts perd l'escut davant les dures crítiques de l'ANC

Junts, fins ara, s'ha sentit còmode en aquest escenari advers per a Esquerra, per no dir que l'ha instigat. Però cal veure si una part considerable d'aquestes bases independentistes accepten el nou paper dels de Carles Puigdemont com a element negociador amb el PSOE, i si no li retreuen l'acord amb els socialistes per a la Mesa del Congrés. Per més que a Junts s'esforcin per vendre els acords com si haguessin aconseguit el Sant Grial davant d'una suposada "inoperancia" i "entreguisme" d'Esquerra. Canviant la seva posició de "cap negociació amb el PSOE és acceptable" a "nosaltres sí que podem negociar perquè aconseguim coses constatables".

I és que l'ANC ja ha fixat posició, i gens favorable per a Junts, sobre l'acord de la Mesa del Congrés. L'entitat lamenta els acords amb el PSOE que qualifica de "pactes de rebaixa" i es queixa que "blanquegen l'Estat davant d'Europa". També considera que facilitar la constitució de la Mesa suposa "entrar al joc" de qui vol que els catalans siguin "subdits" i que aquesta estratègia no portarà a la independència. L'organització liderada per Dolors Feliu també alerta del "perill de perdre de vista l'objectiu de la independència" i assenyala que "només el bloqueig de les institucions espanyoles pot precipitar la fallida de l'Estat i abocar els partits a la necessitat de resoldre el conflicte català si volen governar". Conclouen que qualsevol pacte amb el partit que vulgui governar l'Estat només es podria assumir "com a resultat del reconeixement explícit que el referèndum d'independència va ser l'acte de sobirania que valida Catalunya com a subjecte polític en conflicte amb l'Estat".

El "quart espai" entra a la pugna electoral

Cal tenir en compte que la posició de l'ANC contrària a l'acord de la Mesa del Congrés suposa una ruptura amb el seguidisme que ha acostumat a fer l'entitat de les directrius emanades de Waterloo per part de Carles Puigdemont, que presideix l'anomenat Consell per la República, una altra entitat independentista -on participen Junts i altres partits i grups però no Esquerra ni la CUP- cada cop més dividida. I el desmarcatge de l'ANC respecte a Junts i Puigdemont no es pot desvincular de l'anomenat "quart espai", o el que és el mateix una nova opció electoral independentista anomenada "llista cívica" que se sumaria a les d'Esquerra, Junts i la CUP , impulsada des de la presidència de l'ANC que ostenta Dolors Feliu i que competiria pel vot independentista més radical, amb especial afectació sobre Junts.

Amb tots aquests vímets caldrà fer el cistell de la investidura però l'independentisme no es cansa d'advertir a Sánchez i els seus que la negociació "serà llarga". I partint des de zero: "La investidura no és ni més a prop ni més lluny" després de la constitució del Congrés, afirma el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que augura una negociació "llarga i complexa". I que haurà de fer un camí ple de mines en un setembre i principi d'octubre moguts i d'infart.