@tableroglobal / @patricialopezl

MADRID. Contundent, dolgut però amb molta energia i informació. Així es presenta qui va ser propietari de l'ex agència de detectius Método 3, Francisco Marco, que va ser desmantellada per la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia en el 2013, com a conseqüència d'unes acusacions sobre suposades investigacions il·legals que el temps ha demostrat falses .

"Porto quatre anys investigant aquest grup, totes les actuacions, i no deixaré d'investigar fins que em demanin perdó públicament les persones que em van ficar en tot aquest operatiu i em van detenir per alguna cosa que jo no havia realitzat il·legalment, com va ser l'enregistrament de la Camarga. Igual que ells em van intentar destrossar públicament, no pararé fins que ells em demanin perdó".

Quan Francisco Marco va ser detingut el 2013 i la seva empresa familiar dedicada a la investigació privada va quedar destruïda, els seus empleats Antonio Tamarit i Julián Peribáñez, portaven ja algun temps facilitant informació a Antonio Giménez Raso, un excompany de treball, policia en segona activitat, que va estar en presó preventiva per col·laborar presumptament amb una xarxa de narcotràfic, encara que al final va ser absolt.

Soci del comissari José Manuel Villarejo, Giménez Raso -àlies El Bigotes- es feia passar per Andrés García, agent de la UDEF, i era el presumpte subministrador de fons reservats als detectius, per pagar-los informes d'una suposada "unitat d'intel·ligència" inexistent i amb la qual es pretenia obrir procediments contra la família de l'ex-president Jordi Pujol i altres polítics catalans.

En aquell moment la UDEF la dirigia el comissari català José Luis Olivera, i les seves estretes relacions amb l'ex ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i amb la secretària general del Partit Popular, María Dolores de Cospedal, i el seu marit, Ignacio López del Hierro, van fer de la unitat que ell dirigia la canalitzadora de les primeres informacions d'aquest suposat grup d'intel·ligència que van donar lloc a l'apòcrif informe Pujol.

El mateix comissari José Manuel Villarejo relata en diferents notes informatives que la informació que ell obtenia, a través de les seves empreses privades i les seves identitats fictícies -mai sota supervisió judicial-, les traslladava a la Direcció Adjunta Operativa (DAO) que comandava el ja jubilat Eugenio Pino, "perquè després fos processada per la UDEF", asseguren diferents fonts policials i judicials.

Entre aquestes informacions tòxiques es trobaria la utilització de "com a mínim sis confidents, dels quals quatre estan amb condemnes fermes per delictes com falsedat documental, apropiació indeguda, malversació i estafa", assegura a Público l'empresari Francisco Marco.

El fals testimoni de François de Seroux

François de Seroux va ser un dels clients de l'agència de detectius Método 3. Empresari francès establert a Suïssa, va arribar a Espanya estant processat per estafa i apropiació indeguda. En el 2014, quan Tamarit i Peribáñez ja estan presumptament cobrant dels fons reservats de la mà de Giménez Raso i Villarejo, la UDEF de Olivera es posa en contacte amb ell, afirmant que sap que té informació sobre els negocis de diferents polítics catalans.

"Un dia el criden des de la UDEF de Madrid i queden en anar a veure-li 5 policies -explica Francisco Marco a Público-. Primer es reuneixen amb ell a l'hotel Majestic i després en un pis llogat. Fa manifestacions sobre diverses persones, creu que les està realitzant sense format de denúncia i de sobte exploten a la premsa totes aquestes declaracions ".

En concret, aquestes persones van ser Jordi Pujol Ferrusola, el germà de Felip Puig -de qui De Seroux suposadament coneixia delictes comesos a Panamà a l'estiu 2014- i el mateix Francisco Marco, a qui involucra "en una operació per intentar que ell no posés aquesta denúncia" davant la policia. "Ell creia que el que estava fent era un informe d'intel·ligència per la Policia Nacional, però després es va convertir en una denúncia contra diverses persones, entre d'altres contra mi", explica Marco.

Com ja va passar el 2013 amb les informacions que li van facilitar Javier de la Rosa i Victòria Álvarez al comissari Villarejo -mentre aquest operava sota diferents identitats ficticies- les confidències que aquest empresari suís fa a la UDEF i la inexistent "unitat d'intel·ligència policial" apareixen publicades a la premsa.

Diu Francisco Marco que, quan va llegir la suposada denúncia de Seroux a la UDEF, "em vaig entrevistar amb ell i em va reconèixer que tot era fals. Em va revelar que les reunions es van celebrar a l'hotel Majestic i en una oficina, però mai en dependències policials. I ell mateix va subratllar que això en qualsevol país del món seria il·legal".

Li va preguntar clarament, reitera l'exdirector de Mètodo 3: "Has comès fals testimoni?" I literalment l'empresari va contestar: "Absolutament". Aquest empresari va explicar a més que quan el van anar a veure la Policia ja l'havia investigat: "Ho sabien tot de mi". Ell estava en una situació compromesa i li van oferir ajuda.

Francisco Marco ja va denunciar aquests fets davant un jutjat, però "es va arxivar. Ara -explica- he posat una denúncia contra ell per fals testimoni i contra els policies que van redactar aquest atestat, per falsedat documental i detenció il·legal".

Detectius pagats amb fons reservats per espiar polítics

"Com va dir el comissari Villarejo al jutjat d'Instrucció 2 [de Madrid, en el cas Nicolás], 'una cosa és la intel·ligència i una altra com es judicialitza a través de la UDEF'. I els que van aparèixer per parlar amb Seroux eren de la UDEF", continua Marco.

Francisco Marco va rebre el juliol de 2015 "una comunicació de la novia de Peribáñez que volia contactar" amb ell: "Em va enviar 800 pàgines de whatsapps [que demostren la col·laboració entre els seus ex-empleats i la Policia] i a l'agost em vaig entrevistar amb ella a Miami . Al setembre vaig posar una denúncia davant dels Mossos contra Peribáñez i Tamarit i un altre dels confidents de l'Operación Cataluña, François de Seroux".

Afegeix Marco que en aquesta denúncia va posar "en coneixement de la Justícia les relacions que tenen aquests exempleats amb Antonio Giménez Raso" -a qui no va denunciar-. "I vaig demanar que fos un jutjat el que determinés la implicació de cada un d'ells. El que és obvi és que en els WhatsApp apareix una relació dels meus dos ex-empleats amb aquest senyor".

La denúncia va ser desestimada per "la impossibilitat de realitzar una investigació prospectiva per establir com i quan es paguen fons reservats". Davant d'aquest sobreseïment provisional s'ha plantejat una reobertura de la causa aportant les notes informatives del comissari Villarejo, "en les que reconeix clarament que s'està utilitzant a detectius privats, pagats amb fons reservats, per efectuar seguiments a polítics i comandaments dels Mossos d'Esquadra ".

Marco sol·licita també al jutjat que cridi a declarar al comissari Villarejo, al comissari Marcelino Martín Blas i Antonio Giménez Raso, com a testimonis. Les seves declaracions haurien d'aclarir "si aquests empleats meus estaven cobrant dels fons reservats per, com ells defineixen en els seus WhatsApp, realitzar un pla d'acció, que després anomenaran  'pla de treball pagat', per anar en contra meva".