Una mica més tard de les 10:30h ha començat l’acte institucional que l’Ajuntament de Barcelona ha organitzat a la plaça Catalunya per recordar l’atemptat que va sacsejar Barcelona fa un any. Austera i breu, la commemoració conduïda per la periodista Gemma Nierga ha consistit en la interpretació de "El cant dels ocells" com a introducció, seguida de la lectura d’un text de John Donne en les vuit llengües que parlaven les víctimes de l’atemptat i han tancat l’acte les cançons "Somewhere over the rainbow"; "Imagine", de John Lennon; "Hallelujah", de Leonard Cohen i "Qualsevol nit pot sortir el sol", de Jaume Sisa.

Tal i com pretenia el govern de la ciutat, no hi ha hagut parlaments polítics i l’esdeveniment ha girat entorn el record de les víctimes. Tot i així, ha estat inevitable que la polèmica presència del rei taqués l’intent de no-politització d’un acte que ha acabat amb independentistes i unionistes recriminant-se, els uns als altres, haver polititzat la commemoració. Des de la plaça de Catalunya, alguns dels concentrats monàrquics han demanat a la periodista que parlés en castellà.

Barcelona s’ha llevat amb dues pancartes contràries a la presència del monarca a la ciutat, una a plaça Catalunya i l’altra a la Rambla. Abans que comencessin els actes de commemoració, el Partit Popular ja havia fet la petició formal de la retirada d’aquestes pancartes, que també han reunit grups de manifestants pro-monàrquics que en volien la desaparició. Finalment, els Mossos d'Esquadra només han assegurat que la pancarta no caigués i han desistit de treure-la. Queda oberta la incògnita sobre qui ha ordenat a Mossos la retirada que no s'ha executat fins el final. Així, fins i tot abans que la comitiva de l’Ajuntament sortís del Consistori, ja s’anunciava un matí amb força moviment polític.

Mentre els familiars de les víctimes, seguits per representants de la política municipal, es dirigien al mosaic de Miró de la Rambla per a una ofrena floral, una cinquantena de manifestants pro-monàrquics es reunien a la font de Canaletes. Poc després s’han dirigit a la plaça Catalunya i, embolcallats amb banderes d’Espanya, han esperat l’aparició de Felip VI entre crits de "Viva Espanya". La tensió creixia mentre la resta d’assistents a l’acte els demanava silenci. Amb l’aparició del rei s’ha aixecat un aplaudiment seguit de crits de "Felipe" i "No estàs solo".
 
Per la seva banda, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha saludat al cap de l’estat tot presentant-li la dona de l’ex-conseller d’interior Quim Forn -actualment a la presó-, Laura Masvidal, qui, segons informa Vilaweb, li ha dit al monarca "No sóc jo qui hauria de ser aquí". Els principals líders de l’escena política han estat a primera línia de l’acte, acompanyats de representants dels diversos cossos de seguretat. La CUP ha estat l’únic partit absent ja que, com l’ANC i Òmnium Cultural, ha rebutjat la invitació per considerar una "hipocresia" la presència de Felip VI.

Així, els representants municipals de l’organització han decidit unir-se a la mobilització paral·lela a l’acte institucional que han organitzat els CDR: una marxa per la Rambla que ha començat a les 10h a la plaça Portal de la Pau. Eulàlia Reguant, de la CUP-Capgirem Barcelona. ha justificat aquesta decisió dient que "no volem estar al costat d’aquells que a través del comerç d’armes són còmplices d’aquests tipus d’atemptats".

Inevitablement la marxa dels CDR s’ha acabat trobant, al capdamunt de la Rambla, amb els pro-monàrquics que sortien de l’acte institucional i es tornaven a dirigir a Canaletes. L’encontre s’ha traduït en una guerra de banderes i acusacions mútues de polititzar l’acte que els mossos d’esquadra s’han afanyat a aturar.
Tot i que tots els partits havien declarat reiteradament la seva voluntat de centrar tota l’atenció en les víctimes i deixar de banda la política, pràcticament tots els seus representants han volgut fer declaracions després de l’acte. Des del govern de la Generalitat, Quim Torra ha fet una crida a participar en la manifestació que l’ANC i Òmnium Cultural han organitzat aquesta tarda davant la presó de Lledoners per mostrar el seu agraïment a l’ex-conseller Quim Forn, que estava al capdavant d’Interior quan hi va haver l’atemptat, i que ara es troba reclús pel referèndum de l’1 d’octubre.

Pablo Casado, president del PP, ha coincidit amb Albert Rivera i Inés Arrimadas, de Ciutadans, en condemnar les pancartes contra la presència del rei a l’acte. "El rei d’Espanya és també el rei de Catalunya", sentenciava Rivera, que afegia que "avui els espanyols prendran nota d’aquells qui hem estat a l’alçada": Per la seva banda, Casado ha denunciat "que a la pancarta hi hagi una imatge del rei és un insult intolerable" i ha recalcat molt especialment el seu suport a la policia nacional i a la guàrdia civil "sobretot després de certes insinuacions que s’han fet últimament des de la presó".

Per part de Podemos, Ione Belarra ha considerat que ha estat un acte "molt emotiu" i "centrat en les víctimes", en aquest cas sense declaracions polítiques. El partit socialista, amb representants tant dels grups estatal, català com municipal, ha adoptat una posició molt similar considerant que "avui s’ha aconseguit centrar l’acte en les víctimes" i recalcant la tasca que van fer els cosses de seguretat fa un any.

El vice-president del Parlament no dóna la mà al rei

Segons informa Vilaweb, el vice-president del Parlament, Josep Costa, ha refusat donar la mà al rei Felip VI durant els actes d'homenatge a les víctimes. El monarca, ofès pel rei, no ha saludat a cap membre del govern català i s'ha dirigit directament a les famílies de les víctimes. Tal com explica el digital, el rei l'hauria dit a Costa que el seu gest no canviaria la situació política, però el vice-president l'hauria convidat a continuar. El president del govern central, Pedro Sánchez, no s'ha atrevit a saludar-lo després del seu gest.